- Universitat de Barcelona, Departament d'Història Contemporània (2008-2010), Post-DocUniversité Toulouse II Jean Jaurès, FRAMESPA, Department Memberadd
- Historiography, Nationalism, Borders and Borderlands, Identity Construction Through the ENP: Borders and Boundaries, Insiders and Outsiders, Modern State, Self Identity, and 35 moreEarly Modern Europe, Early Modern France, Early modern Spain, Catalonia, History of the Mediterranean, Anthropology of Borders, Local Identities, Social identities (History), Political Identity, European History, Early Modern History, National Identity, Border Studies, Elites (Political Science), Political Elites, Border Theory, 17th century France, Pyrénées, Local Government and Local Development, Localism, New Regionalism Approach, Historia Moderna, Historia Moderna De España, Mediterranean Studies, Borders and Frontiers, Borderlands Studies, Cultural Studies, Contemporary Archeology, Archéologie Moderne, Contemporary Archaeology, Regional Geography, Immigration Studies, Louis XIV, Cultural History, and Archaeology(Early Modern Europe, Early Modern France, Early modern Spain, Catalonia, History of the Mediterranean, Anthropology of Borders, Local Identities, Social identities (History), Political Identity, European History, Early Modern History, National Identity, Border Studies, Elites (Political Science), Political Elites, Border Theory, 17th century France, Pyrénées, Local Government and Local Development, Localism, New Regionalism Approach, Historia Moderna, Historia Moderna De España, Mediterranean Studies, Borders and Frontiers, Borderlands Studies, Cultural Studies, Contemporary Archeology, Archéologie Moderne, Contemporary Archaeology, Regional Geography, Immigration Studies, Louis XIV, Cultural History, and Archaeology)edit
- Web of Science ResearcherID: B-4804-2012
ORCID: https://orcid.org/0000-0002-4288-5447edit
Revoltes, revolucions, aixecaments, avalots i altres són alguns dels termes que s’utilitzen des de la historiografia dels territoris de parla catalana quan es fa referència a les reaccions de la població durant l’època moderna. Aquest... more
Revoltes, revolucions, aixecaments, avalots i altres són alguns dels termes que s’utilitzen des de la historiografia dels territoris de parla catalana quan es fa referència a les reaccions de la població durant l’època moderna. Aquest període es troba a l’origen de les estructures polítiques dels posteriors estats contemporanis, però també és un termòmetre de les consciències socials i col·lectives i fins i tot, de manera anacrònica, d’una mena de justícia social. Aquest llibre pretén fer emergir tot allò que els estudis locals han analitzat sobre les revoltes i les repressions que van tenir lloc entre la conformació d’un nou escenari polític amb la monarquia hispànica abans de la Guerra de Successió, és a dir, durant els segles XVI i XVII. Aquesta anàlisi existeix a escala nacional, tot referint-se sovint a aspectes eminentment polítics. Ara era necessari un balanç d’elements transversals i universals com a pròpiament polítics de les mateixes revoltes des d’una renovada historiografia local. A partir d’una mirada social, jurídica i política es palesen les causes i les conseqüències de les diferents revoltes. Finalment, es poden percebre quines han estat les revoltes que, des del món local, han tingut una repercussió major en la historiografia i com ha evolucionat en el temps la mirada sobre elles.
Research Interests:
Tout au long du XVIIe siècle les monarchies de France et d'Espagne s'affrontent pour affirmer leur hégémonie en Europe. De nouvelles formes de lutte s'affirment alors : propagande, aide économique aux alliés et alliances d'intérêt... more
Tout au long du XVIIe siècle les monarchies de France et d'Espagne s'affrontent pour affirmer leur hégémonie en Europe. De nouvelles formes de lutte s'affirment alors : propagande, aide économique aux alliés et alliances d'intérêt politique. C'est ainsi que la révolte de la Catalogne contre l'Espagne de Philippe IV devient une occasion propre à servir les desseins de la France, Louis XIII puis Louis XIV trouvant des alliés chez les Catalans.
La paix établie entre les deux puissances par la signature du traité des Pyrénées (1659), le contrôle des frontières devient pour le jeune roi Louis XIV un moyen de contester la suprématie du roi d'Espagne : la France reconnaît l'appartenance de la Catalogne au royaume d'Espagne mais incorpore le Roussillon et une partie de la Cerdagne.
Émerge un personnage essentiel, le juriste Ramon Trobat, natif de Barcelone. Homme clé pendant les négociations du Traité des Pyrénées, il devient indispensable à Louis XIV dans sa politique vis-à-vis des Habsbourg d'Espagne. Nommé avocat du conseil souverain puis intendant de la nouvelle province du Roussillon, Ramon Trobat est un ami du ministre Louvois. Grand connaisseur des réseaux politiques et sociaux en Catalogne, il est à l'origine du projet d'une Catalogne française.
La paix établie entre les deux puissances par la signature du traité des Pyrénées (1659), le contrôle des frontières devient pour le jeune roi Louis XIV un moyen de contester la suprématie du roi d'Espagne : la France reconnaît l'appartenance de la Catalogne au royaume d'Espagne mais incorpore le Roussillon et une partie de la Cerdagne.
Émerge un personnage essentiel, le juriste Ramon Trobat, natif de Barcelone. Homme clé pendant les négociations du Traité des Pyrénées, il devient indispensable à Louis XIV dans sa politique vis-à-vis des Habsbourg d'Espagne. Nommé avocat du conseil souverain puis intendant de la nouvelle province du Roussillon, Ramon Trobat est un ami du ministre Louvois. Grand connaisseur des réseaux politiques et sociaux en Catalogne, il est à l'origine du projet d'une Catalogne française.
Research Interests:
El present volum compila els escrits de diversos investigadors en el camp de les humanitats que expliquen la seva experiència de recerca i la seva vinculació al món laboral universitari i investigador, amb l’objectiu d’explicar a les... more
El present volum compila els escrits de diversos investigadors en el camp de les humanitats que expliquen la seva experiència de recerca i la seva vinculació al món laboral universitari i investigador, amb l’objectiu d’explicar a les joves generacions que segueixen una carrera investigadora en humanitats els reptes, vicissituds, dificultats i realitats que es van trobar en el seu moment.
Continguts:
El primer pas en la conquesta de la torre d’ivori? Fer una tesi d’humanitats a principis del segle xxi, per Oscar JANÉ, Ricard TORRA i Ignasi FERNÁNDEZ, p. 9-13.
Ensopegades evitables, encerts i reptes, per Josep CAPDEFERRO, p. 15-28.
Empezar por el principio… O fent i desfent una tesi doctoral, per Maria Betlem CASTELLÀ, p. 29-46.
Un retall de «la Primavera» i la «fugida als boscos», per Maria GARGANTÉ LLANES, p. 47-69.
I és així com volem tirar pel dret però avancem en ziga-zaga, per Miquel PÉREZ LATRE, p. 71-87.
Reflexions crítiques sobre el món de la recerca, per Gerard ROSICH, p. 89-100.
La tesi i les seves circumstàncies, per Marta ROVIRA MARTÍNEZ, p. 101-119.
Assaig d’una tesi que parla de perifèries i poder, per Antonio STOPANI, p. 121-134.
Continguts:
El primer pas en la conquesta de la torre d’ivori? Fer una tesi d’humanitats a principis del segle xxi, per Oscar JANÉ, Ricard TORRA i Ignasi FERNÁNDEZ, p. 9-13.
Ensopegades evitables, encerts i reptes, per Josep CAPDEFERRO, p. 15-28.
Empezar por el principio… O fent i desfent una tesi doctoral, per Maria Betlem CASTELLÀ, p. 29-46.
Un retall de «la Primavera» i la «fugida als boscos», per Maria GARGANTÉ LLANES, p. 47-69.
I és així com volem tirar pel dret però avancem en ziga-zaga, per Miquel PÉREZ LATRE, p. 71-87.
Reflexions crítiques sobre el món de la recerca, per Gerard ROSICH, p. 89-100.
La tesi i les seves circumstàncies, per Marta ROVIRA MARTÍNEZ, p. 101-119.
Assaig d’una tesi que parla de perifèries i poder, per Antonio STOPANI, p. 121-134.
Research Interests:
Amb aquest volum, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, l’Institut Ramon Muntaner i l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Fundació Pública de la Diputació de Lleida, inaugurem la col·lecció «Historiografia Local». Les tres... more
Amb aquest volum, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, l’Institut Ramon Muntaner i l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Fundació Pública de la Diputació de Lleida, inaugurem la col·lecció «Historiografia Local». Les tres entitats impulsores d’aquesta iniciativa volem mostrar i posar en valor la immensa producció de la historiografia local i comarcal a l’àmbit dels territoris de parla catalana. Cada dos anys es plantejarà un estat de la qüestió o balanç historiogràfic sobre una temàtica o període històric treballat per centres i instituts d’estudis, ajuntaments i altres institucions d’àmbit local i comarcal. La temàtica triada per a estrenar la col·lecció ha estat la Segona República, estructurada en diversos àmbits: els corrents polítics, el poder local, les dones, la premsa local, transmissió i moviment d’idees, cultura, associacionisme, ensenyament i conflictivitat social.
Research Interests:
El Teatro. Toulouse-Lautrec se acerca a la vida cultural y urbana de los cabarets parisinos y del barrio de Montmartre a través de la obra del pintor francés. ARTIKA ha trabajado conjuntamente con el Museo Toulouse-Lautrec de Albi en este... more
El Teatro. Toulouse-Lautrec se acerca a la vida cultural y urbana de los cabarets parisinos y del barrio de Montmartre a través de la obra del pintor francés. ARTIKA ha trabajado conjuntamente con el Museo Toulouse-Lautrec de Albi en este libro de artista numerado y limitado de 2.998 ejemplares.
El Libro de Arte presenta 30 litografías que reproducen escenas y personajes captados por el artista en sus múltiples visitas a los teatros. Las láminas, con el sello del Museo Toulouse-Lautrec, están pegadas a un tríptico y se completan con fragmentos de las obras de teatro de las ilustraciones, críticas de la época o declaraciones del propio autor.
El Libro de Estudios analiza en profundidad la trayectoria artística de Toulouse-Lautrec de la mano de Danièle Devynck, Julien Dumas y Valèria Gaillard, e incluye el análisis de todas las láminas de la obra.
Por último, el libro Montmartre nos sumerge en el mítico barrio parisino del siglo XIX y su espíritu bohemio con material exclusivo y testimonios de la época recopilados por Oscar Jané.
El Libro de Arte presenta 30 litografías que reproducen escenas y personajes captados por el artista en sus múltiples visitas a los teatros. Las láminas, con el sello del Museo Toulouse-Lautrec, están pegadas a un tríptico y se completan con fragmentos de las obras de teatro de las ilustraciones, críticas de la época o declaraciones del propio autor.
El Libro de Estudios analiza en profundidad la trayectoria artística de Toulouse-Lautrec de la mano de Danièle Devynck, Julien Dumas y Valèria Gaillard, e incluye el análisis de todas las láminas de la obra.
Por último, el libro Montmartre nos sumerge en el mítico barrio parisino del siglo XIX y su espíritu bohemio con material exclusivo y testimonios de la época recopilados por Oscar Jané.
Research Interests:
En las sociedades de la modernidad, las “fronteras” se convierten en marcas o limes que determinan ámbitos o zonas de contacto que, de alguna manera, han servido para crear y recrear marcos generales de diferenciación y de posibles... more
En las sociedades de la modernidad, las “fronteras” se convierten en marcas o limes que determinan ámbitos o zonas de contacto que, de alguna manera, han servido para crear y recrear marcos generales de diferenciación y de posibles comparaciones a partir de sus componentes sociales, económicos, culturales, políticos, religiosos, etc., distinguiendo así, ambos márgenes. Hablamos por ello de “fronteras” en plural, distintas y cambiantes, pero con un punto común, esto es la idea de un límite o linde que puede ser extenso, dilatado, poroso o difuminado. Al mismo tiempo, en muchos casos estas “fronteras” no se muestran en sí como separadoras. Por el contrario, constituyen la basa que ha permitido la aparición de determinados procesos de permeabilidad y percolación que provocan un importante efecto de convergencia siendo así también zonas o espacios de encuentro, contacto e intercambio.
En este sentido, el reto de la presente compilación de trabajos es el de pensar las fronteras dentro de unas monarquías hispano lusitanas agregativas. Las innumerables formas de abordaje, aspectos y dinámicas que confluyen en pensar las “fronteras” en el Mundo Atlántico fundan un aliciente más para este encuentro de miradas que resume, en gran medida, el espíritu propio del proyecto de la Red inter-universitaria de Historia del Mundo Ibérico del Antiguo Régimen a las Independencias.
En este sentido, el reto de la presente compilación de trabajos es el de pensar las fronteras dentro de unas monarquías hispano lusitanas agregativas. Las innumerables formas de abordaje, aspectos y dinámicas que confluyen en pensar las “fronteras” en el Mundo Atlántico fundan un aliciente más para este encuentro de miradas que resume, en gran medida, el espíritu propio del proyecto de la Red inter-universitaria de Historia del Mundo Ibérico del Antiguo Régimen a las Independencias.
Research Interests:
Review by Darryl Dee, Wilfred Laurier University H-France ReviewVol. 18 (August 2018), No. 166 https://www.h-france.net/vol18reviews/vol18no166dee.pdf Oscar Jané, "Louis XIV et la Catalogne. De la politique au Sud de l’Europe au XVIIe... more
Review by Darryl Dee, Wilfred Laurier University
H-France ReviewVol. 18 (August 2018), No. 166
https://www.h-france.net/vol18reviews/vol18no166dee.pdf
Oscar Jané, "Louis XIV et la Catalogne. De la politique au Sud de l’Europe au XVIIe siècle". Perpignan:Presses Universitaires de Perpignan, 2016. 275 pages. Map, tables, figures, notes, bibliography, and glossary. 22 €(cl). ISBN 9782354122522
Ce livre retrace l'histoire de l'intervention française en Catalogne juste après la Révolution catalane de 1640, et jusqu'à la fin du siècle. Il analyse l'intérêt français pour la Catalogne, objet de désir face à la monarchie hispanique, et il examine la politique d'instrumentalisation menée par les représentants français, fins connaisseurs de la réalité du pays. De cette réalité ont émergé deux axes d'étude ; d'une part, les élites catalanes qui avaient construit un discours juridique et politique contraire à l'Espagne et favorable à la France et d'autre part, le destin du Roussillon qui reste sous souveraineté du roi de France en 1659 (traité des Pyrénées) mais aussi aux mains des Catalans réfugiés du Principat. En quelque sorte, nous y trouvons les éléments nécessaires pour obtenir une réponse à la question de l'opposition catalane à la France lors de la guerre de Succession d'Espagne, alors que les Catalans et la France avaient bel et bien été alliés en 1641. L'historiographie européenne s'étant beaucoup centrée sur l'Europe septentrionale de Louis XIV, cette étude veut apporter davantage de lumière sur la politique française au sud de l'Europe au prisme du cas catalan. Un territoire qui reste depuis lors à l'ordre du jour de l'agenda français jusqu'au XVIII e siècle, et bien au-delà.
H-France ReviewVol. 18 (August 2018), No. 166
https://www.h-france.net/vol18reviews/vol18no166dee.pdf
Oscar Jané, "Louis XIV et la Catalogne. De la politique au Sud de l’Europe au XVIIe siècle". Perpignan:Presses Universitaires de Perpignan, 2016. 275 pages. Map, tables, figures, notes, bibliography, and glossary. 22 €(cl). ISBN 9782354122522
Ce livre retrace l'histoire de l'intervention française en Catalogne juste après la Révolution catalane de 1640, et jusqu'à la fin du siècle. Il analyse l'intérêt français pour la Catalogne, objet de désir face à la monarchie hispanique, et il examine la politique d'instrumentalisation menée par les représentants français, fins connaisseurs de la réalité du pays. De cette réalité ont émergé deux axes d'étude ; d'une part, les élites catalanes qui avaient construit un discours juridique et politique contraire à l'Espagne et favorable à la France et d'autre part, le destin du Roussillon qui reste sous souveraineté du roi de France en 1659 (traité des Pyrénées) mais aussi aux mains des Catalans réfugiés du Principat. En quelque sorte, nous y trouvons les éléments nécessaires pour obtenir une réponse à la question de l'opposition catalane à la France lors de la guerre de Succession d'Espagne, alors que les Catalans et la France avaient bel et bien été alliés en 1641. L'historiographie européenne s'étant beaucoup centrée sur l'Europe septentrionale de Louis XIV, cette étude veut apporter davantage de lumière sur la politique française au sud de l'Europe au prisme du cas catalan. Un territoire qui reste depuis lors à l'ordre du jour de l'agenda français jusqu'au XVIII e siècle, et bien au-delà.
Research Interests:
Ce livre, résultat d'une collaboration entre universités des deux versants des Pyrénées, voudrait être un lieu de dialogue entre chercheurs venus d'horizons géographiques et disciplinaires différents qu'ils soient historiens, philologues... more
Ce livre, résultat d'une collaboration entre universités des deux versants des Pyrénées, voudrait être un lieu de dialogue entre chercheurs venus d'horizons géographiques et disciplinaires différents qu'ils soient historiens, philologues ou encore historiens du droit. C'est là une caractéristique principale de ce travail dont les perspectives sont importantes. De prestigieux spécialistes y participent, apportant, chacun, sa manière d'aborder ces textes. Au-delà des coïncidences ou des divergences dans la définition terminologique, même dans les aspects les plus conceptuels qui sont débattus, il y a par dessus tout une volonté de créer un cadre commun de recherche. Écrit dans plusieurs langues, ce livre offre, d'une part, un regard, nouveau et pluriel, sur une source écrite à la première personne, subjective et complémentaire de « l'histoire officielle », et d'autre part la mise en avant de problématiques transversales comme le sont, par exemple, l'étude de la langue ou l'approche anthropologique.
