El dialett valdostan (in Frances: Valdôtain ò Patois; in Arpitan: Patoué) l'è ona variant de la lengua francoprovenzal, parlada in la Val d'Aòsta. La vall la se troeuva al limit sud-oriental de l'estension lenguistiga de l'Arpitan, al confin con l'Occitan a sud, el Piemontes a est e 'l Frances a nòrd.
I informazion chì de sòtta hinn ciappaa del sitt patoisvda.org.
Valdostan
|
Frances
|
Lombard
|
Esempi
|
|
|
|
|
Valdostan
|
Frances
|
Lombard
|
Esempi
|
|
|
|
|
Ona quai paròla la gh'ha ona mudazion quand che se troeuven denanz a on'altra paròla che la scomincia per vocal.
- eun garsón/eugn ommo
- eunna pesse/eugn'avueille
- I numer onze, doze, trèze, catorze, quénze, sèze.
- Istess var per i paròll che finissen con consonant.
- Mè, d'é to medzé/mè, d'é medzé tot
Valdostan
|
Frances
|
Lombard
|
a |
à |
a
|
dè |
de |
de
|
pè |
pour |
per
|
en |
en |
in
|
avoué |
avec |
con
|
d'atò |
avec |
con (complement de mezz)
|
su, dussù |
sus/dessus |
sù/sora
|
dézò |
dessous |
giò
|
entre, entremé |
entre |
tra, intra
|
permé |
parmi |
intra
|
dedé |
dans |
denter
|
apré |
après |
dòpo
|
devàn |
avant |
denanz
|
dèré |
derrière |
dedree
|
apar |
prochaine |
arent
|
a coté |
à côté |
arent, visin a
|
contre |
contre |
contra
|
(en) tsé |
chez |
a cà de on quaivun
|
ver |
envers |
vers
|
entor |
environ |
circa (de temp)
|
outor |
autour |
intorna
|
- a + lo/l'
- a + le
- de + lo/l'
- de + le
Da primm a quell de vundes
- premì/premiye
- secoùn/secounda
- tréjimo/tréjima
- catrimo/catrima
- seunquimo/seunquima
- choujimo/choujima
- satchimo/satchima
- ouètchimo/ouètchima
- nuimo/nouima
- djijimo/djijima
- onjimo/onjima
Quei chì hinn i pronòmm personai soggett in tre diversi zònn de la vall.
Aymavilles
|
Nus
|
Verrayes
|
mé |
mè |
mè
|
té |
te |
te
|
llu/lleu |
llu/iille |
llu/iille
|
no |
nozatre |
no
|
vo |
vozatre |
vo
|
leur |
lleur |
lloi
|
Come che 'l succed in di parlad gall-italigh, anca in valdostan denanz ai verb gh'è besògn de ona partisella pronominal. Quella chì però l'è drovada per fòrza domà denanz ai verb vess e avèggh ò in d'ona quai variant dialettal, tant che ona quai variant ghe j'ha nanca tutt (proppi compagn di lengov alt italiann).
Aymavilles
|
Nus
|
Verrayes
|
dze |
dze |
de
|
te |
te |
te
|
- |
i/y |
i/y, lle
|
no |
no |
no
|
vo |
vo |
vo
|
- |
i/y |
i/y
|
Quei chì inveci hinn i pronòmm personai complement.
