cort

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkort/
• Rimes: -oɾt
• Etimologia: Del llatí cōrte(m), segle XIV, acusatiu de cōrs, del clàssic cohors. Doblet del cultisme cohort.

cort f. ‎(plural corts)

1. (central, septentrional) Lloc tancat a peu pla de la casa rural destinat al bestiar gros i menut, proveït de menjadores, abeuradores i jaços.
2. Conjunt format pel sobirà i els personatges que l'envolten i que constitueixen habitualment o accidentalment la seva família, el seu servei i la seva comitiva o acompanyament, dit també cort noble.
3. (històric) Tribunal en representació d’un sobirà.
4. (plural) Òrgan, normalment representatiu d'un conjunt de població, que fa lleis de forma delegada.

• (cort de porcs): corral (nord-occidental, eivissenc), corraleta (pallarès, ribagorçà), corralina (lleidatà), porcatera (valencià central), porcellera, porquera (valencià), soll (mallorquí, menorquí, valencià septentrional, tarragoní)
• acompanyament, companyia, seguici

• cortejar

• cort celestial, o el cel com a mansió dels àngels, els sants i els benaurats.

• Anagrames: torc, troc ^(revers)

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: cort