Los escritos personales o escritos del «for privé» son una de las fuentes más ricas recuperadas y utilizadas de manera interdisciplinar en el campo de las ciencias humanas. Este libro ofrece una mirada múltiple sobre esta cuestión a partir del trabajo conjunto de investigadores de ambos lados de los Pirineos, así como también italianos o ingleses. Cataluña está en el centro del enfoque científico adoptado en esta obra, debido a sus características y tradiciones en la producción de este tipo de textos.
http://grafosfera.blogspot.com.es/2015/07/la-memoria-del-yo-moderno.html
Índice
Oscar Jané
Construcció i projecció de la memòria personal a l'època moderna
I. EL MÓN DELS ESCRITS PERSONALS
Antoni Simon i Tarrés
Memòries i diaris personals de la Catalunya moderna. Del no res a la plètora
François-Joseph Ruggiu
Los escritos del for privé. Un concepto y su internacionalización
Antonio Castillo Gómez
El alfabeto y el calendario. Libros de cuentas y libros de memorias en el Siglo de Oro
Sylvie Mouysset
Pourquoi laisser trace de sa vie ordinaire ? France-Catalogne (XVe-XIXe siècle)
Danièle Tosato-Rigo
Au commencement était (parfois) l'écriture. Pratiques sociales de l'écrit du for privé. (Suisse, XVIIe-XIXe siècle)
II. POLÍTICA I RECEPCIONS
Xavier Torres Sans
Política i faccionalisme als llibres de família de la Catalunya rural (segles XVI-XVIII)
Henry Ettinghausen
Per sobre de la llei i les autoritats. Els autobiògrafs Alonso de Contreras i Diego Duque de Estrada
Vicent Josep Escartí
Imatges sagrades: la memòria religiosa i la política local. El cas de la parròquia d’Algemesí (segles XVI-XVIII)
III. LLENGUA, TEXT I TIPOLOGIA DELS ESCRITS
Michela Rusi
Le occorrenze dell'io
Joan Peytaví Deixona
Les sources et la langue de la « mémorialistique ». L'exemple catalan
IV. CONCLUSIONS
Patrice Poujade
Postface sur la construction et la projection de la « mémoire personnelle »
Los escritos personales o escritos del «for privé» son una de las fuentes más ricas recuperadas y utilizadas de manera interdisciplinar en el campo de las ciencias humanas. Este libro ofrece una mirada múltiple sobre esta cuestión a partir del trabajo conjunto de investigadores de ambos lados de los Pirineos, así como también italianos o ingleses. Cataluña está en el centro del enfoque científico adoptado en esta obra, debido a sus características y tradiciones en la producción de este tipo de textos.
http://grafosfera.blogspot.com.es/2015/07/la-memoria-del-yo-moderno.html
Índice
Oscar Jané
Construcció i projecció de la memòria personal a l'època moderna
I. EL MÓN DELS ESCRITS PERSONALS
Antoni Simon i Tarrés
Memòries i diaris personals de la Catalunya moderna. Del no res a la plètora
François-Joseph Ruggiu
Los escritos del for privé. Un concepto y su internacionalización
Antonio Castillo Gómez
El alfabeto y el calendario. Libros de cuentas y libros de memorias en el Siglo de Oro
Sylvie Mouysset
Pourquoi laisser trace de sa vie ordinaire ? France-Catalogne (XVe-XIXe siècle)
Danièle Tosato-Rigo
Au commencement était (parfois) l'écriture. Pratiques sociales de l'écrit du for privé. (Suisse, XVIIe-XIXe siècle)
II. POLÍTICA I RECEPCIONS
Xavier Torres Sans
Política i faccionalisme als llibres de família de la Catalunya rural (segles XVI-XVIII)
Henry Ettinghausen
Per sobre de la llei i les autoritats. Els autobiògrafs Alonso de Contreras i Diego Duque de Estrada
Vicent Josep Escartí
Imatges sagrades: la memòria religiosa i la política local. El cas de la parròquia d’Algemesí (segles XVI-XVIII)
III. LLENGUA, TEXT I TIPOLOGIA DELS ESCRITS
Michela Rusi
Le occorrenze dell'io
Joan Peytaví Deixona
Les sources et la langue de la « mémorialistique ». L'exemple catalan
IV. CONCLUSIONS
Patrice Poujade
Postface sur la construction et la projection de la « mémoire personnelle »
Research Interests: History, Cultural Studies, Italian Studies, History and Memory, Memory Studies, and 13 moreCollective Memory, Early Modern France, Memory, Memoirs, Historia Cultural, Historia de la cultura escrita, Suisse, Historia Moderna, Historia Moderna De España, Historia de Catalunya, Memoria Personal, éCrits Du for Privé, and Histoire de la Suisse
Antoni Espino i Òscar Jané, vinculats al Grup de Recerca d’Història Moderna Manuscrits de la UAB, aborden una de les temàtiques que més interès genera darrerament en la historiografia internacional: la frontera com a experiència. Espino... more
Antoni Espino i Òscar Jané, vinculats al Grup de Recerca d’Història Moderna Manuscrits de la UAB, aborden una de les temàtiques que més interès genera darrerament en la historiografia internacional: la frontera com a experiència. Espino començà la tasca investigadora influït pel corrent de la New Militar History, que estudia la interrelació entre societat i guerra en l’Antic Règim, i derivà més tard cap a un enfocament cultural de la història bèl·lica. Òscar Jané compta amb una sòlida trajectòria en l’estudi del fenomen fronterer, participant en diversos estudis comparatius dobre l’Època Moderna i la Contemporània. Guerra, frontera i identitats [Afers, Catarroja-Barcelona, 2015, 282 pp.] està dividit en dos grans blocs que responen a l’àrea dèstudis de cadascun dels autors: guerra i territori; identitat i frontra. En el primer apartat s’hi estudien com quedaren afectats Vic, Tortosa i la Vall d’Aran entre la finalització de la Guerra dels Segadors (1652) i la de la Guerra de Successió (1702-1714). El segon bloc conté un capítol que reflexiona sobre el control de les fronteres durant l’Antic Règim; dos estudis regionals (Andorra i la Cerdanya) entre els segles XVI i XVIII i l’anàlisi de la implantació de la frontera franco-francesa entre els segles XVII i XIX. A partir, doncs, d’estudis de casos concrets, es poden extreure conclusions de caire general, fet que es veu facilitat per la introducció de capítols sobre casos internacionals. Es tracta, doncs, d’un llibre de gran actualitat metodològica i historiogràfica. (L’Avenç, 417 (2015), p. 72)
Research Interests: Military History, Self and Identity, Nineteenth Century Studies, National Identity, Identities, and 15 moreAnthropology of Borders, Early Modern France, War and violence, History of War, Early modern Spain, Catalonia, Borders, Borders and Frontiers, Pyrenees, History of Modern France, Pyrénées, Andorra, Borders and Borderlands, Modern History of Spain, and Història de Cerdanya
Aquesta antologia pretén donar una visió històrica del conflicte a partir de testimonis escrits per autors que el visqueren. Aquesta mena de documents personals constitueixen un gènere que, malgrat la seva càrrega subjectiva, ens permet... more
Aquesta antologia pretén donar una visió històrica del conflicte a partir de testimonis escrits per autors que el visqueren. Aquesta mena de documents personals constitueixen un gènere que, malgrat la seva càrrega subjectiva, ens permet conèixer aspectes que gairebé mai no surten en les reconstruccions històriques fetes a posteriori; d'aquí l'interès creixent que han despertat entre els especialistes. Afortunadament, Catalunya és molt rica en aquesta mena de documentació d'època, que s'ha pogut aplegar, sobretot al llarg d'aquests darrers anys, gràcies a l'esforç de nombrosos estudiosos. Agrupats en capítols que segueixen cronològicament les principals etapes de la Guerra, els diferents testimonis comprenen un període que s'inicia el 1687 —amb els antecedents que influïren en l'esclat bèl·lic— i que finalitza, anys després d'haver-se acabat el conflicte armat, amb la descripció de la repressió posterior i les resistències i protestes que es perllongaren fins a ben entrada la segona meitat del segle XVIII. Cada capítol consta d'una breu contextualització històrica i una succinta presentació dels textos escollits. El volum s'obre amb un estudi introductori centrat en la importància de les memòries i dietaris personals en la Catalunya de l'època moderna.
Research Interests:
De la afrontera a l’ultralocal: l’ultralocalisme és un pas natural, en oposició frontal al cosmopolitisme de boutique i als usos banals, mistificats, del nou concepte de «globalització». Del localisme ultrancer, no cal ni parlar-ne. És... more
De la afrontera a l’ultralocal: l’ultralocalisme és un pas natural, en oposició frontal al cosmopolitisme de boutique i als usos banals, mistificats, del nou concepte de «globalització». Del localisme ultrancer, no cal ni parlar-ne. És una posició que avui ningú no defensa. La clausura mental en un espai limitat, arcàdic, resultaria avui un exercici falsificat i insostenible, si no és com a ficció literària. Què és llavors l’ultralocalisme? O més aviat, què vol ser? La reconstrucció teòrica d’un present, d’un espai «universal», però aprofitant unes «virtuts» massa sovint menystingudes. Un «universalisme» sense ocultacions, sense bandejaments deformadors, sense imposicions geopolítiques interessades, sense jerarquies «massa locals» que han estat acríticament acceptades com a non plus ultra de la modernitat «cosmopolita». Barcelona, mite d’una capital, ha quedat perduda en els seus anhels de «grandesa» cultural, que renega per raons de màrqueting social d’una herència intricada i espessa, però activa i impel·lent. Lluny queda actualment, però, en la imaginació constructora de les elits barcelonines, la idea d’un tot cultural constituït des dels indrets més prolífics del territori. Potser Barcelona està destinada a esdevenir un simple centre de distribució de mercaderies, un pur enclavament logístic. Aquesta, si més no, és la idea que es desprèn del discurs dels polítics. La cultura i moltes altres coses no hi trobaran, en aquests enclavaments de recepció-expedició, cap oportunitat singular. Mirmanda proposa així d’experimentar a partir de territoris i realitats diverses. Realitats i territoris absurdament arraconats per la rutina dels mass media i la pretensió dels programadors culturals. Curiosament, en aquest món que es pretén «globalitzat», les divisions polítiques suposadament «caduques» constitueixen un obstacle vigent i perillós. Ultralocalisme. D’allò local a l’universal és una nova proposta del Grup Mirmanda. Es tracta d’un assaig col·lectiu que, des d’angles diversos, exposa la idea de l’ultralocalisme tal i com anys enrere afirmava un tal Dalí o un tal Deulofeu, entre altres: «Cal partir d’allò local per accedir a la universalitat». A contra corrent de les tendències més modernes, la postpostmodernitat del producte que aquí oferim rau en l’arrelament originari i ideològic de les universalitats. Els autors d’aquest volum formen part, d’una o altra manera, d’un espai mediterrani català i analitzen aspectes, temes i personatges dels quals se’n pot fer una lectura tant local com universal. Els mites i els mèdies ultralocals aporten elements nous sobre la idea de l’ultralocalisme més transgressor. L’estudi de certs personatges són l’exemple més evident d’un ultralocalisme universal. La perifèria s’erigeix en un dels centres neuràlgics de creació i activisme. Els autors són Enric Pujol, Eric Forcada, Antoni Vives, Carla González Collantes, Xavier Serra, Paül Limorti, Jacques Rancière i Andreu Balent.
Research Interests:
El llibre Memòria Personal. Una altra manera de llegir la història proposa, de manera pública, el consens assolit entre les diverses fórmules que s’han afirmat amb més o menys fortuna els darrers temps al voltant de la literatura... more
El llibre Memòria Personal. Una altra manera de llegir la història
proposa, de manera pública, el consens assolit entre les diverses fórmules que s’han afirmat amb més o menys fortuna els darrers temps al voltant de la literatura personal,aquella del “jo”, autobiogràfica, dietarística. Memòria personal entre història
i escriptura, entre vida quotidiana i relat íntim. És una mirada personal oberta a un món que acaba no gaire lluny d’un autor que, en el moment que escriu, ben poc s’imagina el ressò i l’interès del seu escrit. Tanmateix, es tracta d’una documentació heterogènia que no sempre té un fil conductor intens ni continu, ni una prosa destacada, però que pot arribar a ser embrancada com la peça d’un enorme puzle, el de la història. Una història que abraça alhora historiadors, filòlegs, antropòlegs i tants altres especialistes de disciplines diverses. És el complement de la història oficial que, com sabem, ha omès el particular. Aquest volum és un llibre que permet una lectura coherent dels debats i interessos apareguts a partir de casos particulars, i des de territoris europeus diferents. Hi descobrim els textos de Jordi Curbet, Belinda Rodríguez, Verònica Zaragoza, Véronique Garrigues, Josefi na Molinero, Mercè Renom, Montserrat Sauquet, Gisela Figueras, Livia Castelli, Cecilia Tarruell, Rafaella Pilo, Neus Ballbé, Gaetano Damiano, Rafael Roca, Sílvia Amor, Antoine Odier, Narcís Figueras, Joaquim M. Puigvert, Ricardo
Rodrigo Mancho, Pilar Pérez Pacheco i Òscar Jané.
proposa, de manera pública, el consens assolit entre les diverses fórmules que s’han afirmat amb més o menys fortuna els darrers temps al voltant de la literatura personal,aquella del “jo”, autobiogràfica, dietarística. Memòria personal entre història
i escriptura, entre vida quotidiana i relat íntim. És una mirada personal oberta a un món que acaba no gaire lluny d’un autor que, en el moment que escriu, ben poc s’imagina el ressò i l’interès del seu escrit. Tanmateix, es tracta d’una documentació heterogènia que no sempre té un fil conductor intens ni continu, ni una prosa destacada, però que pot arribar a ser embrancada com la peça d’un enorme puzle, el de la història. Una història que abraça alhora historiadors, filòlegs, antropòlegs i tants altres especialistes de disciplines diverses. És el complement de la història oficial que, com sabem, ha omès el particular. Aquest volum és un llibre que permet una lectura coherent dels debats i interessos apareguts a partir de casos particulars, i des de territoris europeus diferents. Hi descobrim els textos de Jordi Curbet, Belinda Rodríguez, Verònica Zaragoza, Véronique Garrigues, Josefi na Molinero, Mercè Renom, Montserrat Sauquet, Gisela Figueras, Livia Castelli, Cecilia Tarruell, Rafaella Pilo, Neus Ballbé, Gaetano Damiano, Rafael Roca, Sílvia Amor, Antoine Odier, Narcís Figueras, Joaquim M. Puigvert, Ricardo
Rodrigo Mancho, Pilar Pérez Pacheco i Òscar Jané.
Research Interests:
Observar les fronteres, veure el món Eds. Oscar JANÉ & Queralt SOLÉ Queralt SOLÉ i Oscar JANÉ, En les fronteres d’Europa… Obertura composta Part I – Fronteres al segle XXI . Thomas PERRIN, Identitat i cultura a les fronteres.... more
Observar les fronteres, veure el món
Eds. Oscar JANÉ & Queralt SOLÉ
Queralt SOLÉ i Oscar JANÉ, En les fronteres d’Europa… Obertura composta
Part I – Fronteres al segle XXI
. Thomas PERRIN, Identitat i cultura a les fronteres. L’acció cultural euroregional, entre identitat “patrimonial” i identitat “creativa”, entre història compartida i futur comú
. Julien GARDAIX, Fronteres marítimes i reptes mundials
. Xavier FERRER-GALLARDO, Un nou ordre territorial a l’espai fronterer Ceuta-Marroc: del conflicte a la cooperació?
. David GALLARDO, Representacions de les fronteres en la didàctica del paisatge
. Alexis SANCHO, Territoris de frontera: paisatges de la no-intervenció. La Terreta (Ribagorça) com a cas il·lustratiu
Part II – Espais de frontera
. Marta PALLARÈS i Antoni F. TULLA, El model de ciutats bessones en una àrea de muntanya. Les relacions de frontera Andorra-Espanya (la Seu d’Urgell i àrea d’influència)
. David HIDALGO i Noemí CUBAS, Límits i fronteres. Motor de desenvolupament històric, problemes i realitat de les entitats politicoterritorials actuals
. Àngel CEBOLLADA i Josep ESPLUGA, La mutilació dels espais fronterers a partir de l’anàlisi de la mobilitat quotidiana de Catalunya i d’Aragó
. Javier GIRALT, Llengües de frontera a l’Aragó. el cas de la Llitera
Part III – De quan els límits han d’esdevenir frontera
. Thierry ISSARTEL, La gènesi teologicopolítica de la noció de frontera a l’època moderna: problemàtica, primeres aproximacions i perspectives
. Martino LAURENTI, Fronteres polítiques i fronteres religioses als Alps occidentals (segles XVI i XVII)
. Antonio STOPANI La frontera i les seves traces: el cas del gran ducat de Toscana
. Montserrat MOLI, Domènec Casamira, escultor transfronterer
. Martine ASSENAT i Antoine PEREZ, D’Amida a Diyarbakir, les dues cares d’una frontera
. Juan José DÍAZ i Alejandro DÍEZ, La creació de las fronteres a l’època de l’imperialisme: L’exemple de Guinea Equatorial
Part IV – Les cicatrius de les fronteres
. Nicolas BERJOAN, Una frontera de paper. La frontera dels Pirineus en la premsa rossellonesa durant el segle XIX (1815-1875)
. Andreu BALENT, Josep Mas i Tió (1897-1946) i les xarxes polítiques transfrontereres del Ripollès a la Cerdanya (1934-1946)
. Narcís IGLÉSIAS, La llengua com a lloc de supervivència frontera enllà. Reflexions lingüístiques dels refugiats de 1939
. Amèlia FORASTER, Cotlliure, vila de frontera?
. Mercè COMAS, Entre el principi i l’inici: la poesia preliminar als impresos perpinyanencs del segle XVI
. Eva MORALES, Altres fronteres: La literatura de frontera en el Con Sud llatinoamericà
Eds. Oscar JANÉ & Queralt SOLÉ
Queralt SOLÉ i Oscar JANÉ, En les fronteres d’Europa… Obertura composta
Part I – Fronteres al segle XXI
. Thomas PERRIN, Identitat i cultura a les fronteres. L’acció cultural euroregional, entre identitat “patrimonial” i identitat “creativa”, entre història compartida i futur comú
. Julien GARDAIX, Fronteres marítimes i reptes mundials
. Xavier FERRER-GALLARDO, Un nou ordre territorial a l’espai fronterer Ceuta-Marroc: del conflicte a la cooperació?
. David GALLARDO, Representacions de les fronteres en la didàctica del paisatge
. Alexis SANCHO, Territoris de frontera: paisatges de la no-intervenció. La Terreta (Ribagorça) com a cas il·lustratiu
Part II – Espais de frontera
. Marta PALLARÈS i Antoni F. TULLA, El model de ciutats bessones en una àrea de muntanya. Les relacions de frontera Andorra-Espanya (la Seu d’Urgell i àrea d’influència)
. David HIDALGO i Noemí CUBAS, Límits i fronteres. Motor de desenvolupament històric, problemes i realitat de les entitats politicoterritorials actuals
. Àngel CEBOLLADA i Josep ESPLUGA, La mutilació dels espais fronterers a partir de l’anàlisi de la mobilitat quotidiana de Catalunya i d’Aragó
. Javier GIRALT, Llengües de frontera a l’Aragó. el cas de la Llitera
Part III – De quan els límits han d’esdevenir frontera
. Thierry ISSARTEL, La gènesi teologicopolítica de la noció de frontera a l’època moderna: problemàtica, primeres aproximacions i perspectives
. Martino LAURENTI, Fronteres polítiques i fronteres religioses als Alps occidentals (segles XVI i XVII)
. Antonio STOPANI La frontera i les seves traces: el cas del gran ducat de Toscana
. Montserrat MOLI, Domènec Casamira, escultor transfronterer
. Martine ASSENAT i Antoine PEREZ, D’Amida a Diyarbakir, les dues cares d’una frontera
. Juan José DÍAZ i Alejandro DÍEZ, La creació de las fronteres a l’època de l’imperialisme: L’exemple de Guinea Equatorial
Part IV – Les cicatrius de les fronteres
. Nicolas BERJOAN, Una frontera de paper. La frontera dels Pirineus en la premsa rossellonesa durant el segle XIX (1815-1875)
. Andreu BALENT, Josep Mas i Tió (1897-1946) i les xarxes polítiques transfrontereres del Ripollès a la Cerdanya (1934-1946)
. Narcís IGLÉSIAS, La llengua com a lloc de supervivència frontera enllà. Reflexions lingüístiques dels refugiats de 1939
. Amèlia FORASTER, Cotlliure, vila de frontera?