Ona quai variant, compagn del piemontes, el mett el pronòmm personal complement taccaa al particippi passaa:
- N'en deu-lo (cioè: numm l'emm dii)
- eun/eunna
- dou/doe
- trèi
- cattro
- sinque
- chouì
- sat
- ouet
- nou
- dji
- onze
- doze
- trèze
- catorze
- queunze
- séze
- dizesat
- dizeouet
- dizenoù
- veun
- veunteun
30. trenta
40. carenta
50. seuncanta
60. chouisanta
70. setanta
80. ouitanta
90. nonanta
100. sen
1000. meulle
Latin
|
Valdostan
|
DIURNU |
dzor
|
ALTERU |
atro
|
OVU |
où
|
CATTU |
tsat
|
ASINU |
ano
|
VACCA |
vatsa
|
AUGELLU |
izé
|
AQUILA |
ailla/oille
|
MANSIONE |
métcho
|
SCHOLA |
icoulla
|
TOTU |
tot/tcheut
|
LEGE |
loué
|
PASSIONE |
pachón
|
ARBORE |
abro
|
TABULA |
tabla/tobla
|
PEDE |
pi
|
PLUVIA |
plodze
|
Latin
|
Valdostan
|
Arpitan
|
Frances
|
Occitan
|
Lombard
|
clavis |
cllou |
clâ |
clé |
clau |
ciav(f)
|
cantare |
tsanté |
chantar |
chanter |
cantar (nord occ. chantar) |
cantà
|
capra |
tchiévra |
cabra/chiévra |
chèvre |
cabra (nord occ. chabra) |
cavra
|
lingua |
lenva |
lenga |
langue |
lenga |
lingua/lengua
|
nox |
nét |
nuet |
nuit |
nuèch/nuèit |
nòtt/nòcc
|
sapo |
savon |
savon |
savon |
sabon |
savon/saù
|
sudare |
sué |
suar |
suer |
susar/suar |
sudà
|
vita |
via |
via |
vie |
vida |
vita/vida/eta
|
pacare |
payé |
payer |
payer |
pagar (nord occ. paiar) |
pagà
|
platea |
place |
place |
place |
plaça |
piazza/piassa
|
ecclesia |
éllésé |
églésé |
église |
glèisa |
gesa/cesa
|
formaticus |
fromadzo |
fromâjo |
formage |
formatge |
formagg/formaj
|
I variant del valdostan pòden vess definii in duu grupp principai, che se incontren in sul territòri senza soluzion de continuità: la langue d'O e la langue d'A. Quella ròbba chì l'è stada giamò fada notà de l'abaa Jean-Baptiste Cerlogne, autor di primm studi rudimentai sora la grammatica patois. La caratteristica di dò langues l'è la presenza maggior de la vocal O ò A a segonda de la parlada, compagn de tobla/tabla (che in Lombard el voeur dì tavola).
In la val bassa, ciovè circa de Châtillon vers el Piemont, la transizion di parlad transalpinn vers quij cisalpinn (di quai la fa part la lengua piemontesa), la pò vess trovada con la comparsa de ona h aspirada che la se troeuva minga in del grupp gallo-romanz transalpinn e in di dialett de la vall alta (la zòna Aòsta-Courmayeur). Inscì, la paròla castell la diventa tsaté in la vall alta e tsahté in quella pussee bassa. Se pò donca dì che quella h la sostituiss on'antiga s, che in di lengov gallo-romanz transalpinn l'è vegnuda manch (cf. frances château).
La posizion geografica de la Val d'Aòsta, situada tra i coltur italiana e francesa, la troeuva di corrispondenz in del lessich di sò patois. El lessich l'è variaa a segonda de la geografia, de l'us, di influenz esterni e di tradizion.
Vardom per esempi la paròla golp:
- In la vall alta se dis lo rèinard (compagn del Frances moderno le renard)
- In la val bass se dis lo gourpeuil (compagn del Frances antich le goupil e del Lombard la golp)
- In di region arent al Piemont se dis la voulp (compagn del Piemontes la volp e de l'Italian la volpe).
I patois de Ayas, Brusson e Gaby se differenzien di alter per el fatt de avègh avuu di contatt con la lengua walser.
El dialett de Cogne (cognein) el gh'ha di affinità con l'Arpitan piemontes, perchè i abitant de la Val de Cogne hann colonizzaa quell loeugh chì a partì pròppi di vallad arpitann piemontes.
Al dì d'incoeu, l'Arpitan l'è ona lengua viva domà in Val d'Aòsta, perchè in di region svizzer e frances indove l'era parlada 'sta lengua gh'è staa di dur politich de assimilazion. Ma la situazion valdostana l'è stada compromissa per la pression antifrancesa voruda del regim fascista, per i migrazion de gent de lengua italiana in de la vall e per la migrazion de Valdostan in Francia. Ma anca se l'Italian l'ha ciappaa el ròl de lengua de tucc i dì, la conoscenza del patois l'è semper on element molto important in del process de integrazion in la società local e l'è essenzial in di comun de la region foeura de Aòsta.
I attività coltural in dialett hinn numeros e reguarden soratutt la poesia e 'l teater, e gh'è anca di programma regionai per la preservazion del dialett.
