noble

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈnɔb.bɫə/, /ˈnɔ.βɫə/
	balear /ˈnɔb.bɫə/
Occidental:	nord-occidental /ˈnob.bɫe/, /ˈno.βɫe/
	valencià /ˈno.bɫe/

• Rimes: -oble
• Etimologia: Del llatí nobĭlis, del llatí arcaic gnobilis ‎(«conegut, il·lustre»), segle XIV.

noble inv. ‎(plural nobles)

1. Relatiu o pertanyent a la noblesa.
2. Allò que és especialment digne i ètic.

• Cort noble: Conjunt format pel sobirà i els personatges que l'envolten i que constitueixen habitualment o accidentalment la seva família, el seu servei i la seva comitiva o acompanyament.

• digne, respectable
• elevat

• noblement
• nobiliari

noble m. f. ‎(plural nobles)

1. Membre de la noblesa.

• noblessa (medieval)

• Síl·labes: no·ble (2)
• Anagrama: Nobel

• Obres de referència: DIEC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: noble

• Pronúncia: /ˈnəʊbəl/ àudio (EUA) ^ⓘ

noble ‎(comparatiu more noble, superlatiu most noble)

1. noble
2. nobiliari

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈno.βle\

Americà: alt /ˈno.ble/, baix \ˈno.βle\

• Rimes: -oble
• Etimologia: Del llatí nobĭlis.

noble inv. ‎(plural nobles)

1. noble

noble m. ‎(plural nobles)

1. noble

• nobleza
• nobiliario

• Síl·labes: no·ble (2)

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre noble