. Mercè COMAS, Entre el principi i l’inici: la poesia preliminar als impresos perpinyanencs del segle XVI
. Eva MORALES, Altres fronteres: La literatura de frontera en el Con Sud llatinoamericà
Research Interests: Religion, Cultural Studies, Migration, Gender, Culture, and 19 moreOral Traditions, Cross-Cultural Studies, Exile, Early Modern Italy, Early Modern France, Québec Studies, Ethnicity, Contemporary History of Spain, Refugees, Early modern Spain, Minorities, Borders and Frontiers, Language politics, State, Displacement, Borders and Borderlands, History of Contemporary France, Pierre Vilar, and Refugee memory(Oral Traditions, Cross-Cultural Studies, Exile, Early Modern Italy, Early Modern France, Québec Studies, Ethnicity, Contemporary History of Spain, Refugees, Early modern Spain, Minorities, Borders and Frontiers, Language politics, State, Displacement, Borders and Borderlands, History of Contemporary France, Pierre Vilar, and Refugee memory)
(Oral Traditions, Cross-Cultural Studies, Exile, Early Modern Italy, Early Modern France, Québec Studies, Ethnicity, Contemporary History of Spain, Refugees, Early modern Spain, Minorities, Borders and Frontiers, Language politics, State, Displacement, Borders and Borderlands, History of Contemporary France, Pierre Vilar, and Refugee memory)
Índex Òscar Jané i Eric Forcada, L’afrontera. De la dominació a l’art de transgredir Part I - Què és l’afrontera Jordi Riba, Pensar, veure, dir la frontera: senders d’identitat i de sofriment Òscar Jané, Resiliència de... more
Índex
Òscar Jané i Eric Forcada, L’afrontera. De la dominació a l’art de transgredir
Part I - Què és l’afrontera
Jordi Riba, Pensar, veure, dir la frontera: senders d’identitat i de sofriment
Òscar Jané, Resiliència de l’afrontera
Hervé Fischer, Mitoanàlisi de la frontera
Part II - A cavall de les fronteres
Joan Ramon Resina, Exotisme familiar. Verdaguer a la frontera
Marta Bertran, Apunts sobre la frontera dels Pirineus i la descoberta de la pintura romànica catalana
José Enrique Gargallo Gil, Fronteres i llengües: Europa i el món romànic
Simona Škrabec, Unes sabates per als peus nus
Felip Martí-Jufresa, Disquisicions sobre l’(a)frontera a partir. D’una llengua a l’altra de Nurith Aviv
Part III - El primer front
Fotografies d’Ernest Abentín
Assaig biogràfic: «El·lipsi visual i imatge tangent d’una actualitat superada»
Part IV - Exercicis afronterers
Joan Nogué, Els límits territorials contemporanis: de la nitidesa a la hibridació
Renaud Morieux, «Tota la mar és la mateixa hidra». Aproximacions històriques comparades de les fronteres líquides (segles XVII-XIX)
Xavier Serra, Obrir o tancar fronteres. La filosofia catalana en el segon terç del segle XIX
Eric Forcada, Paradigma antiparadígmic: fronteres i memòries de la Retirada al segle XXI
Òscar Jané i Eric Forcada, L’afrontera. De la dominació a l’art de transgredir
Part I - Què és l’afrontera
Jordi Riba, Pensar, veure, dir la frontera: senders d’identitat i de sofriment
Òscar Jané, Resiliència de l’afrontera
Hervé Fischer, Mitoanàlisi de la frontera
Part II - A cavall de les fronteres
Joan Ramon Resina, Exotisme familiar. Verdaguer a la frontera
Marta Bertran, Apunts sobre la frontera dels Pirineus i la descoberta de la pintura romànica catalana
José Enrique Gargallo Gil, Fronteres i llengües: Europa i el món romànic
Simona Škrabec, Unes sabates per als peus nus
Felip Martí-Jufresa, Disquisicions sobre l’(a)frontera a partir. D’una llengua a l’altra de Nurith Aviv
Part III - El primer front
Fotografies d’Ernest Abentín
Assaig biogràfic: «El·lipsi visual i imatge tangent d’una actualitat superada»
Part IV - Exercicis afronterers
Joan Nogué, Els límits territorials contemporanis: de la nitidesa a la hibridació
Renaud Morieux, «Tota la mar és la mateixa hidra». Aproximacions històriques comparades de les fronteres líquides (segles XVII-XIX)
Xavier Serra, Obrir o tancar fronteres. La filosofia catalana en el segon terç del segle XIX
Eric Forcada, Paradigma antiparadígmic: fronteres i memòries de la Retirada al segle XXI
Research Interests:
Research Interests:
PRÒLEG / PROLOGUE Agustí Alcoberro (Director del Museu d’Història de Catalunya) 7 OBERTURA Westphalie, Pyrénées, Utrecht : trois traités pour redessiner l’Europe Lucien Bély (Université Paris IV-Sorbonne) 13 1. HISTÒRIA I MEMÒRIA... more
PRÒLEG / PROLOGUE
Agustí Alcoberro (Director del Museu d’Història de Catalunya) 7
OBERTURA
Westphalie, Pyrénées, Utrecht : trois traités pour redessiner l’Europe
Lucien Bély (Université Paris IV-Sorbonne) 13
1. HISTÒRIA I MEMÒRIA DEL TRACTAT
Boundaries and Identities in the Cerdanya
Peter Sahlins (University of California, Berkeley) 25
La memòria popular del Tractat dels Pirineus al segle XX
Enric Pujol (Universitat Autònoma de Barcelona) 31
Trois centenaires du traité des Pyrénées en Roussillon
Gilbert Larguier (Université de Perpignan-Via Domitia) 37
De la géographie à l’histoire : les Pyrénées de Pierre Vilar
Daniel Nordman (Directeur de recherche émérite au CNRS) 47
Repercussions del Tractat dels Pirineus a les Illes Balears
Miquel Deyà (Universitat de les Illes Balears) 55
Nature contre-nature. Raconter l’histoire du traité des Pyrénées en Catalogne française
Nicolas Berjoan (Université de Provence-UMR Telemme) 67
La frontera ceremonial y la frontera real:
el Tratado de los Pirineos y la reavivación del conflicto por el dominio del río Bidasoa (1659-1668)
Fernando Chavarría (Marie Curie Fellowship-EHESS, París) 75
2. LA GUERRA I LA PAU
Preliminars per a un tractat: una visió des del sud
Fernando Sánchez Marcos (Universitat de Barcelona) 89
Contrôle pyrénéen et maîtrise frontalière dans les conflits franco-hispaniques (1559-1659)
Alain Hugon (Université de Caen Basse-Normandie) 101
La paix des Pyrénées, la lettre et l’esprit
Bertrand Haan (Université Paris IV-Sorbonne) 111
La France et la paix des Pyrénées
Daniel Séré (Université Paris IV-Sorbonne) 119
Pierre de Marca (1594-1662), l’absolutisme et la frontière : l’homme qui divisa la Catalogne
Thierry Issartel (Historien) 127
«Que toda ella se tiene por un cabello»: la guerra a Catalunya entre la caiguda de Barcelona i
el Tractat dels Pirineus (1652-1659)
Àngel Casals (Universitat de Barcelona) 139
El paradigma ambrosià.
Devoció i patriotisme a la Guerra dels Segadors
Xavier Torres (Universitat de Girona) 153
España y Francia cara a cara en la frontera: alardes de poder y la Paz de los Pirineos
Lynn Williams (Brigham Young University) 161
Poesia i política en la Guerra dels Segadors
Eulàlia Miralles (Universitat Autònoma de Barcelona) 177
El Tractat dels Pirineus i els orígens de la geografia moderna
Agustí Alcoberro (Museu d’Història de Catalunya-Universitat de Barcelona) 189
3. UN MOMENT DE CONVULSIÓ I ECLOSIÓ
La configuració d’una nova frontera militar a Catalunya, 1659-1667
Antonio Espino (Universitat Autònoma de Barcelona) 199
La résistance dans les Comtés au lendemain du traité des Pyrénées :
quelles résistances, quels résistants ?
Alain Ayats (Historien) 213
L’entrada de Catalunya en el joc de la política internacional europea del segle XVII.
Lectures polítiques del primer intent de segregació del territori català
Antoni Simon Tarrés (Universitat Autònoma de Barcelona-Institut d’Estudis Catalans) 221
La Catalogne de 1640 à 1659 :
le rôle du Visiteur Général dans la mise en place d’une administration française
Sophie Gonzalez (Université de Perpignan) 233
Conflictivitat social i revolta després del Tractat dels Pirineus
Jaume Dantí (Universitat de Barcelona) 245
Els exiliats polítics (agents d’una adaptació electiva) i la frontera amb França
Òscar Jané (Universitat de Barcelona) 255
La Catalunya borbònica (1641-1659):
virregnat i dinàmiques de poder durant el govern de Lluís XIII i Lluís XIV de França al Principat
Daniel Aznar (Universitat de Barcelona) 265
4. UNA QUOTIDIANITAT EN UN ESPAI NOU
L’obra (o la vida) de Francesc Fontanella en l’esquinç de 1652-1659
Pep Valsalobre (Institut de Llengua i Cultura Catalanes-Universitat de Girona) 281
La literatura jurídica, un mirall entelat de les guerres,
les revoltes i les paus en la Catalunya dels anys 1640-1700
Josep Capdeferro (Universitat Pompeu Fabra) 291
El comerç entre guerra i pau als Pirineus catalans abans i després del Tractat de 1659
Patrici Pojada (Universitat de Tolosa-Lo Miralh) 305
La quotidianitat i la percepció del Tractat dels Pirineus a la lectura dels dietaris catalans
Joan Peytaví Deixona (Universitat de Perpinyà-Via Domícia) 315
El Tractat dels Pirineus i el patronat eclesiàstic. Família i religió a la diòcesi d’Elna-Perpinyà
Ignasi Fernández Terricabras (Universitat Autònoma de Barcelona) 325
Permanences et mutations religieuses en Catalogne du Nord après le traité des Pyrénées
Ramon Sala (Universitat de Perpinyà-Via Domícia) 335
CLOENDA
El Tractat dels Pirineus: Catalunya, un sol poble i dos destins
Eva Serra (Universitat de Barcelona) 345
Agustí Alcoberro (Director del Museu d’Història de Catalunya) 7
OBERTURA
Westphalie, Pyrénées, Utrecht : trois traités pour redessiner l’Europe
Lucien Bély (Université Paris IV-Sorbonne) 13
1. HISTÒRIA I MEMÒRIA DEL TRACTAT
Boundaries and Identities in the Cerdanya
Peter Sahlins (University of California, Berkeley) 25
La memòria popular del Tractat dels Pirineus al segle XX
Enric Pujol (Universitat Autònoma de Barcelona) 31
Trois centenaires du traité des Pyrénées en Roussillon
Gilbert Larguier (Université de Perpignan-Via Domitia) 37
De la géographie à l’histoire : les Pyrénées de Pierre Vilar
Daniel Nordman (Directeur de recherche émérite au CNRS) 47
Repercussions del Tractat dels Pirineus a les Illes Balears
Miquel Deyà (Universitat de les Illes Balears) 55
Nature contre-nature. Raconter l’histoire du traité des Pyrénées en Catalogne française
Nicolas Berjoan (Université de Provence-UMR Telemme) 67
La frontera ceremonial y la frontera real:
el Tratado de los Pirineos y la reavivación del conflicto por el dominio del río Bidasoa (1659-1668)
Fernando Chavarría (Marie Curie Fellowship-EHESS, París) 75
2. LA GUERRA I LA PAU
Preliminars per a un tractat: una visió des del sud
Fernando Sánchez Marcos (Universitat de Barcelona) 89
Contrôle pyrénéen et maîtrise frontalière dans les conflits franco-hispaniques (1559-1659)
Alain Hugon (Université de Caen Basse-Normandie) 101
La paix des Pyrénées, la lettre et l’esprit
Bertrand Haan (Université Paris IV-Sorbonne) 111
La France et la paix des Pyrénées
Daniel Séré (Université Paris IV-Sorbonne) 119
Pierre de Marca (1594-1662), l’absolutisme et la frontière : l’homme qui divisa la Catalogne
Thierry Issartel (Historien) 127
«Que toda ella se tiene por un cabello»: la guerra a Catalunya entre la caiguda de Barcelona i
el Tractat dels Pirineus (1652-1659)
Àngel Casals (Universitat de Barcelona) 139
El paradigma ambrosià.
Devoció i patriotisme a la Guerra dels Segadors
Xavier Torres (Universitat de Girona) 153
España y Francia cara a cara en la frontera: alardes de poder y la Paz de los Pirineos
Lynn Williams (Brigham Young University) 161
Poesia i política en la Guerra dels Segadors
Eulàlia Miralles (Universitat Autònoma de Barcelona) 177
El Tractat dels Pirineus i els orígens de la geografia moderna
Agustí Alcoberro (Museu d’Història de Catalunya-Universitat de Barcelona) 189
3. UN MOMENT DE CONVULSIÓ I ECLOSIÓ
La configuració d’una nova frontera militar a Catalunya, 1659-1667
Antonio Espino (Universitat Autònoma de Barcelona) 199
La résistance dans les Comtés au lendemain du traité des Pyrénées :
quelles résistances, quels résistants ?
Alain Ayats (Historien) 213
L’entrada de Catalunya en el joc de la política internacional europea del segle XVII.
Lectures polítiques del primer intent de segregació del territori català
Antoni Simon Tarrés (Universitat Autònoma de Barcelona-Institut d’Estudis Catalans) 221
La Catalogne de 1640 à 1659 :
le rôle du Visiteur Général dans la mise en place d’une administration française
Sophie Gonzalez (Université de Perpignan) 233
Conflictivitat social i revolta després del Tractat dels Pirineus
Jaume Dantí (Universitat de Barcelona) 245
Els exiliats polítics (agents d’una adaptació electiva) i la frontera amb França
Òscar Jané (Universitat de Barcelona) 255
La Catalunya borbònica (1641-1659):
virregnat i dinàmiques de poder durant el govern de Lluís XIII i Lluís XIV de França al Principat
Daniel Aznar (Universitat de Barcelona) 265
4. UNA QUOTIDIANITAT EN UN ESPAI NOU
L’obra (o la vida) de Francesc Fontanella en l’esquinç de 1652-1659
Pep Valsalobre (Institut de Llengua i Cultura Catalanes-Universitat de Girona) 281
La literatura jurídica, un mirall entelat de les guerres,
les revoltes i les paus en la Catalunya dels anys 1640-1700
Josep Capdeferro (Universitat Pompeu Fabra) 291
El comerç entre guerra i pau als Pirineus catalans abans i després del Tractat de 1659
Patrici Pojada (Universitat de Tolosa-Lo Miralh) 305
La quotidianitat i la percepció del Tractat dels Pirineus a la lectura dels dietaris catalans
Joan Peytaví Deixona (Universitat de Perpinyà-Via Domícia) 315
El Tractat dels Pirineus i el patronat eclesiàstic. Família i religió a la diòcesi d’Elna-Perpinyà
Ignasi Fernández Terricabras (Universitat Autònoma de Barcelona) 325
Permanences et mutations religieuses en Catalogne du Nord après le traité des Pyrénées
Ramon Sala (Universitat de Perpinyà-Via Domícia) 335
CLOENDA
El Tractat dels Pirineus: Catalunya, un sol poble i dos destins
Eva Serra (Universitat de Barcelona) 345
Research Interests:
Presentació | Presentación OBERTURA | APERTURA Jaume Barrull Pelegrí La Guerra Civil espanyola: algunes claus interpretatives ANARQUISMES I PERSONATGES | ANARQUISMOS Y PERSONAJES Irene Abad Buil Anarquismos y otras figuras. Las... more
Presentació | Presentación
OBERTURA | APERTURA
Jaume Barrull Pelegrí
La Guerra Civil espanyola: algunes claus interpretatives
ANARQUISMES I PERSONATGES | ANARQUISMOS Y PERSONAJES
Irene Abad Buil
Anarquismos y otras figuras. Las repercusiones de la “militancia” en la represión franquista hacia las mujeres.
Ferran Aisa
Joaquim Maurín, teòric de la Revolució socialista
EXILIS | EXILIOS
Jean-Pierre Amalric
La vida cotidiana de los exiliados y militantes de base en el sur de Francia
José Cubero
La presencia y la relación de los Pirineos franceses con la Guerra civil
Bartolomé Bennassar
La Guerra Civil, los refugiados y Francia
REALITAT LOCAL | REALIDAD LOCAL
Josep Calvet Bellera
La postguerra militaritzada. La presència militar als Pirineus durant els anys 1940
Manel Gimeno
El front ribagorçano-pallarès
Carles Barrull Perna
Religiositat popular i anticlericalisme: alguns exemples a la Ribagorça (1930-1940)
Oscar Jané Checa
L'exili pirinenc cap a França: el cas d'una família ribagorçana segons la correspondència femenina
(segles XIX i XX)
GRUPS OBLIDATS | GRUPOS OLVIDADOS
Antonieta Jarne Mòdol
Dona, guerra i postguerra a les terres pirinenques
Enrique Satué Oliván
La infancia y los olvidados de la Guerra Civil
REPRESSIÓ I RESISTÈNCIES | REPRESIÓN Y RESISTENCIAS
Ferran Sànchez Agustí
Maquis de la Terreta a la Llitera
Queralt Solé Barjau
Violències a la Ribagorça durant la Guerra Civil: el cas de Benavarri a partir de la Causa General
- Resums | Resúmenes | Abstracts | Résumés -
OBERTURA | APERTURA
Jaume Barrull Pelegrí
La Guerra Civil espanyola: algunes claus interpretatives
ANARQUISMES I PERSONATGES | ANARQUISMOS Y PERSONAJES
Irene Abad Buil
Anarquismos y otras figuras. Las repercusiones de la “militancia” en la represión franquista hacia las mujeres.
Ferran Aisa
Joaquim Maurín, teòric de la Revolució socialista
EXILIS | EXILIOS
Jean-Pierre Amalric
La vida cotidiana de los exiliados y militantes de base en el sur de Francia
José Cubero
La presencia y la relación de los Pirineos franceses con la Guerra civil
Bartolomé Bennassar
La Guerra Civil, los refugiados y Francia
REALITAT LOCAL | REALIDAD LOCAL
Josep Calvet Bellera
La postguerra militaritzada. La presència militar als Pirineus durant els anys 1940
Manel Gimeno
El front ribagorçano-pallarès
Carles Barrull Perna
Religiositat popular i anticlericalisme: alguns exemples a la Ribagorça (1930-1940)
Oscar Jané Checa
L'exili pirinenc cap a França: el cas d'una família ribagorçana segons la correspondència femenina
(segles XIX i XX)
GRUPS OBLIDATS | GRUPOS OLVIDADOS
Antonieta Jarne Mòdol
Dona, guerra i postguerra a les terres pirinenques
Enrique Satué Oliván
La infancia y los olvidados de la Guerra Civil
REPRESSIÓ I RESISTÈNCIES | REPRESIÓN Y RESISTENCIAS
Ferran Sànchez Agustí
Maquis de la Terreta a la Llitera
Queralt Solé Barjau
Violències a la Ribagorça durant la Guerra Civil: el cas de Benavarri a partir de la Causa General
- Resums | Resúmenes | Abstracts | Résumés -
Research Interests:
Ramon Trobat ha estat titllat com una figura representativa del moviment profrancès i, malgrat tot, té ben poc a veure amb la resta de catalans afins a França després de la Guerra dels Segadors. No hi ha cap altre polític català de les... more
Ramon Trobat ha estat titllat com una figura representativa del moviment profrancès i, malgrat tot, té ben poc a veure amb la resta de catalans afins a França després de la Guerra dels Segadors. No hi ha cap altre polític català de les seves característiques. Les seves semblances se circumscriuen només al fet del seu «exili» al nord de Catalunya, sota dominació de França, al seu lligam amb el rei de França davant d’un impossible retorn al Principat. L’exclusió del perdó general del rei Felip IV a partir de 1652 el va situar en una posició d’obsessiva filiació francesa per conservar el patrimoni familiar. L’estudi de Ramon Trobat és el de tot un país, el de tota una generació que evoca un possible camí de Catalunya al marge d’Espanya, però és també el del declivi d’una elit, simbolitzat pel tractat dels Pirineus (1659) i l’annexió del Rosselló a França. La defensa de França pot ser interpretada a la fi del segle XVII com la de la formació de la nació catalana, lligada a la modernitat. Trobat, convertit en intendent de la França de Lluís XIV, esdevé el lligam entre 1640 i la fi del segle XVII, entre l’aliança i el rebuig absolut de Catalunya respecte a França. Trobat arriba a ser un dels catalans amb més influència en una de les monarquies més poderoses d’Europa, un fet que no pot ser omès per la historiografia, ja que és imprescindible per entendre l’evolució del pensament polític català a les portes de la Guerra de Successió.
Research Interests:
El segle XVII és per a la historiografia europea contemporània el moment en què es fixen les fronteres, un període durant el qual els debats i les teories sobre els límits entre monarquies donen pas a la delimitació entre els estats... more
El segle XVII és per a la historiografia europea contemporània el moment en què es fixen les fronteres, un període durant el qual els debats i les teories sobre els límits entre monarquies donen pas a la delimitació entre els estats moderns en construcció. Aquest és l’estudi d’un cas concret com va ser el de Catalunya a partir del Tractat dels Pirineus. S’acostuma a posar de relleu el cantó polític de l’acord de pau, les seves conseqüències «nacionals» i els efectes per a la Catalunya del Nord. Ara bé, calia aportar una mirada sobre el que va passar a escala local, anant d’una focalització macro a una de micro, des de les grans decisions institucionals fins a les realitats autòctones. El present llibre aborda la incipient formació de la frontera pirinenca en la seva zona més afectada, i les aplicacions de les mesures adoptades. Ho fa a través de tres grans eixos: la frontera en si mateixa, els efectes socials més directes i, finalment, la identitat vista des de diferents àmbits. En aquest estudi destaca un nord de Catalunya afectat per més de tres dècades de guerra i enfrontaments continus, per la presència constant de soldats, per la consegüent militarització de la vida diària, i per l’arribada d’un nou poder d’exposició vertical com va ser el de França. Però, tota idea sobre una frontera opaca i ferma sembla que perd força per fer emergir tota una sèrie de tonalitats variades sobre la identitat de la frontera pirinenca. Al mig de tot això, una creació clau: Montlluís, el gran ull controlador del Pirineu centre-oriental.
Research Interests:
El libro es un volumen crítico con documentos buscados y seleccionados de época, que acompañan la obra Goya: Desastres de la guerra, edición única y limitada de la editorial Planeta, Barcelona, 2008: 1 caja (2 v., 80 estampas , 1... more
El libro es un volumen crítico con documentos buscados y seleccionados de época, que acompañan la obra Goya: Desastres de la guerra, edición única y limitada de la editorial Planeta, Barcelona, 2008: 1 caja (2 v., 80 estampas , 1 sello). Nuestro volumen recoge textos y documentos literarios para permitir una mejor comprensión de la vida cotidiana de la época de Goya. Los textos se acompañan de presentaciones y textos críticos:
Presentación general: "España 1808-1814: retrato de una época", pp. 9-12
Edición primera parte: "Pueblo y guerra", pp. 13-16
Edición segunda parte: "Vida cotidiana", pp. 185-187
Edición tercera parte: "Iglesia y religión", pp. 263-265
Edición cuarta parte: "Política y Razón", pp. 283-285
Presentación general: "España 1808-1814: retrato de una época", pp. 9-12
Edición primera parte: "Pueblo y guerra", pp. 13-16
Edición segunda parte: "Vida cotidiana", pp. 185-187
Edición tercera parte: "Iglesia y religión", pp. 263-265
Edición cuarta parte: "Política y Razón", pp. 283-285
Research Interests: Women's Studies, War Studies, Napoleonic Wars, Napoleonic Europe, Historia Política y Social Siglos XVIII-XIX, and 9 moreHistoria política y social siglos XIX y XX, Testimonio, Guerra, Guerra de la Independencia Española, Vida Cotidiana, NAPOLEON BONAPARTE, Francisco Goya, Guerra Del Francès, and Francisco De Goya
Compte rendu de Poujade Patrice. La Catalogne entre France et Espagne au XVIIe siècle : Jané Checa (Òscar), Catalunya i França al segle XVII. Identitats, contraidentitats i ideologies a l’època moderna (1640-1700), Catarroja-Barcelona,... more
Compte rendu de Poujade Patrice. La Catalogne entre France et Espagne au XVIIe siècle : Jané Checa (Òscar), Catalunya i França al segle XVII. Identitats, contraidentitats i ideologies a l’època moderna (1640-1700), Catarroja-Barcelona, editorial Afers,collection «Recerca i pensament » , 2006. In: Annales du Midi : revue archéologique, historique et philologique de la France méridionale, Tome 121, N°268, 2009. Universités du Midi de la France à l’Époque Moderne. pp. 587-590. (https://www.persee.fr/doc/anami_0003-4398_2009_num_121_268_7290_t7_0587_0000_2)
Asbtract: Al llarg del segle XVII, nombroses guerres van enfrontar França i Espanya, la qual cosa va modificar la relació de forces entre ambdues potències. El regne de França, particularment sota la direcció de Lluís XIV, es va imposar políticament i militarment a una Espanya cada vegada més feble, que no atorgava una sortida a la seva pluralitat institucional. Catalunya fou un dels exemples més evidents: jugà la carta de França contra Castella el 1640 —revolució catalana— fins que el 1659 —tractat dels Pirineus— Espanya cedí el Rosselló i part de la Cerdanya a França, tot i que va recuperar el control sobre la resta de Catalunya. Entre algunes de les conseqüències destaquen: l’exili cap a Perpinyà de les autoritats polítiques catalanes que més s’havien compromès i implicat en la guerra contra Castella; la posada en marxa de l’administració francesa al Rosselló; i el creixent sentiment antifrancès a Catalunya. La implicació francesa en els problemes de Catalunya la projectà de ple en els afers europeus i provocà l’afirmació d’una identitat catalana definida segons alguns criteris concrets (geogràfics, polítics, jurídics i socials), davant d’una contraidentitat francesa, reforçada per la guerra i la pressió militar constant en el temps.
(2006, Pròleg de Jean-Pierre Amalric i Antoni Simon i Tarrés, 462 pp.)
Asbtract: Al llarg del segle XVII, nombroses guerres van enfrontar França i Espanya, la qual cosa va modificar la relació de forces entre ambdues potències. El regne de França, particularment sota la direcció de Lluís XIV, es va imposar políticament i militarment a una Espanya cada vegada més feble, que no atorgava una sortida a la seva pluralitat institucional. Catalunya fou un dels exemples més evidents: jugà la carta de França contra Castella el 1640 —revolució catalana— fins que el 1659 —tractat dels Pirineus— Espanya cedí el Rosselló i part de la Cerdanya a França, tot i que va recuperar el control sobre la resta de Catalunya. Entre algunes de les conseqüències destaquen: l’exili cap a Perpinyà de les autoritats polítiques catalanes que més s’havien compromès i implicat en la guerra contra Castella; la posada en marxa de l’administració francesa al Rosselló; i el creixent sentiment antifrancès a Catalunya. La implicació francesa en els problemes de Catalunya la projectà de ple en els afers europeus i provocà l’afirmació d’una identitat catalana definida segons alguns criteris concrets (geogràfics, polítics, jurídics i socials), davant d’una contraidentitat francesa, reforçada per la guerra i la pressió militar constant en el temps.
(2006, Pròleg de Jean-Pierre Amalric i Antoni Simon i Tarrés, 462 pp.)
Research Interests:
Este importante libro nace a propósito del homenaje a Josep/José Jané Solà, catedrático de Política Económica en la Universidad de Barcelona, que ha marcado a varias generaciones de economistas españoles. En esta obra podemos encontrar... more
Este importante libro nace a propósito del homenaje a Josep/José Jané Solà, catedrático de Política Económica en la Universidad de Barcelona, que ha marcado a varias generaciones de economistas españoles. En esta obra podemos encontrar los artículos y las reflexiones de personalidades del mundo económico, político e intelectual como Federico Mayor Zaragoza, José Luis Sampedro, Ubaldo Nieto, etc. entre un amplio elenco de cien autores. Una obra que toma el pulso al desarrollo de la economía en las útimas décadas y que supone una pieza fundamental para el análisis de la misma en los próximos años.
Research Interests: Economics, Tourism Studies, Tourism Management, Globalization, Cultural Tourism, and 15 moreGlobalisation and Development, European Union, Economic Methodology, Effective Teaching, Economía, Turismo, Inmigracion, Culture and Development, Universidad, Historia Contemporánea de España, Finanzas, Pequeñas Y Medianas Empresas, Tourism Planning & Development, Políticas Económicas, and Economía Efectiva(Globalisation and Development, European Union, Economic Methodology, Effective Teaching, Economía, Turismo, Inmigracion, Culture and Development, Universidad, Historia Contemporánea de España, Finanzas, Pequeñas Y Medianas Empresas, Tourism Planning & Development, Políticas Económicas, and Economía Efectiva)
(Globalisation and Development, European Union, Economic Methodology, Effective Teaching, Economía, Turismo, Inmigracion, Culture and Development, Universidad, Historia Contemporánea de España, Finanzas, Pequeñas Y Medianas Empresas, Tourism Planning & Development, Políticas Económicas, and Economía Efectiva)
El texto aborda la evolución del análisis historiográfico que se ha llevado a cabo sobre la Cataluña moderna entre finales del siglo XVI y principios del XVIII. Aunque la frontera moderna de Cataluña puede ser múltiple, nos centramos... more
El texto aborda la evolución del análisis historiográfico que se ha llevado a cabo sobre la Cataluña moderna entre finales del siglo XVI y principios del XVIII. Aunque la frontera moderna de Cataluña puede ser múltiple, nos centramos esencialmente en aquella que va desde el Valle de Arán hasta el Mediterráneo. El texto abre con una primera reflexión sobre el camino hacia el cambio de modelo, luego evoca los efectos de las guerras con Francia, con algunos ejemplos concretos, como el de Cerdaña, y, por último, expone la realidad percibida y llevada a cabo con la nueva "fortificación" de la frontera catalana a finales del siglo XVII, cuando el control de Francia se hace evidente.
The text addresses the evolution of the historiographical analysis that of modern Catalonia between the end of the 16th and the beginning of the 18th century. Although the modern border of Catalonia may be multiple, the focus will essentially be upon the border that runs from the Arán Valley to the Mediterranean. The text opens with an initial reflection on the path towards a change of model, before evoking the effects of the wars with France, with some specific examples, such as that of Cerdanya, and finally presenting the reality perceived and manifested with the new “fortification” of the Catalan border at the end of the 17th century, when French control became evident.
The text addresses the evolution of the historiographical analysis that of modern Catalonia between the end of the 16th and the beginning of the 18th century. Although the modern border of Catalonia may be multiple, the focus will essentially be upon the border that runs from the Arán Valley to the Mediterranean. The text opens with an initial reflection on the path towards a change of model, before evoking the effects of the wars with France, with some specific examples, such as that of Cerdanya, and finally presenting the reality perceived and manifested with the new “fortification” of the Catalan border at the end of the 17th century, when French control became evident.
Research Interests:
The written tradition in southern Europe becomes more than just a category when we examine personal writings from the Modern Age. They are the writings of an entire society, one that is mostly prosperous but both urban and especially... more
The written tradition in southern Europe becomes more than just a category when we examine personal writings from the Modern Age. They are the writings of an entire society, one that is mostly prosperous but both urban and especially rural, whose authors set down their personal memoirs primarily to understand their everyday lives and the events that were affecting society, both individually and collectively. If we compare them to the rest of Europe, Catalonia and all the Catalan lands conserve an important number of memoirs by private individuals, along with others that merit special attention because of either their content or the way they can be used.
Keywords: Egodocuments, personal writings, literacy, written culture, women.
Keywords: Egodocuments, personal writings, literacy, written culture, women.
Research Interests: Gender Studies, Gender History, Literature, Autobiography, Early Modern Europe, and 10 moreHistory of Political Thought, Memoir and Autobiography, Autobiographical Self-Representation, Catalonia, Memoria Personal, Egodocuments, éCrits Du for Privé, Autobiographies, écritures de soi, and Personal memoirs
En 2010, en réaction à la décision du Tribunal constitutionnel espagnol déclarant inconstitutionnelle une bonne partie du nouveau « statut d’autonomie » de la Catalogne, plus de 1 million de personnes descendaient dans les rues de... more
En 2010, en réaction à la décision du Tribunal constitutionnel espagnol déclarant inconstitutionnelle une bonne partie du nouveau « statut d’autonomie » de la Catalogne, plus de 1 million de personnes descendaient dans les rues de Barcelone et d’autres villes catalanes. Cette colère n’était alors que l’aboutissement d’un long processus de renouvellement de ce « statut ». En effet, celui-ci avait déjà...
Research Interests:
Títol: La irrupció de la dona en el món del vi Resum: Podríem evocar el tòpic que d’uns anys ençà la dona ha anat agafant un paper primordial en el món del vi. Un món que va des de l’elaboració del vi, la seva tria i conservació, fins al... more
Títol: La irrupció de la dona en el món del vi
Resum: Podríem evocar el tòpic que d’uns anys ençà la dona ha anat agafant un paper primordial en el món del vi. Un món que va des de l’elaboració del vi, la seva tria i conservació, fins al coneixement més acurat, passant pel boom de l’enoturisme i tot allò que hi va empresarialment relacionat. Tanmateix, la dona ha estat sempre al
darrere (al davant, doncs) de les explotacions rurals, el món econòmic tradicional i el sistema familiar del país. Tradició i innovació es donen cita a través de la visió de diverses professionals del sector i dels seus diferents àmbits, arreu del territori català.
Paraules clau: Vi, enoturisme, enoperiodisme, celler, enologia, innovació, Catalunya.
Titre: L’irruption de la femme dans le monde du vin
Résumé: Nous pourrions évoquer le lieu commun qui, depuis quelques années, indique le rôle primordial des femmes dans le monde vinicole. Un monde qui va de la production de vin, son choix et conservation, jusqu’à une connaissance presque parfaite, en passant par le boom de l’oenotourisme et tout ce qui peut y être en relation. Toutefois, la femme a toujours été derrière (donc, devant) des exploitations rurales, le monde économique traditionnel et le système familial du pays catalan. Tradition et innovation se retrouvent a travers la vision de plusieurs professionnelles du secteur et de leurs différents domaines professionnels, sur tout le territoire.
Mots-clés: Vin, oenotourisme, oenojournalisme, cave, oenologie, innovation, Catalogne.
Title: The emergence of women in the world of wine
Abstract: We could evoke the stereotype that for some time now, women have been taking a leading role in the world of wine. A world that goes from the wine making, selection and conservation, to the more accurate knowledge, the boom of wine tourism and everything that relates to its enterprise. However, women have always been behind (in front, then) of the agricultural exploitations, of the traditional economy and the country’s family system. Tradition and innovation come together through the vision of several professionals and their different areas of expertise, from all over
the Catalan territory.
Keywords: Wine, enotourism, wineries, oenology, innovation, Catalonia.
Resum: Podríem evocar el tòpic que d’uns anys ençà la dona ha anat agafant un paper primordial en el món del vi. Un món que va des de l’elaboració del vi, la seva tria i conservació, fins al coneixement més acurat, passant pel boom de l’enoturisme i tot allò que hi va empresarialment relacionat. Tanmateix, la dona ha estat sempre al
darrere (al davant, doncs) de les explotacions rurals, el món econòmic tradicional i el sistema familiar del país. Tradició i innovació es donen cita a través de la visió de diverses professionals del sector i dels seus diferents àmbits, arreu del territori català.
Paraules clau: Vi, enoturisme, enoperiodisme, celler, enologia, innovació, Catalunya.
Titre: L’irruption de la femme dans le monde du vin
Résumé: Nous pourrions évoquer le lieu commun qui, depuis quelques années, indique le rôle primordial des femmes dans le monde vinicole. Un monde qui va de la production de vin, son choix et conservation, jusqu’à une connaissance presque parfaite, en passant par le boom de l’oenotourisme et tout ce qui peut y être en relation. Toutefois, la femme a toujours été derrière (donc, devant) des exploitations rurales, le monde économique traditionnel et le système familial du pays catalan. Tradition et innovation se retrouvent a travers la vision de plusieurs professionnelles du secteur et de leurs différents domaines professionnels, sur tout le territoire.
Mots-clés: Vin, oenotourisme, oenojournalisme, cave, oenologie, innovation, Catalogne.
Title: The emergence of women in the world of wine
Abstract: We could evoke the stereotype that for some time now, women have been taking a leading role in the world of wine. A world that goes from the wine making, selection and conservation, to the more accurate knowledge, the boom of wine tourism and everything that relates to its enterprise. However, women have always been behind (in front, then) of the agricultural exploitations, of the traditional economy and the country’s family system. Tradition and innovation come together through the vision of several professionals and their different areas of expertise, from all over
the Catalan territory.
Keywords: Wine, enotourism, wineries, oenology, innovation, Catalonia.
Research Interests: Cultural Heritage, Organic agriculture, Women, Wine Tourism, Women and Culture, and 14 moreViticulture, Catalonia, Women's Entrepreneurship, Viticulture & Enology, Wine Marketing, History of wine, Patrimonio, Vinoculture, Enoturismo, Vinos, Enotourism, Social Entrepreneurship & Innovation, Viticulture and Enology, and Agriculture Heritage
Aquest article tracta d’exposar un panorama sobre l’interès i l’ús de la «literatura política» en la historiografia actual. També intenta veure com els textos més populars eren alhora textos de consum habitual en l’àmbit en què... more
Aquest article tracta d’exposar un panorama sobre l’interès i l’ús de la «literatura política» en la historiografia actual. També intenta veure com els textos més populars eren alhora textos de consum habitual en l’àmbit en què circulaven, específicament al segle xvii. L’ús en aquest moment de l’època moderna evoca una importància creixent de l’«opinió pública» i la força del seu impacte, especialment en períodes de guerra. I tot i que aquests textos no poden ser llegits per tothom, arriben a ser prou coneguts gràcies a altres fórmules de difusió. L’explicació es fa mostrant-ne els instruments, els actors de creació i, finalment, els que foren actors d’opinió. El text que aquí es presenta lliga la historiografia en general, relacionant la història política amb la història de la
cultura i la literatura, i viceversa.
cultura i la literatura, i viceversa.
Research Interests: Philology, Public Opinion, Early Modern History, War Studies, European Politics, and 15 moreMemory Studies, Cultural Memory, France, Political propaganda and Literature, Catalonia, XVII century, Memoirs, Roussillon, Opinion Publica, Opinion Publique, Historia de Catalunya, Political Literacy, Memoria Personal, Goigs, and Personal Writing
Research Interests: Historiography, Conflict Archaeology, Archaeology of the Contemporary Past, Lorraine, Arqueología, and 16 moreArcheaology, Arqueología del Paisaje, Archéologie, GUERRA CIVIL ESPAÑOLA, Arqueología del conflicto y la represión, Historiografia, História Moderna e Contemporânea, Teoria da História, Historia Contemporánea de España, Historia Contemporánea, Arqueología de la Guerra Civil Española, Alsace, Arqueología Campos del conflicto y campos de batalla, Histoire Et Archéologie, Contemporary Archeology, Archeology, Première Guerre Mondiale, and Archéologie Moderne(Archeaology, Arqueología del Paisaje, Archéologie, GUERRA CIVIL ESPAÑOLA, Arqueología del conflicto y la represión, Historiografia, História Moderna e Contemporânea, Teoria da História, Historia Contemporánea de España, Historia Contemporánea, Arqueología de la Guerra Civil Española, Alsace, Arqueología Campos del conflicto y campos de batalla, Histoire Et Archéologie, Contemporary Archeology, Archeology, Première Guerre Mondiale, and Archéologie Moderne)
(Archeaology, Arqueología del Paisaje, Archéologie, GUERRA CIVIL ESPAÑOLA, Arqueología del conflicto y la represión, Historiografia, História Moderna e Contemporânea, Teoria da História, Historia Contemporánea de España, Historia Contemporánea, Arqueología de la Guerra Civil Española, Alsace, Arqueología Campos del conflicto y campos de batalla, Histoire Et Archéologie, Contemporary Archeology, Archeology, Première Guerre Mondiale, and Archéologie Moderne)
Research Interests:
Resum: A les darreries de la dècada dels anys cinquanta, el concepte de Països Catalans va començar a agafar força, sobretot de la mà de Joan Fuster. Els diferents textos i articles que va publicar van interessar molts intel·lectuals... more
Resum: A les darreries de la dècada dels anys cinquanta, el concepte de Països Catalans va començar a agafar força, sobretot de la mà de Joan Fuster. Els diferents textos i articles que va publicar van interessar molts intel·lectuals d’arreu, entre d’altres el mateix Jaume Vicens Vives, que va escriure un text a la revista Serra d’Or com a opinió al respecte. Al cap d’uns mesos, Fuster va respondre les afirmacions de Vicens, tot i que aquest va morir sobtadament el juny de 1960. Reproduïm aquí els textos de manera conjunta per tenir una visió directa del debat que es va iniciar en aquell moment i que, pel que fa a tots dos, no va poder tenir continuació.
Paraules clau: Països Catalans, Joan Fuster, Jaume Vicens Vives, País Valencià, Principat de Catalunya, Rosselló, Illes Balears, Barcelona, història.
Paraules clau: Països Catalans, Joan Fuster, Jaume Vicens Vives, País Valencià, Principat de Catalunya, Rosselló, Illes Balears, Barcelona, història.
Research Interests:
Research Interests:
La signature du traité des Pyrénées en 1659 représente un avant et un après dans les relations entre la monarchie d’Espagne et les institutions catalanes de l’époque. La révolte catalane et l’alliance avec la France avait situé la... more
La signature du traité des Pyrénées en 1659 représente un avant et un après dans les relations entre la monarchie d’Espagne et les institutions catalanes de l’époque. La révolte catalane et l’alliance avec la France avait situé la Catalogne au coeur des conflits et intérêts européens. Or, la défaite de leur action pousse la classe dirigeante à se réfugier dans le Roussillon, territoire qui sera annexé à la France par le traité. Jusqu’alors, le système d’équilibres de la monarchie avait foré la négociation de tous les pactes du royaume et aussi les impôts. Le traité se négocie autrement et les Catalans n’y interviennent plus. Bien que la perte des institutions ne se produit qu’au XVIIIe siècle avec l’arrivée des Bourbons, cette date de 1659 reste une période connue par les historiens de la France et l’Espagne, entre autres, mais représente aussi, au-delà de la fixation historiographique de 1640 (révolution catalane), le début d’un imaginaire confronté entre historiens d’Etat et Catalans.
Les anniversaires du traité du XIXe et du XXe siècle sont un bon exemple. Pendant le XIXe siècle se développent en parallèle la formation de l’idée de nation-Espagne et celle d’une récupération de l’identité politique et culturelle de la Catalogne. Alors que les célébrations du traité représentent un atout pour l’affirmation de l’Etat, les Catalans –voire nationalistes- utilisent les périodes de 1640 et 1659 comme un symbole de leur identité collective. Evidemment, cela évolue beaucoup au XXe siècle, mais garde encore certaines traces de contradiction. Si bien l’étude du traité des Pyrénées représente bien plus que la perte d’une partie du territoire pour les historiens catalans actuels qui situent l’affaire dans un contexte européen, l’historiographie espagnole conserve encore une vision empirique et unitaire, héritière de l’influence historique franquiste qui évoquait une Espagne unique à l’époque moderne. Afin donc de bien comprendre les effets réels du traité, ainsi que les manipulations et observations historiographiques contemporaines, il faut d’emblée rentrer dans l’analyse historique des véritables structures politiques de l’époque. A travers une explication historiographique, le texte évoque l’impact, l’utilisation et les interprétations faites du traité des Pyrénées dans la longue durée.
Les anniversaires du traité du XIXe et du XXe siècle sont un bon exemple. Pendant le XIXe siècle se développent en parallèle la formation de l’idée de nation-Espagne et celle d’une récupération de l’identité politique et culturelle de la Catalogne. Alors que les célébrations du traité représentent un atout pour l’affirmation de l’Etat, les Catalans –voire nationalistes- utilisent les périodes de 1640 et 1659 comme un symbole de leur identité collective. Evidemment, cela évolue beaucoup au XXe siècle, mais garde encore certaines traces de contradiction. Si bien l’étude du traité des Pyrénées représente bien plus que la perte d’une partie du territoire pour les historiens catalans actuels qui situent l’affaire dans un contexte européen, l’historiographie espagnole conserve encore une vision empirique et unitaire, héritière de l’influence historique franquiste qui évoquait une Espagne unique à l’époque moderne. Afin donc de bien comprendre les effets réels du traité, ainsi que les manipulations et observations historiographiques contemporaines, il faut d’emblée rentrer dans l’analyse historique des véritables structures politiques de l’époque. A travers une explication historiographique, le texte évoque l’impact, l’utilisation et les interprétations faites du traité des Pyrénées dans la longue durée.
Research Interests: European Studies, Early Modern History, Border Studies, Historiography, Early Modern France, and 11 moreEarly modern Spain, Luxembourgish Studies, Borders and Frontiers, Historiografia, Borders and Borderlands, Historiografía, Luxembourg, Historiographie, Belgique, Frontiere Confini Limiti, and Traité Des Pyrénées
Research Interests:
Aquest article és la segona part d'un assaig panoràmic sobre el catalanisme en tots els seus vessants i formes a la Catalunya del Nord que els autors havien dut a terme anteriorment. Una vegada coneguts i exposats els perquès i les... more
Aquest article és la segona part d'un assaig panoràmic sobre el catalanisme en tots els seus vessants i formes a la Catalunya del Nord que els autors havien dut a terme anteriorment. Una vegada coneguts i exposats els perquès i les evolucions del procés intel·lectual i polític a la Catalunya del Nord, amb les seves pròpies característiques en el context europeu, aquest treball evoca ara l'evolució del «catalanisme» de manera sintètica entre la postguerra dels anys vint i els anys setanta. Es tracta d'etapes ben diferents en què el procés s'accelera, així com les transformacions polítiques, socials i culturals. Un dels principals objectius del treball és donar a conèixer la projecció pròpia del nord tenint en compte una realitat limítrof, però alhora diferenciada, en un altre Estat i amb perspectives entrecreuades amb el sud. Novament, es tracta d'un esbós analític que prova d'alimentar alguns aspectes sovint omesos o poc entenedors des del Principat i la resta de territoris catalans; i fins i tot dins del mateix espai nord-català.
ABSTRACT This article is the second part of a panoramic essay about Catalanism in all its different shapes and forms in Northern Catalonia which the authors had begun earlier. First the reasons for the evolution of the intellectual and political process in northern Catalonia were made known and exposed, with their own characteristics in relation to the European context, now this essay recalls the evolution of "Catalanism" in a more synthetic way between the years following the postwar decade of the twenties and the seventies. It deals with two very different stages in which the process advances quite quickly along with the political, social and cultural transformations. One of the main objectives of this body of work is to bring to life the reality of the North taking in account the adjacent, but at the same time very different, reality of the State and the interweaving
ABSTRACT This article is the second part of a panoramic essay about Catalanism in all its different shapes and forms in Northern Catalonia which the authors had begun earlier. First the reasons for the evolution of the intellectual and political process in northern Catalonia were made known and exposed, with their own characteristics in relation to the European context, now this essay recalls the evolution of "Catalanism" in a more synthetic way between the years following the postwar decade of the twenties and the seventies. It deals with two very different stages in which the process advances quite quickly along with the political, social and cultural transformations. One of the main objectives of this body of work is to bring to life the reality of the North taking in account the adjacent, but at the same time very different, reality of the State and the interweaving
Research Interests:
RESUM Els exilis més coneguts de Catalunya són els de la Guerra Civil del segle XX, o bé els que segueixen la Guerra de Successió al segle XVIII. Aquests últims, van ser uns moviments que portaren bona part de les elits catalanes a fugir... more
RESUM Els exilis més coneguts de Catalunya són els de la Guerra Civil del segle XX, o bé els que segueixen la Guerra de Successió al segle XVIII. Aquests últims, van ser uns moviments que portaren bona part de les elits catalanes a fugir cap a Europa, a Viena o arreu, davant l'arribada victoriosa de les tropes borbòniques. La revolució catalana de 1640 va fer trontollar el sistema d'equilibris que existia a l'interior de la monar-quia hispànica, i va fer intervenir a més la monarquia de França. L'exili del qual vo-lem parlar es desprèn d'aquest conflicte i de l'anomenada Guerra dels Segadors. Té lloc entre 1652 (presa de Barcelona per Joan Josep d'Àustria) i més enllà del Tractat dels Pirineus (1659). L'exili consegüent de la Guerra dels Segadors és també el del fra-càs final de la revolució catalana.
ABSTRACT
The most famous exiles of Catalonia are those of the Civil War of the twentieth century, or those who follow the War of Succession in the eighteenth century. The latter were movements that brought much of the Catalan elites fled to Europe, in Vienna or elsewhere, before the arrival of the victorious Bourbon troops. The Catalan revolution of 1640 rocked the balance system that existed inside the monarchy, and also made the monarchy intervene in France. The exile of which we speak is a result of this conflict and the so-called Reapers’ War (Guerra dels Segadors). It takes
place between 1652 (taking of Barcelona by John of Austria) and beyond the Treaty of the Pyrenees (1659). The subsequent exile of the Reapers’ War is also the end of the Catalan revolution.
KEY WORDS
Exile, revolution, politics, law, borders, sovereignty, Europe, Catalonia, Spain,
France.
ABSTRACT
The most famous exiles of Catalonia are those of the Civil War of the twentieth century, or those who follow the War of Succession in the eighteenth century. The latter were movements that brought much of the Catalan elites fled to Europe, in Vienna or elsewhere, before the arrival of the victorious Bourbon troops. The Catalan revolution of 1640 rocked the balance system that existed inside the monarchy, and also made the monarchy intervene in France. The exile of which we speak is a result of this conflict and the so-called Reapers’ War (Guerra dels Segadors). It takes
place between 1652 (taking of Barcelona by John of Austria) and beyond the Treaty of the Pyrenees (1659). The subsequent exile of the Reapers’ War is also the end of the Catalan revolution.
KEY WORDS
Exile, revolution, politics, law, borders, sovereignty, Europe, Catalonia, Spain,
France.
Research Interests:
El present article és un primer assaig panoràmic sobre el catalanisme en totes les seves vessants i formes a la Catalunya del nord. Des del segle XIX, la presa de consciència cultural i política catalana ha viscut una transformació en... more
El present article és un primer assaig panoràmic sobre el catalanisme en totes les seves vessants i formes a la Catalunya del nord. Des del segle XIX, la presa de consciència cultural i política catalana ha viscut una transformació en aquest territori adscrit a França. El seu recorregut és paral·lel a les vicissituds del Principat, però amb un camí prou diferenciat tenint en compte les projeccions dels mateixos col·lectius en els seus respectius estats i realitats socioterritorials. Per una banda, les evolucions han estat compartides tot i les diferències en alguns moments i, per una altra, les respostes davant les diferències resten encara poc compreses des de la "Catalunya del sud". Aquest esbós prova així de donar llum a alguns aspectes primerencs per a una major comprensió genèrica. ABSTRACT This article is a first panoramic essay about Catalanism in all its different formats and shapes in the north of Catalonia. Since the XIX century, Catalan cultural and political awareness has suffered a transformation in this territory attached to France. Its trajectory is parallel to the vicisitude of the Principalit, but with a very different journey taking in account the projection of the various collectives in their own states and social and territorial realities. On the one hand, there has been shared evolution despite the differences that have ocassionally appeared, but on the other hand, the answers explaining the differences are still not very well understood in South Catalonia. This essay tries to bring to light some of the initial aspects for a more general understanding.
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
El contenido de este trabajo es el resultado de unas reflexiones basadas en la lectura variadade textos contemporáneos y otros no tanto, así como en una densa investigación de archivo.Aunque sigue siendo difícil elaborar un estado de la... more
El contenido de este trabajo es el resultado de unas reflexiones basadas en la lectura variadade textos contemporáneos y otros no tanto, así como en una densa investigación de archivo.Aunque sigue siendo difícil elaborar un estado de la cuestión sobre la frontera, se ha estable-cido una nueva mirada (no)conflictiva y sus caras complementarias: fronteras territoriales ytierras de frontera se unen a conceptos de frontera y psicología social, un indicador para abrirun debate reflexivo sobre las fronteras. El trabajo gira alrededor de tres ejes: pensar la fronte-ra; resiliencia e identidad de la frontera; y tres modelos de frontera en la época moderna con suscoincidencias.
Palabras clave:
Estado moderno, frontera, resiliencia, conflicto, identidad, territorio, cultura,política, Europa, Cataluña, Francia, España.
From both a bibliographical analysis and personal work in archives, the author makes somereflections about borderlands. He esteems that a summary about bibliographical studies regard-ing the frontier is a very difficult one. Notwithstanding, he believes that, nowadays, a new wayof analysing the frontier has been established. This new way consists on a new non based on warsapproach that considers, joined together, borderlands, frontiers and social psychology as thenew branches of that approach. Consequently, this paper aims to cover up three fields. It aimsto focus on the frontier as a concept, it tries to establish the identity and the resilience of that frontier and it wants to present three models of frontier and the consequences of those modelsin the early modern ages.
Key words:
Early modern state, frontier, resiliency, conflict, identity, land, culture, policy, Europe,Catalonia, France, Spain.
Palabras clave:
Estado moderno, frontera, resiliencia, conflicto, identidad, territorio, cultura,política, Europa, Cataluña, Francia, España.
From both a bibliographical analysis and personal work in archives, the author makes somereflections about borderlands. He esteems that a summary about bibliographical studies regard-ing the frontier is a very difficult one. Notwithstanding, he believes that, nowadays, a new wayof analysing the frontier has been established. This new way consists on a new non based on warsapproach that considers, joined together, borderlands, frontiers and social psychology as thenew branches of that approach. Consequently, this paper aims to cover up three fields. It aimsto focus on the frontier as a concept, it tries to establish the identity and the resilience of that frontier and it wants to present three models of frontier and the consequences of those modelsin the early modern ages.
Key words:
Early modern state, frontier, resiliency, conflict, identity, land, culture, policy, Europe,Catalonia, France, Spain.
Research Interests:
Montlluís és una fortalesa militar que se situa a cavall entre la Cerdanya i el Confl ent. La seva existència resumeix els confl ictes que van existir durant més de dos segles entre França i la Corona d'Espanya. La seva construcció... more
Montlluís és una fortalesa militar que se situa a cavall entre la Cerdanya i el Confl ent. La seva existència resumeix els confl ictes que van existir durant més de dos segles entre França i la Corona d'Espanya. La seva construcció simbolitza el capgirament de forces i la instal·lació del poder de França als Pirineus. Més enllà, però, hi ha el tema de la creació de la frontera-física i mental; militar i política. Aquesta fortalesa feia real la frontera, com ho podien ser d'altres arreu del Pirineu. No obstant això, la gran obra militar que fou enllestida el 1681 va tenir objectius diferents, com ara el control de la població, els seus moviments, els intercanvis econòmics o les relacions socials entre els catalans que van quedar lligats a un o altre Estat. De quina manera es va portar a terme? Quina infl uència va tenir en els primers anys de la seva existència? I fi ns on s'estengué la seva pressió sobre els pobles del Pirineu i Prepirineu? La posada en marxa de Montlluís va servir de laboratori de proves a l'Administració francesa de com controlar i segellar el domini territorial i social d'un espai heterogeni i complicat per la seva orografi a, alhora que demostrava que els seus tentacles eren més efectius que els de la monarquia d'Espanya.
ABSTRACT: Montlluís is a militar fortress which is situated between Cerdanya and Conflent. Its existence summarizes the conflcts between France and the Crown of Spain. Its construction symbolizes the overturning of forces and the installation of the power of France in the Pyrenees. However, there is the subject of the creation of the border-in a physical and mental way; and in a military and political one. This fortress made the border real, like others which could exist all over the Pyrenees. However, the great military work which was fi nished in 1681 had different aims, such as the control of the population, its movements, the economic exchanges or the social relationships among Catalan people who were bound to one state or the other. In which way was it carried out? Which infl uence did it have in the fi rst years of its existence? And until where was its pressure on the towns of the Pyrenees and Pre-Pyrenees spread? What Montlluís started served as a laboratory of tests for the French administration about how to control and seal the territorial and social domain of a heterogeneous and complicates space for its orography, demonstrating, at the same time, that its tentacles were more effective than the ones of the Spanish monarchy.
Keywords: Montlluís, border, fortifications, social control, Vauban, Trobat.
ABSTRACT: Montlluís is a militar fortress which is situated between Cerdanya and Conflent. Its existence summarizes the conflcts between France and the Crown of Spain. Its construction symbolizes the overturning of forces and the installation of the power of France in the Pyrenees. However, there is the subject of the creation of the border-in a physical and mental way; and in a military and political one. This fortress made the border real, like others which could exist all over the Pyrenees. However, the great military work which was fi nished in 1681 had different aims, such as the control of the population, its movements, the economic exchanges or the social relationships among Catalan people who were bound to one state or the other. In which way was it carried out? Which infl uence did it have in the fi rst years of its existence? And until where was its pressure on the towns of the Pyrenees and Pre-Pyrenees spread? What Montlluís started served as a laboratory of tests for the French administration about how to control and seal the territorial and social domain of a heterogeneous and complicates space for its orography, demonstrating, at the same time, that its tentacles were more effective than the ones of the Spanish monarchy.
Keywords: Montlluís, border, fortifications, social control, Vauban, Trobat.
Research Interests:
Research Interests: Early Modern History, Historiography, History and Memory, Early Modern France, Early modern Spain, and 9 moreCatalonia, Ciencia, Representaciones Sociales, Catalunya, Historiografia, História Moderna e Contemporânea, Teoria da História, Historiografia, Identidades, Historia Moderna, and Memória social
This article aims to expose some of the questions through the study of specific cases of persons who emigrated to France during a time period, but that finally settled down there. The path to emigration had already ‘been opened’ by former... more
This article aims to expose some of the questions through the study of specific cases of persons who emigrated to France during a time period, but that finally settled down there. The path to emigration had already ‘been opened’ by former people from the same town, being the destination a sort of ‘eldorado’ for the future. Thanks to the correspondence of some families, essentially that of a single woman that left her town with her family being a child. One can distinguish several types of human relationships, concerning the town of origin, France and the French as well as with the ‘refugees’ of the Civil War from 1936. The final picture allows the understanding from the dramatic moment of the emigration to the dreamed and mythic of an –imaginary- country, the Pyrenean people.
Research Interests: Rural Sociology, Gender Studies, Languages and Linguistics, Genre studies, Rural History, and 15 more19th century France, Exile, 20th century France, Migration Studies, Estudios de Género, Pyrenees, Letters, Género, Spanish Republican Exile Literature, Pyrénées, Histoire des femmes, Historia Rural, Pirineus, Analisis Factorial De Correspondencias, and Correspondência.
... Carlos Barrull Perna, Òscar Jané Checa, Josefina Roma. ATENCIÓ : Encara que actualment no es imprescindible per a accedir a aquest lloc, hi ha algunes pàgines que utilitzen Javascript, per això és recomanable tenir-lo activat. ...
creada para las III Jornadas del CERIb en Campo y que recorre la Ribagorza y otras comarcas desde el verano de 2005 en formato de cuatro paneles e imágenes. En algunos momentos ha acompañado la exposición de fotografías sobre la... more
creada para las III Jornadas del CERIb en Campo y que recorre la Ribagorza y otras comarcas desde el verano de 2005 en formato de cuatro paneles e imágenes. En algunos momentos ha acompañado la exposición de fotografías sobre la 'Mujer en e! Aragón rural ...
Research Interests: Religion, Early Modern History, Border Studies, Migration, Gender, and 25 moreCulture, Oral Traditions, Nobility, Political Elites, Ethnicity, Court history, Refugees, Minorities, Elites and Society, Aristocracy, Language politics, Elites, State, Sociology of elites, Pyrénées, Displacement, Fronteras, Roussillon, Frontera, Borders and Borderlands, Cerdagne, Tractat Dels Pirineus, Traité Des Pyrénées, Cerdanya, and Refugee memory(Culture, Oral Traditions, Nobility, Political Elites, Ethnicity, Court history, Refugees, Minorities, Elites and Society, Aristocracy, Language politics, Elites, State, Sociology of elites, Pyrénées, Displacement, Fronteras, Roussillon, Frontera, Borders and Borderlands, Cerdagne, Tractat Dels Pirineus, Traité Des Pyrénées, Cerdanya, and Refugee memory)
(Culture, Oral Traditions, Nobility, Political Elites, Ethnicity, Court history, Refugees, Minorities, Elites and Society, Aristocracy, Language politics, Elites, State, Sociology of elites, Pyrénées, Displacement, Fronteras, Roussillon, Frontera, Borders and Borderlands, Cerdagne, Tractat Dels Pirineus, Traité Des Pyrénées, Cerdanya, and Refugee memory)
Research Interests:
Les percepcions de tercers acostumen a distorsionar la realitat. Tan-mateix, són aquestes visions les que formen les imatges i pensaments d’u-na comunitat sobre una altra. Per això, de vegades pot ser més importantel que emana de... more
Les percepcions de tercers acostumen a distorsionar la realitat. Tan-mateix, són aquestes visions les que formen les imatges i pensaments d’u-na comunitat sobre una altra. Per això, de vegades pot ser més importantel que emana de la representació de l’altre que la que un mateix poble volfer sorgir o es vol creure d’ell mateix. I és que, difícilment, les institucionscatalanes del segle XVII tenien els mitjans necessaris i gaudien d’unahomogeneïtat de sentiments d’identitat per exportar propagandísticamentuna imatge de cohesió. D’aquí, doncs, la importància de la visió de tercers,fins i tot si estaven implicats en conflictes interns, com ara els francesos.Les aportacions d’alguns coetanis així com els comentaris de polítics omilitars francesos referint-se a Catalunya poden aclarir la possible forma-ció de canvis socials i la percepció d’una societat, sempre en comparacióamb d’altres. Els comentaris es fan a títol individual, per tant amb menyscoacció política, però evidentment també persisteix l’argumentació insti-tucional interessada per França, des de 1640 fins a la mort de Carles II.
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
El present volum recull diverses aportacions sobre utopia, distòpia i ucronia. Continguts: Introducció, per Joan Carles Cirera, p. 11-15. —Utopies del jo El sueño de las masas produce monstruos: de Busby Berkeley a Leni Riefenstahl, per... more
El present volum recull diverses aportacions sobre utopia, distòpia i ucronia.
Continguts:
Introducció, per Joan Carles Cirera, p. 11-15.
—Utopies del jo
El sueño de las masas produce monstruos: de Busby Berkeley a Leni Riefenstahl, per Rosa Gutiérrez Herranz, p. 19-35.
Identidades en trànsito. Utopías y distopías neoliberales, per Lluís Sallés, p. 37-52.
Mundos utópicos y distópicos en la producción audiovisual de ficción del primer cuarto del siglo xxi, per Carmen Ávalos del Pino, p. 53-73.
La democràcia com espai d’emergència utòpica, per Jordi Riba, p. 75-87.
—Una lògica del pitjor
Syberberg contra Hitler, per David Ferragut, p. 91-102.
Utopías y distopías del siglo xxi emocional: ventajas y peligros de la domesticación de las multitudes, per José María Perceval, p. 103-117.
Miratges utòpics: la pèrdua de llibertat i pensament humanista en un context d’hipercomunicació, per Mònica Piferrer Gómez, p. 119-130.
Auschwitz com a utopia, per Joan Carles Cirera, p. 131-145.
—Utopies feministes
L’esdevenir precari de l’horitzó, per Blanca Casas Brullet, p. 149-166.
Feminisme i cultura: d’expectatives, rols i pràctiques, per Dafne Muntanyola i Saura, p. 167-182.
—Utopies comunitàries
El jardí: l’heterotòpia més antiga, per Joana Roqué, p. 185-198.
La comunidad trágica de Georges Bataille: Del fracaso de la concepción optimista del futuro a la utopía de la comunidad de la angustia, per Eva Benítez Canturiense, p. 199-216.
De «La República de Plató» d’un jesuïta mataroní a les utopies urbanístiques a la Catalunya del Set-cents. Pot ser la Barcelona d’avui una ciutat utòpica?, per Maria Garganté Llanes, p. 217-238.
La utopia de les fronteres, per Oscar Jané, p. 239-248.
Continguts:
Introducció, per Joan Carles Cirera, p. 11-15.
—Utopies del jo
El sueño de las masas produce monstruos: de Busby Berkeley a Leni Riefenstahl, per Rosa Gutiérrez Herranz, p. 19-35.
Identidades en trànsito. Utopías y distopías neoliberales, per Lluís Sallés, p. 37-52.
Mundos utópicos y distópicos en la producción audiovisual de ficción del primer cuarto del siglo xxi, per Carmen Ávalos del Pino, p. 53-73.
La democràcia com espai d’emergència utòpica, per Jordi Riba, p. 75-87.
—Una lògica del pitjor
Syberberg contra Hitler, per David Ferragut, p. 91-102.
Utopías y distopías del siglo xxi emocional: ventajas y peligros de la domesticación de las multitudes, per José María Perceval, p. 103-117.
Miratges utòpics: la pèrdua de llibertat i pensament humanista en un context d’hipercomunicació, per Mònica Piferrer Gómez, p. 119-130.
Auschwitz com a utopia, per Joan Carles Cirera, p. 131-145.
—Utopies feministes
L’esdevenir precari de l’horitzó, per Blanca Casas Brullet, p. 149-166.
Feminisme i cultura: d’expectatives, rols i pràctiques, per Dafne Muntanyola i Saura, p. 167-182.
—Utopies comunitàries
El jardí: l’heterotòpia més antiga, per Joana Roqué, p. 185-198.
La comunidad trágica de Georges Bataille: Del fracaso de la concepción optimista del futuro a la utopía de la comunidad de la angustia, per Eva Benítez Canturiense, p. 199-216.
De «La República de Plató» d’un jesuïta mataroní a les utopies urbanístiques a la Catalunya del Set-cents. Pot ser la Barcelona d’avui una ciutat utòpica?, per Maria Garganté Llanes, p. 217-238.
La utopia de les fronteres, per Oscar Jané, p. 239-248.
Research Interests:
In the region of the Iberian Peninsula bordering on France, some inhabitants used to travel to find work abroad. Eventually this led to permanent emigration, resulting in the abandonment of many Pyrenean villages. This process,... more
In the region of the Iberian Peninsula bordering on France, some inhabitants used to travel to find work abroad. Eventually this led to permanent emigration, resulting in the abandonment of many Pyrenean villages. This process, intensified by the Spanish Civil War, gave rise to two or three new migratory waves: the first one composed by those who exiled during the war itself; shortly after, the migration was enhanced both by the proximity of the frontier and by the effects of the guerrilla warfare and the Franco regime’s repression during the post-war period; finally, the last wave during the 1960s, linked to pure economic motivations.
In this regard, the role of archaeology is paramount. The large number of abandoned or semi-inhabited villages have preserved many signs of this places’ life up to the 20th century. This study has several aspects: the archaeological study itself and the observation of the process of the collapse of a site; the analysis of the true reasons for abandonment, such as economic problems or socio-economic repression; understanding the informal networks, either social or political, in the Pyrenees and the transformations of the landscape linked to the abandonment of the villages.
All this requires archaeological and historical research in order to see that, as we can observe by early signs, many such decisions were planned and not involuntary. Thus, the Pyrenees have become a large-scale open-air site with a multiplicity of abandoned villages. All in all, the systematic study of abandoned villages in the central and western Catalan Pyrenees can provide data on the real effects of economics, politics, social behaviors and ideologies during the 20th cent.
In this regard, the role of archaeology is paramount. The large number of abandoned or semi-inhabited villages have preserved many signs of this places’ life up to the 20th century. This study has several aspects: the archaeological study itself and the observation of the process of the collapse of a site; the analysis of the true reasons for abandonment, such as economic problems or socio-economic repression; understanding the informal networks, either social or political, in the Pyrenees and the transformations of the landscape linked to the abandonment of the villages.
All this requires archaeological and historical research in order to see that, as we can observe by early signs, many such decisions were planned and not involuntary. Thus, the Pyrenees have become a large-scale open-air site with a multiplicity of abandoned villages. All in all, the systematic study of abandoned villages in the central and western Catalan Pyrenees can provide data on the real effects of economics, politics, social behaviors and ideologies during the 20th cent.
Research Interests: Landscape Architecture, Remote sensing and GIS applications in Landscape Research, Archaeology of the Contemporary Past, Abandoned Buildings, Modern conflict archaeology, and 8 moreGIS and Landscape Archaeology, Arqueología histórica, Pyrenees, Pyrénées, Medieval and Early Modern Archaeology, Landscape and Land-use-history, Abandoned Villages, and Lost Villages
Research Interests:
- Abstract: Autobiography, personal memoir, for privé, “self-writing”, journals, memoirs... everybody is aware of the importance of this literature but also of its limits. These limits derive from difficulties with terminologies, language... more
- Abstract:
Autobiography, personal memoir, for privé, “self-writing”, journals, memoirs... everybody is aware of the importance of this literature but also of its limits. These limits derive from difficulties with terminologies, language and academic disciplines. In recent years, all this has led to a discussion of terminologies and concepts, which, independent from their use and possibilities according to each language, have been commonly accepted. This certainly would be the case of “egodocuments”, as you can see from most existing online data bases; or also, what in English corresponds to first person writings, personal memoirs or self-writing. If there is a subject that stands out as eminently interdisciplinary, without exaggerating its use because it is fashionable, it is precisely the study of personal writings, and especially so for the early modern period (fifteenth to nineteenth centuries). By the end of the 1990s, the subject of “personal memoirs” from the Catalan early modern period has become important among historians and philologists, and their interest has crossed borders. Catalonia has become a focus of international research because of the quantity and quality of the documents found there so far, as compared to England or France, and similar to Italy. This phenomenon is due to cultural, political, and even social reasons. Personal memoirs are generally written in first person. They are an individual exercise or at the most a family tradition when it extends over several generations. Defining the authors is complicated because, although there is a body of urban “autobiographies” and the first documents are related especially to members of urban guilds, merchants, notaries, students, etc., the Catalan personal memoirs stand out for proliferating in the rural world as well.
- Book Description:
Autobiography is a long-established literary modality of self-exposure with commanding works such as Augustine’s Confessions, Rousseau’s book of the same title, and Salvador Dalí’s paradoxical reformulation of that title in his Unspeakable Confessions. Like all genres with a distinguished career, autobiography has elicited a fair amount of critical and theoretical reflection. Classic works by Käte Hamburger and Philippe Lejeune in the 1960s and 70s articulated distinctions and similarities between fiction and the genre of personal declaration. Especially since Foucault’s seminal essay on "Self Writing," self-production through writing has become more versatile, gaining a broader range of expression, diversifying its social function, and colonizing new media of representation. For this reason, it seems appropriate to speak of life-writing as a concept that includes but is not limited to classic autobiography. Awareness of language’s performativity permits us to read life-writing texts not as a record but as the space where the self is realized, or in some instances de-realized. Such texts can build identity, but they can also contest ascribed identity by producing alternative or disjointed scenarios of identification. And they not only relate to the present, but may also act upon the past by virtue of their retrospective effects in the confluence of narrator and witness.
Autobiography, personal memoir, for privé, “self-writing”, journals, memoirs... everybody is aware of the importance of this literature but also of its limits. These limits derive from difficulties with terminologies, language and academic disciplines. In recent years, all this has led to a discussion of terminologies and concepts, which, independent from their use and possibilities according to each language, have been commonly accepted. This certainly would be the case of “egodocuments”, as you can see from most existing online data bases; or also, what in English corresponds to first person writings, personal memoirs or self-writing. If there is a subject that stands out as eminently interdisciplinary, without exaggerating its use because it is fashionable, it is precisely the study of personal writings, and especially so for the early modern period (fifteenth to nineteenth centuries). By the end of the 1990s, the subject of “personal memoirs” from the Catalan early modern period has become important among historians and philologists, and their interest has crossed borders. Catalonia has become a focus of international research because of the quantity and quality of the documents found there so far, as compared to England or France, and similar to Italy. This phenomenon is due to cultural, political, and even social reasons. Personal memoirs are generally written in first person. They are an individual exercise or at the most a family tradition when it extends over several generations. Defining the authors is complicated because, although there is a body of urban “autobiographies” and the first documents are related especially to members of urban guilds, merchants, notaries, students, etc., the Catalan personal memoirs stand out for proliferating in the rural world as well.
- Book Description:
Autobiography is a long-established literary modality of self-exposure with commanding works such as Augustine’s Confessions, Rousseau’s book of the same title, and Salvador Dalí’s paradoxical reformulation of that title in his Unspeakable Confessions. Like all genres with a distinguished career, autobiography has elicited a fair amount of critical and theoretical reflection. Classic works by Käte Hamburger and Philippe Lejeune in the 1960s and 70s articulated distinctions and similarities between fiction and the genre of personal declaration. Especially since Foucault’s seminal essay on "Self Writing," self-production through writing has become more versatile, gaining a broader range of expression, diversifying its social function, and colonizing new media of representation. For this reason, it seems appropriate to speak of life-writing as a concept that includes but is not limited to classic autobiography. Awareness of language’s performativity permits us to read life-writing texts not as a record but as the space where the self is realized, or in some instances de-realized. Such texts can build identity, but they can also contest ascribed identity by producing alternative or disjointed scenarios of identification. And they not only relate to the present, but may also act upon the past by virtue of their retrospective effects in the confluence of narrator and witness.
Research Interests: Cultural Studies, European Studies, Self and Identity, Autobiography, Cross-Cultural Studies, and 8 moreCatalonia, Memoria Histórica, Memoirs, Self-Writing, Life Writing, Graphic memoirs, Native and Metis literatures, Egodocuments, Historical Sources (Diaries, Memoirs), and War Literature and Memoirs
L'œuvre et l'enseignement de Daniel Nordman ont fécondé les travaux d'un très grand nombre d'historiens, bien au-delà du cercle des étudiants qui ont travaillé sous sa direction, et ont parfois atteint le grand public. La réflexion sur... more
L'œuvre et l'enseignement de Daniel Nordman ont fécondé les travaux d'un très grand nombre d'historiens, bien au-delà du cercle des étudiants qui ont travaillé sous sa direction, et ont parfois atteint le grand public. La réflexion sur l’espace, le territoire, ses continuités et ses discontinuités, l’analyse de la construction des savoirs savants, l’histoire des voyages et des déplacements, sont autant de thèmes qui irriguent les travaux récents des historiens particulièrement attentifs à la dimension spatiale de leur objet d’étude. Pour autant, ce champ de l'histoire spatiale manquait cruellement d'un ouvrage réflexif qui pourrait à la fois en mettre en perspective les accomplissements majeurs et indiquer les pistes qui se dessinent. Il y a même une véritable urgence scientifique à mettre en œuvre collectivement ce type de réflexion et à lui donner la publicité d'un projet éditorial fort, ce dont nous ressentons particulièrement le besoin lorsque nous sommes confrontés à nos collègues anglo-saxons qui, en dehors du courant britannique de géographie culturelle, ne reconnaissent pas toujours notre démarche. Un tel ouvrage, nécessairement collectif, veut ainsi constituer une pierre blanche dans la réflexion sur les relations entre catégories spatiales et objets historiques, intéressant un grand nombre de chercheurs.
Research Interests: Early Modern History, Border Studies, Cross-border cooperation, Nationalism And State Building, Anthropology of Borders, and 15 moreFrance, Borderlands Studies, Spain, Catalonia, Borders and Frontiers, Boundaries, Espagne, Pyrénées, Fronteras, Histoire des idées politiques, Borders and Borderlands, Límites, Epoque moderne, Histoire de France, and Frontières
Capítulo incluído en el libro "Las fronteras en el mundo atlántico (siglos XVI-XIX)", Universidad Nacional de La Plata, 2017. En las sociedades de la modernidad, las “fronteras” se convierten en marcas o limes que determinan ámbitos o... more
Capítulo incluído en el libro "Las fronteras en el mundo atlántico (siglos XVI-XIX)", Universidad Nacional de La Plata, 2017.
En las sociedades de la modernidad, las “fronteras” se convierten en marcas o limes que determinan ámbitos o zonas de contacto que, de alguna manera, han servido para crear y recrear marcos generales de diferenciación y de posibles comparaciones a partir de sus componentes sociales, económicos, culturales, políticos, religiosos, etc., distinguiendo así, ambos márgenes. Hablamos por ello de “fronteras” en plural, distintas y cambiantes, pero con un punto común, esto es la idea de un límite o linde que puede ser extenso, dilatado, poroso o difuminado. Al mismo tiempo, en muchos casos estas “fronteras” no se muestran en sí como separadoras. Por el contrario, constituyen la basa que ha permitido la aparición de determinados procesos de permeabilidad y percolación que provocan un importante efecto de convergencia siendo así también zonas o espacios de encuentro, contacto e intercambio. En este sentido, el reto de la presente compilación de trabajos es el de pensar las fronteras dentro de unas monarquías hispano lusitanas agregativas. Las innumerables formas de abordaje, aspectos y dinámicas que confluyen en pensar las “fronteras” en el Mundo Atlántico fundan un aliciente más para este encuentro de miradas que resume, en gran medida, el espíritu propio del proyecto de la Red inter-universitaria de Historia del Mundo Ibérico del Antiguo Régimen a las Independencias.
En las sociedades de la modernidad, las “fronteras” se convierten en marcas o limes que determinan ámbitos o zonas de contacto que, de alguna manera, han servido para crear y recrear marcos generales de diferenciación y de posibles comparaciones a partir de sus componentes sociales, económicos, culturales, políticos, religiosos, etc., distinguiendo así, ambos márgenes. Hablamos por ello de “fronteras” en plural, distintas y cambiantes, pero con un punto común, esto es la idea de un límite o linde que puede ser extenso, dilatado, poroso o difuminado. Al mismo tiempo, en muchos casos estas “fronteras” no se muestran en sí como separadoras. Por el contrario, constituyen la basa que ha permitido la aparición de determinados procesos de permeabilidad y percolación que provocan un importante efecto de convergencia siendo así también zonas o espacios de encuentro, contacto e intercambio. En este sentido, el reto de la presente compilación de trabajos es el de pensar las fronteras dentro de unas monarquías hispano lusitanas agregativas. Las innumerables formas de abordaje, aspectos y dinámicas que confluyen en pensar las “fronteras” en el Mundo Atlántico fundan un aliciente más para este encuentro de miradas que resume, en gran medida, el espíritu propio del proyecto de la Red inter-universitaria de Historia del Mundo Ibérico del Antiguo Régimen a las Independencias.
Research Interests: Early Modern France, France, Medieval Crown of Aragon, Nations and nationalism, Frontier Studies, and 12 moreContemporary History of Spain, Early modern Spain, Catalonia, Historia colonial, Boundaries, History of Modern France, Fronteras, Borders and Borderlands, Historia De La Corona De Aragón, Frontières, Pirineos, and Historia Antigua de la Península Ibérica
Mecanismos de expansión territorial, paisajes y fronteras / José Refugio de la Torre Curiel -- Psico(socio)logía e identidad de la frontera en la época moderna : identidad y resilencia de la frontera : apuntes teóricos y ejemplos en... more
Mecanismos de expansión territorial, paisajes y fronteras / José Refugio de la Torre Curiel -- Psico(socio)logía e identidad de la frontera en la época moderna : identidad y resilencia de la frontera : apuntes teóricos y ejemplos en la época moderna / Oscar Jané Checa -- Mapa de los puertos novohispanos donde estuvo Thomas Cavendish (1857) : articulación territorial y construcción de la memoria / José María García Redondo -- Espacio de poder : alcades mayores y relaciones clientelares en Michoacán (1584-1594) / Ma. Isabel Marín Tello -- El proceso de configuración de la Provincia Mexicana de la Compañía de Jesús en territorios del Reino de Guatemala, 1582-1629 / Gilberto López Castillo -- Conflictos, poblamiento y luchas de poder en tierras de frontera : la primera organización territorial de Texas (1680-1731) / José María Rodríguez Jiménez -- La concepción de un nuevo espacio político-administrativo en el noroeste novohispano tras la visita de Pedro de Rivera a los presidios internos en 1729 / María del Valle Borrero Silva -- Entre el informe moderno y el discurso tradicional : representaciones sobre la población en la Intendencia de Arizpe, 1792 / José Marcos Medina Bustos -- Comarcas ribereña : las naciones de los ríos Gila y Colorado desde la perspectiva franciscana del siglo XVIII / José Refugio de la Torre Curiel.
Research Interests:
The book derives from an European Science Foundation project about the cohesion of European regions developed between 2010 and 2013. Flocel Sabate led into this framework a team of fourteen scholars looking for the reason of the cohesion... more
The book derives from an European Science Foundation project about the cohesion of European regions developed between 2010 and 2013. Flocel Sabate led into this framework a team of fourteen scholars looking for the reason of the cohesion and permanence of Catalonia from Middle Ages to current days. This collective book arrives at an updated explanation, far from neoromantic visions and attentive to social vectors, such as socioeconomical convergence, external and internal perception, social representation, institutional development, creation of a justificative discourse and influence of the law, the language, the art and other cultural items.
The study of politics in France and southern Europe has (re-)kindled European interest in what happened on the Iberian Peninsula, especially in Catalonia. The evolutions in military habits, the social and cultural world and political culture spark a variety of analyses around a kind of incipient international diplomacy. This is the teleological evidence through which the survival of the perception and identity of territories like Catalonia necessarily find more or less solid origins in time. For this to happen, the length and intensity in certain historical times has to have led to the survival or, more accurately, the crystallisation of (more or less) heterogeneous collective identities.
The study of politics in France and southern Europe has (re-)kindled European interest in what happened on the Iberian Peninsula, especially in Catalonia. The evolutions in military habits, the social and cultural world and political culture spark a variety of analyses around a kind of incipient international diplomacy. This is the teleological evidence through which the survival of the perception and identity of territories like Catalonia necessarily find more or less solid origins in time. For this to happen, the length and intensity in certain historical times has to have led to the survival or, more accurately, the crystallisation of (more or less) heterogeneous collective identities.
Research Interests: Cultural Studies, Self and Identity, Early Modern History, Social Identity, Identity (Culture), and 11 moreIdentity politics, Early Modern Europe, Cultural Identity, National Identity, Language and Identity, Ethnic Identities, 17th century France, Identity, Political Identity, Ethnicity and National Identity, and Citizenship identities
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests: Cultural Studies, Early Modern History, Border Studies, Historiography, Identity (Culture), and 13 moreEarly Modern Europe, Early Modern France, Ethnic Identities, Spain (History), Borderlands Studies, Border Studies (Geography), Early modern Spain, Portugal, Catalonia, Borders and Frontiers, Historiografia, Borders and Borderlands, and Historiografía
RESUMEN del Libro– LA FRONTERA EN EL MUNDO HISPÁNICO Soldados, misioneros, aventureros, delincuentes, burócratas, esclavos, y gente común –mujeres, hombres y niños, indígenas, europeos y africanos– fueron algunos de los arietes que... more
RESUMEN del Libro– LA FRONTERA EN EL MUNDO HISPÁNICO
Soldados, misioneros, aventureros, delincuentes, burócratas, esclavos, y gente común –mujeres, hombres y niños, indígenas, europeos y africanos– fueron algunos de los arietes que ayudaron a ensanchar las fronteras del mundo hispánico moderno. Las fronteras se convirtieron en espacios geográficos abiertos, multiétnicos y multiculturales donde se produjeron fricciones y conflictos pero también importantes intercambios económicos, étnicos y culturales. La violencia y la coacción no sólo fueron el fruto de la confrontación sino también el cauce para que triunfasen fórmulas de entendimiento y mestizaje. Las fronteras terminaron generando unas condiciones de vida específicas plasmadas en unas peculiaridades intelectuales y socioculturales propias.
La presente obra reúne a dieciocho investigadores de ambos lados del Atlántico que han utilizado la frontera como laboratorio de experimentación para estudiar las complejas relaciones sociales, económicas, políticas, culturales e ideológicas entre los diferentes grupos que caracterizaron a un mundo hispánico moderno lleno de vida, dinamismo y diversidad. Ya fuese en la península ibérica o en las diferentes regiones limítrofes del imperio español en América del Norte y del Sur, los ensayos ofrecen una respuesta a la evolución de la frontera en las sociedades modernas que surgieron a lo largo y ancho del mundo hispánico.
La perspectiva comparada que ofrece en todo momento el libro supone una enriquecedora mirada sobre el fenómeno de la frontera en España y en el imperio que forjó en América con un enfoque geográfico y temático diverso.
Soldados, misioneros, aventureros, delincuentes, burócratas, esclavos, y gente común –mujeres, hombres y niños, indígenas, europeos y africanos– fueron algunos de los arietes que ayudaron a ensanchar las fronteras del mundo hispánico moderno. Las fronteras se convirtieron en espacios geográficos abiertos, multiétnicos y multiculturales donde se produjeron fricciones y conflictos pero también importantes intercambios económicos, étnicos y culturales. La violencia y la coacción no sólo fueron el fruto de la confrontación sino también el cauce para que triunfasen fórmulas de entendimiento y mestizaje. Las fronteras terminaron generando unas condiciones de vida específicas plasmadas en unas peculiaridades intelectuales y socioculturales propias.
La presente obra reúne a dieciocho investigadores de ambos lados del Atlántico que han utilizado la frontera como laboratorio de experimentación para estudiar las complejas relaciones sociales, económicas, políticas, culturales e ideológicas entre los diferentes grupos que caracterizaron a un mundo hispánico moderno lleno de vida, dinamismo y diversidad. Ya fuese en la península ibérica o en las diferentes regiones limítrofes del imperio español en América del Norte y del Sur, los ensayos ofrecen una respuesta a la evolución de la frontera en las sociedades modernas que surgieron a lo largo y ancho del mundo hispánico.
La perspectiva comparada que ofrece en todo momento el libro supone una enriquecedora mirada sobre el fenómeno de la frontera en España y en el imperio que forjó en América con un enfoque geográfico y temático diverso.
Research Interests:
Estudi d'anàlisi per presentar una antologia que pretén donar una visió històrica del conflicte a partir de testimonis escrits per autors que el visqueren. Aquesta mena de documents personals constitueixen un gènere que, malgrat la seva... more
Estudi d'anàlisi per presentar una antologia que pretén donar una visió històrica del conflicte a partir de testimonis escrits per autors que el visqueren. Aquesta mena de documents personals constitueixen un gènere que, malgrat la seva càrrega subjectiva, ens permet conèixer aspectes que gairebé mai no surten en les reconstruccions històriques fetes a posteriori; d'aquí l'interès creixent que han despertat entre els especialistes. Afortunadament, Catalunya és molt rica en aquesta mena de documentació d'època, que s'ha pogut aplegar, sobretot al llarg d'aquests darrers anys, gràcies a l'esforç de nombrosos estudiosos. Agrupats en capítols que segueixen cronològicament les principals etapes de la Guerra, els diferents testimonis comprenen un període que s'inicia el 1687 —amb els antecedents que influïren en l'esclat bèl·lic— i que finalitza, anys després d'haver-se acabat el conflicte armat, amb la descripció de la repressió posterior i les resistències i protestes que es perllongaren fins a ben entrada la segona meitat del segle XVIII. Cada capítol consta d'una breu contextualització històrica i una succinta presentació dels textos escollits. El volum s'obre amb un estudi introductori centrat en la importància de les memòries i dietaris personals en la Catalunya de l'època moderna.
Research Interests: Autobiography, Early Modern Europe, Early Modern France, Autobiographical Self-Representation, Early modern Spain, and 15 moreCatalonia, War of the Spanish Succession, Egodocuments of the Long Eighteenth Century, Autobiography and life writing studies, War and Memory, Guerra De Successio, Memoria Personal, Egodocuments, éCrits Du for Privé, Memorias, Personal Writing, War Literature and Memoirs, Guerra De Sucesión Española, Memorias de guerra, and Guerre de Succession d'Espagne(Catalonia, War of the Spanish Succession, Egodocuments of the Long Eighteenth Century, Autobiography and life writing studies, War and Memory, Guerra De Successio, Memoria Personal, Egodocuments, éCrits Du for Privé, Memorias, Personal Writing, War Literature and Memoirs, Guerra De Sucesión Española, Memorias de guerra, and Guerre de Succession d'Espagne)
(Catalonia, War of the Spanish Succession, Egodocuments of the Long Eighteenth Century, Autobiography and life writing studies, War and Memory, Guerra De Successio, Memoria Personal, Egodocuments, éCrits Du for Privé, Memorias, Personal Writing, War Literature and Memoirs, Guerra De Sucesión Española, Memorias de guerra, and Guerre de Succession d'Espagne)
"Borders exist in almost every sphere of life. Initially, borders were established in connection with kingdoms, regions, towns, villages and cities. With nation building, they became important as a line separating two national states with... more
"Borders exist in almost every sphere of life. Initially, borders were established in connection with kingdoms, regions, towns, villages and cities. With nation building, they became important as a line separating two national states with different “national characteristics,” narratives and myths.
The term “border” has a negative connotation for being a separating line, a warning signal not to cross a line between the allowed and the forbidden. The awareness of both mental and factual borders in manifold spheres of our life has made them a topic of consideration in almost all scholarly disciplines – history, geography, political science and many others.
This book primarily incorporates an interdisciplinary and comparative approach. Historians, sociologists, anthropologists and political science scholars from a diverse range of European universities analyze historical as well as contemporary perceptions and perspectives concerning border regions – inside the EU, between EU and non-EU European countries, and between European and non-European countries.
Table of Contents
Visit http://routledge-ny.com/books/details/9780415725989/
Part I: Territorial Disputes and Questions of Identity | Part II: Cross-Border Co-Operation | Part III: Perceptions of Borders and Border Regimes | Part IV: Prejudices, Stereotypes and Nationalism"
The term “border” has a negative connotation for being a separating line, a warning signal not to cross a line between the allowed and the forbidden. The awareness of both mental and factual borders in manifold spheres of our life has made them a topic of consideration in almost all scholarly disciplines – history, geography, political science and many others.
This book primarily incorporates an interdisciplinary and comparative approach. Historians, sociologists, anthropologists and political science scholars from a diverse range of European universities analyze historical as well as contemporary perceptions and perspectives concerning border regions – inside the EU, between EU and non-EU European countries, and between European and non-European countries.
Table of Contents
Visit http://routledge-ny.com/books/details/9780415725989/
Part I: Territorial Disputes and Questions of Identity | Part II: Cross-Border Co-Operation | Part III: Perceptions of Borders and Border Regimes | Part IV: Prejudices, Stereotypes and Nationalism"
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
La « frontière » entre la France et l’Espagne s’établit sur le terrain et sur le territoire même par les accords signés à Bayonne entre 1856 et 1868. Jusqu’alors, le partage entre États reposait uniquement sur la base de discussions... more
La « frontière » entre la France et l’Espagne s’établit sur le terrain et sur le territoire même par les accords signés à Bayonne entre 1856 et 1868. Jusqu’alors, le partage entre États reposait uniquement sur la base de discussions diplomatiques et politiques, comme celles ayant abouti à la signature du traité des Pyrénées en 1659. Le commerce traditionnel se muait peu à peu en contrebande, alors que les mariages entre villageois de communes voisines étaient dès lors suspectés de permettre le passage d'informations. Et cela d’autant plus que les conflits sur la nouvelle frontière pyrénéenne se multipliaient, touchant toutes les sphères de la vie sociale, ecclésiastiques, commerciales, politiques, militaires, seigneuriales… Évidemment, tout conflit trouve comme cause une ou plusieurs origines. Dans le cas qui retient notre attention, celui-ci se cristallise avec la mise en place d’une frontière politique et militaire. Une frontière militaire qui se focalise sur un espace territorial concret. Or, de nature politique, la mise en place d’une fortification comme celle de Mont-Louis (réalisée entre 1678 et 1683) représente un véritable champ d’expérimentation pour les autorités françaises sur les Pyrénées. Loin de servir uniquement à la guerre et à caserner les effectifs militaires, Mont-Louis se transforme peu à peu en centre de contrôle social, économique et militaire. L’opération servit aussi pour convaincre les populations du pouvoir de Louis XIV, voire de l’État qui était devenu dominateur – de l’espace, mais aussi des personnes, des lieux, du contenu et du contingent –.
Research Interests:
Presentació de la primera traducció al català del Tractat dels Pirineus de 1659, feta per Mercè Comas.
Research Interests: Early Modern History, 17th century France, Histoire moderne, Catalonia, Borders, and 13 moreBorders and Frontiers, Louis XIV, Pyrénées, Monarquía Hispánica, Borders and Borderlands, Historia Moderna De España, Tractat Dels Pirineus, Traité Des Pyrénées, Tratado De Los Pirineos, Frontières, Mazarin, Anthropology of Ethnicity and Nationalism, Anthropology of International Borders, Demographical Anthropology and Agrarian Anthropology, and Histoire de la France Moderne(Borders and Frontiers, Louis XIV, Pyrénées, Monarquía Hispánica, Borders and Borderlands, Historia Moderna De España, Tractat Dels Pirineus, Traité Des Pyrénées, Tratado De Los Pirineos, Frontières, Mazarin, Anthropology of Ethnicity and Nationalism, Anthropology of International Borders, Demographical Anthropology and Agrarian Anthropology, and Histoire de la France Moderne)
(Borders and Frontiers, Louis XIV, Pyrénées, Monarquía Hispánica, Borders and Borderlands, Historia Moderna De España, Tractat Dels Pirineus, Traité Des Pyrénées, Tratado De Los Pirineos, Frontières, Mazarin, Anthropology of Ethnicity and Nationalism, Anthropology of International Borders, Demographical Anthropology and Agrarian Anthropology, and Histoire de la France Moderne)
Research Interests: European History, Landscape Ecology, Cultural Studies, European Studies, Border Studies, and 12 moreResilience, Nationalism, Cultural Landscapes, Symbolic Boundaries, National Identity, Resiliencia, Borders and Frontiers, Boundaries, Fronteras, Frontera, Borders and Borderlands, and Seguridad y Defensa. Fronteras
Research Interests:
Research Interests: Revolutions, Social movements and revolution, 17th century France, Catalonia, Relaciones de poder y ciudadanía, and 6 moreHistoria Moderna De España, Catalan Revolution 1640, Revoluciones XIX XX, Historia De Las Revoluciones Modernas, Histoire Des Constructions étatiques, and Histoire de la France Moderne
RESUM: El Tractat dels Pirineus és un procés de conseqüències polítiques i socials molt més importants que el que es podia esperar a l'època. A Catalunya es pot parlar d'exiliats polítics com a agents d'una adaptació electiva, la... more
RESUM: El Tractat dels Pirineus és un procés de conseqüències polítiques i socials molt més importants que el que es podia esperar a l'època. A Catalunya es pot parlar d'exiliats polítics com a agents d'una adaptació electiva, la importància de la construcció de la frontera i el pes de França, o bé de la influència d'aquesta «nova» frontera sobre el conjunt de la societat.
PARAULES CLAU: Política, França, frontera, identitat, exili, Pirineus.
PARAULES CLAU: Política, França, frontera, identitat, exili, Pirineus.
Research Interests:
Resum del llibre: Catalunya és un cas particular d'una 'pàtria sense Estat' enmig de l'occident europeu, i en una posició geopolítica compromesa entre dos estats grans, forts i estables com són França i Espanya. Però, al mateix temps, es... more
Resum del llibre: Catalunya és un cas particular d'una 'pàtria sense Estat' enmig de l'occident europeu, i en una posició geopolítica compromesa entre dos estats grans, forts i estables com són França i Espanya. Però, al mateix temps, es tracta d'un cas singular i representatiu perquè manté viva la consciència particular des del mateix origen de l'estructuració de l'Estat modern, al segla XVII, i l'ha mantinguda fins als nostres dies acompanyant totes les etapes de la transformació de l'Estat, de la conquesta liberal de tots els espais públics i de la construcció dels discursos nacionalistes amb vocació explícita nacionalitzadora de les masses. Les identitats a la Catalunya contemporània intenta analitzar, des de diverses perspectives, per quina raó és tan intens el debat identitari nacional a Catalunya. L'objectiu és entendre les intensitats, els ritmes o els camps en què s'ha produït en la Catalunya contemporània la fixació d'uns trets identitaris col·lectius que han acabat contribuint a la fixació del que podríem denominar la moderna identitat nacional catalana.
Research Interests:
L’aliança de Catalunya amb Lluís XIII el 1640, durant la revolució catalana, va ser un dels orígens de l’annexió del Rosselló i altres comarques del nord de Catalunya a França el 1659. Alhora, també va significar el passatge de més d’un... more
L’aliança de Catalunya amb Lluís XIII el 1640, durant la revolució catalana, va ser un dels orígens de l’annexió del Rosselló i altres comarques del nord de Catalunya a França el 1659. Alhora, també va significar el passatge de més d’un miler de caps de família governants i destacades personalitats cap a un exili –o refugi: a Perpinyà- des d’on van haver de conjugar la tradició dels privilegis i la cultura catalana amb les imposicions i l’evolució del poder de la França de Lluís XIV. Resulta interessant donar un cop d’ull a un dels àmbits més complicats per a tot historiador de l’època moderna com és el de les polítiques lingüístiques. Entre les accions d’una França en eclosió i una part de Catalunya, ara integrada a França, trobem un laboratori d’acció ideal per a analitzar les polítiques de França i trobar –o no- referents a escala europea. Hi ha un debat sobre la política lingüística al Rosselló que prové de la preocupació de la monarquia de Fra per la proximitat i el lligam de la “nova província” a un món hispànic. D’aquesta manera, s’instauren un control cultural i mesures en l’ensenyament i l’administració. /
L’alleanza della Catalogna con Luigi XIII nel 1640, durante la rivoluzione
catalana, fu una delle ragioni originali che portarono nel 1659 all’annessione alla Francia del Rossiglione e d’altre aree del nord della Catalogna. Ciò comportò anche che oltre un migliaio di capifamiglia governanti e rilevanti personalità dovettero nello stesso periodo esiliarsi –o cercare rifugio a Perpignano- dove dovettero coniugare la tradizione dei privilegi e la cultura catalana con gli obblighi e l’evoluzione del potere nella Francia di Luigi XIV. È interessante lanciare un’occhiata a uno degli ambiti più complicati per qualunque storico dell’età moderna: quello delle politiche linguistiche. Nelle relazioni d’una Francia in fermento e una parte della Catalogna, ora integrata nella Francia, troviamo un laboratorio d’azione ideale per analizzare la politica francese e trovare - o meno- riferimenti su scala europea. Esiste un dibattito sulla politica linguistica nel Rossiglione che nasce dalla preoccupazione della monarchia francese per la prossimità e i legami della “nuova provincia” al mondo ispanico. In questo modo, controllo culturale e provvedimenti vengono instaurati nei campi ell’insegnamento e l’amministrazione.
L’alleanza della Catalogna con Luigi XIII nel 1640, durante la rivoluzione
catalana, fu una delle ragioni originali che portarono nel 1659 all’annessione alla Francia del Rossiglione e d’altre aree del nord della Catalogna. Ciò comportò anche che oltre un migliaio di capifamiglia governanti e rilevanti personalità dovettero nello stesso periodo esiliarsi –o cercare rifugio a Perpignano- dove dovettero coniugare la tradizione dei privilegi e la cultura catalana con gli obblighi e l’evoluzione del potere nella Francia di Luigi XIV. È interessante lanciare un’occhiata a uno degli ambiti più complicati per qualunque storico dell’età moderna: quello delle politiche linguistiche. Nelle relazioni d’una Francia in fermento e una parte della Catalogna, ora integrata nella Francia, troviamo un laboratorio d’azione ideale per analizzare la politica francese e trovare - o meno- riferimenti su scala europea. Esiste un dibattito sulla politica linguistica nel Rossiglione che nasce dalla preoccupazione della monarchia francese per la prossimità e i legami della “nuova provincia” al mondo ispanico. In questo modo, controllo culturale e provvedimenti vengono instaurati nei campi ell’insegnamento e l’amministrazione.
Research Interests: Histoire moderne, Louis XIV, Historia Moderna, Storia moderna, Politica Linguistica, and 9 morePolitical Linguistics, Políticas lingüísticas / Educación en Lengua, Catalogne, Historia de Catalunya, Historia de las ideas sobre el lenguaje. Políticas Lingüísticas. Lexicografía. Análisis del Discurso, Segle XVII, Ideologia e linguaggi della politica nei secoli XIII-XVI, Catalogna, and Politiche linguistiche(Political Linguistics, Políticas lingüísticas / Educación en Lengua, Catalogne, Historia de Catalunya, Historia de las ideas sobre el lenguaje. Políticas Lingüísticas. Lexicografía. Análisis del Discurso, Segle XVII, Ideologia e linguaggi della politica nei secoli XIII-XVI, Catalogna, and Politiche linguistiche)
(Political Linguistics, Políticas lingüísticas / Educación en Lengua, Catalogne, Historia de Catalunya, Historia de las ideas sobre el lenguaje. Políticas Lingüísticas. Lexicografía. Análisis del Discurso, Segle XVII, Ideologia e linguaggi della politica nei secoli XIII-XVI, Catalogna, and Politiche linguistiche)
Chapitre dans le Catalogue hors-serie de la ville de Perpignan/Pole muséal publié à l'occasion de l'exposition du 24 juin au 30 septembre 2009, Musee des Beaux Arts Hyacinthe Rigaud, Perpignan." Une exposition de la Direction de la... more
Chapitre dans le Catalogue hors-serie de la ville de Perpignan/Pole muséal publié à l'occasion de l'exposition du 24 juin au 30 septembre 2009, Musee des Beaux Arts Hyacinthe Rigaud, Perpignan."
Une exposition de la Direction de la Culture de la ville de Perpignan sous la coordination de Marie Costa; commissariat : Ariane James-Sarazin, Elisabeth Doumeyrou, Claire Muchir.
Une exposition de la Direction de la Culture de la ville de Perpignan sous la coordination de Marie Costa; commissariat : Ariane James-Sarazin, Elisabeth Doumeyrou, Claire Muchir.
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
En línia a / en ligne sur: https://books.openedition.org/pumi/36731 Des dels orígens dels diferents comtats pirinencs, com són els del Pallars i la Ribagorça, un dels principals beneficiats foren els incipients cenobis. A través de... more
En línia a / en ligne sur: https://books.openedition.org/pumi/36731
Des dels orígens dels diferents comtats pirinencs, com són els del Pallars i la Ribagorça, un dels principals beneficiats foren els incipients cenobis. A través de donacions, aprisions i alguna que altra compra, aquests eren els organitzadors administratius de les diferents valls, com va ser el cas del monestir de Nostra Senyora d’Alaó a la vall mitjana de la Noguera Ribagorçana. Llur riquesa contrasta amb les precarietats de les diferents parròquies que sorgien independentment als voltants del primer mil·leni. A principis de l’època moderna, aquesta regió del Pirineu es convertí en un paradís del bandolerisme i del contraban, permetent així l’entrada i sortida de gent forana i la interacció de nous mètodes comercials i políticosocials. El rol de les xarxes monàstiques fou el de l’arrelament de facto d’un comerç autòcton, però obert a les noves tendències del període, com a mínim fins a les alteracions ribagorçanes de finals del segle XVI. L’estudi dels manuscrits de les abadies de Montanyana i d’Alaó, ambdues situades al sud i al mig de la Ribagorça respectivament permet analitzar com, des d’una perspectiva local, el comerç monàstic s’estengué cap al nord, demostrant un assentament tradicional dels intercanvis. L’extensió del comerç en qüestió es plantejaria com una alternativa de desenvolupament local en el crepuscle del regnat dels Àustries.
Des dels orígens dels diferents comtats pirinencs, com són els del Pallars i la Ribagorça, un dels principals beneficiats foren els incipients cenobis. A través de donacions, aprisions i alguna que altra compra, aquests eren els organitzadors administratius de les diferents valls, com va ser el cas del monestir de Nostra Senyora d’Alaó a la vall mitjana de la Noguera Ribagorçana. Llur riquesa contrasta amb les precarietats de les diferents parròquies que sorgien independentment als voltants del primer mil·leni. A principis de l’època moderna, aquesta regió del Pirineu es convertí en un paradís del bandolerisme i del contraban, permetent així l’entrada i sortida de gent forana i la interacció de nous mètodes comercials i políticosocials. El rol de les xarxes monàstiques fou el de l’arrelament de facto d’un comerç autòcton, però obert a les noves tendències del període, com a mínim fins a les alteracions ribagorçanes de finals del segle XVI. L’estudi dels manuscrits de les abadies de Montanyana i d’Alaó, ambdues situades al sud i al mig de la Ribagorça respectivament permet analitzar com, des d’una perspectiva local, el comerç monàstic s’estengué cap al nord, demostrant un assentament tradicional dels intercanvis. L’extensió del comerç en qüestió es plantejaria com una alternativa de desenvolupament local en el crepuscle del regnat dels Àustries.
Research Interests:
Research Interests:
Dans une France méridionale marquée par le droit romain, c'est ce qui relève de la vie privée qui est resté le plus durablement marqué par la tradition. Rien ne serait plus faux cependant que de considérer cette France méridionale comme... more
Dans une France méridionale marquée par le droit romain, c'est ce qui relève de la vie privée qui est resté le plus durablement marqué par la tradition. Rien ne serait plus faux cependant que de considérer cette France méridionale comme repliée sur elle-même et délibérement hostile aux influences extérieures. Tandis que ses liens avec l'Espagne sont forts anciens, depuis bien longtemps le pouvoir central y a eu ses partisans qui ne ne l'ont pas, pour autant trahie. Parler de "la" France méridionale est un abus de langage ; elle est en effet multiple et, parfois profondément déchirée.
Research Interests:
Seminari de treball i de recerca (3r cicle) que es divideix en sis sessions al llarg del curs 2014-2015. Té com a objectius aprofundir en qüestions essencials com la metodologia i la historiografia a l'hora de construir un treball de... more
Seminari de treball i de recerca (3r cicle) que es divideix en sis sessions al llarg del curs 2014-2015. Té com a objectius aprofundir en qüestions essencials com la metodologia i la historiografia a l'hora de construir un treball de recerca o la pròpia tesi doctoral. Dirigit especialment als alumnes de màster i/o doctorat. Participació oberta a tothom.
Research Interests:
Histories against Histories: The use of the past under democratic conditions and supra-state membership Barcelona, February 2018 (22-23) Conference within the framework of the research project ‘The Debt’, funded by HERA as Grant... more
Histories against Histories:
The use of the past under democratic conditions and supra-state membership
Barcelona, February 2018 (22-23)
Conference within the framework of the research project ‘The Debt’, funded by HERA as Grant HERA.15.057
Gerard Rosich (University of Barcelona/University of Helsinki)
The ‘Catalan’ commemorations of 3rd centenary of the end of the European wars of Spanish Succession (1714) was a turning point in a debate, shaped through huge amounts of books, academic congresses and media
articles, aiming to reinterpret the past from the perspective of the present configuration, at the beginning of the 21st century, of the conflict between the Spanish Kingdom and Catalonia. The interpretation of the ‘past in this
context has been always a deeply controversial task due to the legacy of the Spanish War and the Francoist Regime. In contrast to the well-known conflict between historians regarding the Spanish 20th century, the current Catalan process of political reconstitution aspiring to become a new state destabilises the ‘national’ framework under which conflicting historiographies have used the past since the 1978 political transition. Thus, discordant and polemic interpretations of the past are entangled with a divisive use for present socio-political projects with a view of justifying antagonistic courses of action and be mobilized in the public sphere.
The use of the past under democratic conditions and supra-state membership
Barcelona, February 2018 (22-23)
Conference within the framework of the research project ‘The Debt’, funded by HERA as Grant HERA.15.057
Gerard Rosich (University of Barcelona/University of Helsinki)
The ‘Catalan’ commemorations of 3rd centenary of the end of the European wars of Spanish Succession (1714) was a turning point in a debate, shaped through huge amounts of books, academic congresses and media
articles, aiming to reinterpret the past from the perspective of the present configuration, at the beginning of the 21st century, of the conflict between the Spanish Kingdom and Catalonia. The interpretation of the ‘past in this
context has been always a deeply controversial task due to the legacy of the Spanish War and the Francoist Regime. In contrast to the well-known conflict between historians regarding the Spanish 20th century, the current Catalan process of political reconstitution aspiring to become a new state destabilises the ‘national’ framework under which conflicting historiographies have used the past since the 1978 political transition. Thus, discordant and polemic interpretations of the past are entangled with a divisive use for present socio-political projects with a view of justifying antagonistic courses of action and be mobilized in the public sphere.
Research Interests: Historiography, Sovereignty, Regional and Local Governance, New Models Of Participatory And Direct Democracy, Historical Epistemology, and 7 moreModern European History, Local and regional history, Ética y Política - Democracia y Ciudadanía, Historiografia, Historiografía, State sovereignty, and European Debt Crisis
The peninsular territory has a huge number of abandoned and uninhabited villages for reasons often related to economic reasons. The Pyrenees has been a space of big migratory currents since the nineteenth century. As a border territory,... more
The peninsular territory has a huge number of abandoned and uninhabited villages for reasons often related to economic reasons. The Pyrenees has been a space of big migratory currents since the nineteenth century. As a border territory, its inhabitants take advantage of the proximity of France and begin a trip for a job that, over time, stabilizes to become a definitive emigration. This involves the emptying of many Pyrenean villages. Indeed it is necessary to focus on the effects of the Spanish Civil War from which two or three new migratory waves begin: the exiled ones of the war; The movements due to the proximity of the border and the effects of the guerrillas and the Francoist repression during the post-war period; And a last wave during the 1960s, linked to economic reasons. At this regard, the role of archeology is fundamental. The large number of abandoned or semi-inhabited villages have kept intact many signs of life of the 20th century and earlier centuries. His study offers several opportunities, such as: the archaeological study itself and the observation of the reverse process of the collapse of a site; the analysis of the real reasons for abandonment, such as economic shortcomings or economic and social repression; understand the social and political networks in the Pyrenees; The transformations of the landscape linked to the abandonment of the villages. All this requires an archeological and historical research in order to know that, as we can observe by the first signs, many such decisions were planned and not involuntary. Thus the Pyrenees become a large-scale open-air site with the multiplicity of abandoned villages. All in all, the systematic study of abandoned villages in the central and western Catalan Pyrenees can provide data on the real effects of economics, politics, social behaviors and ideologies during the 20th century.
Research Interests: Cultural Heritage, Landscape Archaeology, Landscape Architecture, Exile, Cultural Memory, and 10 moreContemporary Archaeology, Conflict Archaeology, Human Resources, Remote sensing and GIS applications in Landscape Research, Archaeology of the Contemporary Past, Abandoned Buildings, Modern conflict archaeology, Exodus, Industrialisation, and Abandoned Villages
Research Interests:
Résumé: Notre communication prend comme point de départ l’idée pré-conçue d’une frontière née en 1659 avec le traité des Pyrénées et dont le regard contemporain en a fait une des “frontières les plus stables” de l’Europe occidentale. Cela... more
Résumé: Notre communication prend comme point de départ l’idée pré-conçue d’une frontière née en 1659 avec le traité des Pyrénées et dont le regard contemporain en a fait une des “frontières les plus stables” de l’Europe occidentale. Cela dit, le traité a lieu en un moment précis, mais reste relativement semblant au reste des paix et négociations du période. Or, c’est le long terme, les événements relatifs à la construction des Etats français et espagnol et la formation d’un espace-frontière qui donne une identité propre à la frontière pyrénéenne. Il s’agit ainsi d’appréhender une double vision, celle de l’Etat en construction entre le XVIIe et la fin du XIXe siècle et celle des populations qui visent à “survivre”, “transgresser” ou s’adapter à la frontière, toujours dynamique depuis plusieurs points de vue. Cette étude est réalisée à partir d’une base théorique et une autre d’historique sur le long terme, en prenant pour base certains moments forts. Au même temps, elle fait émerger certaines décisions fondamentales des Etats et certaines attitudes “locales” retrouvées à partir des archives des ministères des affaires étrangères de France et d’Espagne, ainsi que dans la documentation située sur des fonds en frontière-même. Bien que l’étude apportera de nombreux exemples sur la frontière des Pyrénées plus orientales, c’est-à-dire, catalans, elle ouvrira aussi quelques questions sur d’autres parties de la frontière. En somme, la nouveauté se trouve dans l’étude de la frontière elle-même comme faisant partie de cette mutation sociale et politique et en octroyant à celle-ci une identité particulière dans ces jeux complexes.
Mots clef: Frontière, identité, résilience, sociétés de frontière, France, Espagne, époque moderne.
Mots clef: Frontière, identité, résilience, sociétés de frontière, France, Espagne, époque moderne.
Research Interests:
Conference at Stanford University The Department of Iberian and Latin American Cultures Prof. Oscar Jané Checa (Universitat Autònoma de Barcelona, Spain) 2011, March 23rd Thinking and (de)constructing boundaries: identity and resilience... more
Conference at Stanford University
The Department of Iberian and Latin American Cultures
Prof. Oscar Jané Checa (Universitat Autònoma de Barcelona, Spain)
2011, March 23rd
Thinking and (de)constructing boundaries: identity and resilience on the Pyrenees:
Thinking about the origin of the current borders means necessarily looking into the 17th century. However, historical changing moments, long time intervals and cultural or sociological elements have a bearing on the construction of these borders. With this presentation I will try to reflect on the meaning of borders, the importance of the physical boundaries as an own and deeper entity than the geopolitical projections themsleves. In addition, I will prove to analyse how the populations have been adapted, assimilated or overcomed on the borders. I will indeed illustrate how the weight of the invisible borders is very important inside Europe despite of the official abolition.
The Department of Iberian and Latin American Cultures
Prof. Oscar Jané Checa (Universitat Autònoma de Barcelona, Spain)
2011, March 23rd
Thinking and (de)constructing boundaries: identity and resilience on the Pyrenees:
Thinking about the origin of the current borders means necessarily looking into the 17th century. However, historical changing moments, long time intervals and cultural or sociological elements have a bearing on the construction of these borders. With this presentation I will try to reflect on the meaning of borders, the importance of the physical boundaries as an own and deeper entity than the geopolitical projections themsleves. In addition, I will prove to analyse how the populations have been adapted, assimilated or overcomed on the borders. I will indeed illustrate how the weight of the invisible borders is very important inside Europe despite of the official abolition.
Research Interests:
"Visible Cities: The Urban Face of Iberian Empire" CONFERENCE Sponsored by Department of Iberian and Latin American Cultures; the Tinker Foundation; the Stanford Division of Literatures, Cultures, and Languages; the Stanford Humanities... more
"Visible Cities: The Urban Face of Iberian Empire" CONFERENCE
Sponsored by Department of Iberian and Latin American Cultures; the Tinker Foundation; the Stanford Division of Literatures, Cultures, and Languages; the Stanford Humanities Center; the Stanford Mediterranean Studies Forum; and the Stanford Iberian Studies Program.
Event Details:
Although there is an abundant literature on empire in the social sciences, the comparative study of specific empires tends to have at its analytical center particularly British forms of colonial expansion and administration. Based on these forms, various comparative strategies have recently been proposed for the consideration of Iberian centers of imperial power (i.e., Castile, The Crown of Aragon, and Portugal).
What would a study of Iberian empires on their own terms look like? In other words, how might we theorize the formation and functioning of Iberian empires outside of teleologies that foreground these empires' eventual collapse and the rise of British imperial power?
To begin to identify what we mean by Iberian forms of imperial power is the focus the present congress. Some key questions include: What motives did Iberian empires have to expand? What techniques (whether discursive, theological, political, or military) did they employ? What is their territorial logic? How do they legitimate their power and imperial aspirations? What might be, to put it in Weberian terms, the imperial legitimacy of the Iberian powers? Are empires possible in the absence of political theology? How do they represent space through maps and other representations of totality? How have Iberian empires served as the inspiration for contemporary imperial expansion? What sorts of resistance formed to oppose Iberian empires? What are the links that join the rebels? What is the role of the city in the formation, maintenance, and shaping of Iberian empire? Why are some cities (such as Antwerp and Ceuta) seen as loyal to Iberian imperial power while others (such as Barcelona and Messina) are characterized as inherently rebellious and unruly? Why do some resistance movements succeed where others fail? What occurs when we place cities, previously invisible or at least in the shadows, at the center of our consideration of Iberian imperial power?
Sponsored by Department of Iberian and Latin American Cultures; the Tinker Foundation; the Stanford Division of Literatures, Cultures, and Languages; the Stanford Humanities Center; the Stanford Mediterranean Studies Forum; and the Stanford Iberian Studies Program.
Event Details:
Although there is an abundant literature on empire in the social sciences, the comparative study of specific empires tends to have at its analytical center particularly British forms of colonial expansion and administration. Based on these forms, various comparative strategies have recently been proposed for the consideration of Iberian centers of imperial power (i.e., Castile, The Crown of Aragon, and Portugal).
What would a study of Iberian empires on their own terms look like? In other words, how might we theorize the formation and functioning of Iberian empires outside of teleologies that foreground these empires' eventual collapse and the rise of British imperial power?
To begin to identify what we mean by Iberian forms of imperial power is the focus the present congress. Some key questions include: What motives did Iberian empires have to expand? What techniques (whether discursive, theological, political, or military) did they employ? What is their territorial logic? How do they legitimate their power and imperial aspirations? What might be, to put it in Weberian terms, the imperial legitimacy of the Iberian powers? Are empires possible in the absence of political theology? How do they represent space through maps and other representations of totality? How have Iberian empires served as the inspiration for contemporary imperial expansion? What sorts of resistance formed to oppose Iberian empires? What are the links that join the rebels? What is the role of the city in the formation, maintenance, and shaping of Iberian empire? Why are some cities (such as Antwerp and Ceuta) seen as loyal to Iberian imperial power while others (such as Barcelona and Messina) are characterized as inherently rebellious and unruly? Why do some resistance movements succeed where others fail? What occurs when we place cities, previously invisible or at least in the shadows, at the center of our consideration of Iberian imperial power?
Research Interests:
European Social Science History Conference will take place on 22-25 March 2006 (Amsterdam) Friday 24 March 10:45 L-10 - NAT06: Nations, Regions, Minorities Room L Network: Nations and Nationalism Chair: John Breuilly Discussant: Ton... more
European Social Science History Conference will take place on 22-25 March 2006 (Amsterdam)
Friday 24 March 10:45
L-10 - NAT06: Nations, Regions, Minorities
Room L
Network: Nations and Nationalism
Chair: John Breuilly
Discussant: Ton Zwaan
Janusz Ryzner Different Problems, The Same Solution? Central European Minority Policies Under The Communist Rule.
The article presents and discusses the minority policies in three Central European countries: Poland, Czechoslovakia and Hungary between 1945 and 1989. Starting from the presentation of the Marxist-Leninist approach and Soviet practice in dealing with nationality problem, it critically assesses the situation in Central Europe. The article gives the background on main developments in the ethnic politics of Poland, Czechoslovakia and Hungary after the WWII. It broadly touches the problem of competing ideological views on ethnic and minority issues and resulted policy measures. And finally it comments on the influence of the communist experiences on the current minority policies in Central Europe.
Paula Portas Marxist Minority Nationalism: how the Galicians narrate the nation from the margins.
“Communities are to be distinguished not by their falsity/genuineness, but by the style in which they are imagined” (Anderson, 1983:6) In this paper I am concerned with bringing new discursive approaches of nationalism to bear on the understanding of ‘minority’ nationalism, more particularly, to the understanding of the ‘Marxist’ leaning and progressive nationalism that appeared in the peripheries of Western European states since the 1960s. The phenomena of ‘minority’ nationalism have been difficult to conceptualised and ‘fit in’ for conventional theories of nationalism (the 'favourite explanation' for it being that it is not nationalism at all; McCrone: 1998). This is a logical result of the reified and essentialist conception of the ‘nation’ they generally posed. However, by understanding nationalism as a ‘discursive formation’ produced, reproduced and reinforced through a common ‘rhetoric’ the new theoretical developments could bring about a better understanding of these phenomena. Also, by rejecting an essentialist definition of the ‘nation’ and nationalism these theories could bypass the apparent contradiction of a Marxist nationalism. I attempt to show this through the in-depth study of an exemplary case, that of contemporary Galician nationalism. Therefore, from this perspective, the paper focuses on the way this 'minority' nationalism has conformed a political discourse on the ‘nation’. Attention is paid to how, under what conditions, and for what reasons a dominant narrative is produced, sustained and changed within Galician nationalism. It attends to the conditions of possibility of the nationalists’ Marxist discourses, that is, how Marxism came to be hegemonic in the narration of the ‘nation’ in Galicia, what competing narratives were there, and how this hegemonic discourse within nationalism has evolved. The paper examines the political/power struggles within competing groups trying to shape and influence the ‘movement’s’ identity and their impacts. It traces the genealogy of the ‘nation’ in Galician contemporary nationalism, investigates the way in which the nationalists' narrative (and therefore their practices) has been shaped, limited and enabled, by their left-wing ideology, looking at the particular articulation in time of its different elements.
Oscar Jané Checa France and the Catalan Identity in the XVIIth century
Pille Petersoo Scotland and its (non-)national Others: comparing 1979 and 1997
I propose to present a paper comparing the representation of Scottish nation and its various national and non-national Others. The paper is based on my analysis of the two devolution referenda debates in the Scottish print media at the end of the twentieth century. The 1979 and 1997 referenda provide two key discursive moments, as campaigns for constitutional change in the United Kingdom forced Scots to engage in serious national navel-gazing. ‘Who are we?’ ‘Where do we come from?’ ‘Why do we need devolution?’ – all those questions were asked, and tentatively answered, in the various campaigns surrounding devolution in Scotland. Those two key discourse moments are therefore ideal for gaining an insight into how Scottishness is constructed in a Self/Other dialectic. Looking at the media discourse, I will focus on the ways Scottish press uses the concept of the ‘nation’ and ‘the Other’ in order to campaign for – or against – devolution in Scotland. Suggesting a simple typology of various Others in national identity formation and maintenance, the paper looks at the change of the character – and role – of various Others over time. Of special interest is the role of positive Others in the discursive construction of Scottishness. Although my paper focuses on Scotland, the suggested typology of positive/negative and internal/external Others can be used to analyse the role of Others in many other contexts as well and should thus be of interest to other scholars of nationalism.
Friday 24 March 10:45
L-10 - NAT06: Nations, Regions, Minorities
Room L
Network: Nations and Nationalism
Chair: John Breuilly
Discussant: Ton Zwaan
Janusz Ryzner Different Problems, The Same Solution? Central European Minority Policies Under The Communist Rule.
The article presents and discusses the minority policies in three Central European countries: Poland, Czechoslovakia and Hungary between 1945 and 1989. Starting from the presentation of the Marxist-Leninist approach and Soviet practice in dealing with nationality problem, it critically assesses the situation in Central Europe. The article gives the background on main developments in the ethnic politics of Poland, Czechoslovakia and Hungary after the WWII. It broadly touches the problem of competing ideological views on ethnic and minority issues and resulted policy measures. And finally it comments on the influence of the communist experiences on the current minority policies in Central Europe.
Paula Portas Marxist Minority Nationalism: how the Galicians narrate the nation from the margins.
“Communities are to be distinguished not by their falsity/genuineness, but by the style in which they are imagined” (Anderson, 1983:6) In this paper I am concerned with bringing new discursive approaches of nationalism to bear on the understanding of ‘minority’ nationalism, more particularly, to the understanding of the ‘Marxist’ leaning and progressive nationalism that appeared in the peripheries of Western European states since the 1960s. The phenomena of ‘minority’ nationalism have been difficult to conceptualised and ‘fit in’ for conventional theories of nationalism (the 'favourite explanation' for it being that it is not nationalism at all; McCrone: 1998). This is a logical result of the reified and essentialist conception of the ‘nation’ they generally posed. However, by understanding nationalism as a ‘discursive formation’ produced, reproduced and reinforced through a common ‘rhetoric’ the new theoretical developments could bring about a better understanding of these phenomena. Also, by rejecting an essentialist definition of the ‘nation’ and nationalism these theories could bypass the apparent contradiction of a Marxist nationalism. I attempt to show this through the in-depth study of an exemplary case, that of contemporary Galician nationalism. Therefore, from this perspective, the paper focuses on the way this 'minority' nationalism has conformed a political discourse on the ‘nation’. Attention is paid to how, under what conditions, and for what reasons a dominant narrative is produced, sustained and changed within Galician nationalism. It attends to the conditions of possibility of the nationalists’ Marxist discourses, that is, how Marxism came to be hegemonic in the narration of the ‘nation’ in Galicia, what competing narratives were there, and how this hegemonic discourse within nationalism has evolved. The paper examines the political/power struggles within competing groups trying to shape and influence the ‘movement’s’ identity and their impacts. It traces the genealogy of the ‘nation’ in Galician contemporary nationalism, investigates the way in which the nationalists' narrative (and therefore their practices) has been shaped, limited and enabled, by their left-wing ideology, looking at the particular articulation in time of its different elements.
Oscar Jané Checa France and the Catalan Identity in the XVIIth century
Pille Petersoo Scotland and its (non-)national Others: comparing 1979 and 1997
I propose to present a paper comparing the representation of Scottish nation and its various national and non-national Others. The paper is based on my analysis of the two devolution referenda debates in the Scottish print media at the end of the twentieth century. The 1979 and 1997 referenda provide two key discursive moments, as campaigns for constitutional change in the United Kingdom forced Scots to engage in serious national navel-gazing. ‘Who are we?’ ‘Where do we come from?’ ‘Why do we need devolution?’ – all those questions were asked, and tentatively answered, in the various campaigns surrounding devolution in Scotland. Those two key discourse moments are therefore ideal for gaining an insight into how Scottishness is constructed in a Self/Other dialectic. Looking at the media discourse, I will focus on the ways Scottish press uses the concept of the ‘nation’ and ‘the Other’ in order to campaign for – or against – devolution in Scotland. Suggesting a simple typology of various Others in national identity formation and maintenance, the paper looks at the change of the character – and role – of various Others over time. Of special interest is the role of positive Others in the discursive construction of Scottishness. Although my paper focuses on Scotland, the suggested typology of positive/negative and internal/external Others can be used to analyse the role of Others in many other contexts as well and should thus be of interest to other scholars of nationalism.