In collaborazion cont el Centr d'études francoprovençales "René Willien" de Saint-Nicolas, el BREL (Bureau Régional pour l'Ethnologie et la Linguistique) l'organizza a partì del 1963 el concors de dialett Abbé Cerlogne. El concors el catta dent circa 2000 student di scoeul materni, elementari e medi de la Val d'Aòsta e, in di ultimm temp, anca de la Savòia, del Canton Valles, del Piemont e de la Puja (indove se troeuven di comunità arpitann).
El concors el voeur inizià i student a la ricerca de document in Arpitan che partegnen a la tradizion oral intorna a on tema annual sora la coltura alpina, oltra che a creà in di generazion noeuv l'interess per el dialett.
La scena musical valdostana l'è caratterizzada fortement di cant tradizionai de montagna in dialett.
Tra i artista principai se cunten:
La scoperta de cant e melodii tradizional de la Val d'Aòsta hinn l'oggett de l'attività del grupp Trouveur valdotèn, che l'è minga l'unich a fà ona ròbba compagna de questa ma che l'è de sigur el pussee famos.
Vegnen chì propòst tòcch de poesii di autor patoisants pussee rappresentativ:
|
«Cllier et seren lo ten apré la piôdze
Cé bé soleil que torne égueeyìno la Val
I sorton le feumélle ch'achèté su la lôye
In precassèn de queut tant bien que mal[...]»
|
|
|
|
«Esplojon de meuseucca
Feusette de joèce
Tsarriemèn de note que chorton
Su lé, iou lé clliotse dzalaouse
Le vardon a catson [...]»
|
|
|
|
«De nët euna leumiére
I berdzè l'at paru
Un andze vin leur dëre:
"Lo Saveur l'est neissu:
un pouro baou l'est son palatse
et sat pei de fen en traver
compouson lo deur matelatse
De ci gran Rei de l'univer;
et din la rigueur de l'iver
de dò trei lindzo l'est qeuveur»
|
|
|
|
«Y son vignà de bon matèn
a désèi lo for
Adeline e Dzeusepèn
son lé prumì dou tor.
Pôrton lo bôch de biôla
é eun grou sac pesàn,
lo vouidon su la tôla
pé fare lo bon pan»
|
|
|
|
«Dz'é vu su 'na louye, quase se presta a à tsére ba,
Dé géragnon coleur lilà.
Dz'é vu su 'na viéille fenétra, flourì i soleil
Dé géragnon blan comme la nèi.
Dz'é vu pendre, de la terasse de 'na villà
Dé géragnon coleur fouà.
Fleur di pouro, fleur di reutso, géragnon,
Vo-éte la garniteura de totte le meison.
Vo no portade lo sourire di bon Djeu
Afen de no rendre tcheu moén malereu»
|
|
|
- Métre: Et bin, Battista, as-te fait tottès lès commessions què ze t'était bailla?
- Domesteco: Monseur, ze puis vos asquerar d'aveyr ito ponteul lo mès què tz'ai possu. Ci matin a chouèx haourès et eun quart z'éro za en tsemin; à sapt haourès et demié z'éro à la mézia dou tsemin, et à houet haourès et treis quarts z'entravo en vella; mais y a pouès tant plovu!
- M: T'as ita comment à l'ordenairo à farè lo poutron ou cabaret, per attendre qui ussèt cessa de plouvrer. Perquè n'as-te pas preys lo paraplodze?
- D: Pèr pas porter cet embaras, et pouès ier nét, quand ze sis ala ou liet, y no piovessait pas, ou, si piovessait, y piovessait tant poc. Ci matin, quand ze me sis leva, y erait tot serèin, et maquè lo soley ch'est leva lo tenp che t'anebla. Pes tard y ch'est leva eun grand vent, ma ou lioua d'écover lès niolèts y a porta euna grella que lia dera eun ora et pouès y plovechet à torent.
[...]
Attilio Zuccagni Orlandini, Raccolta di dialetti italiani con illustrazioni etnologiche, 1864, de pag. 32
Giovanni Papanti I parlari italiani in Certaldo p. 490
Ze dio donc que di teimps di premier rey de Chepro, aprés la conquéta de la Terra Sainte que l'ajet fé Godefré de Bouillon, l'est arreva qu'euna dama nobla de Gascogne l'est allaje ein pelerenazo i Saint Sepeulcro. À son retor, arrevaje à Chepro, l'est itaje outrazaie seinza vergogne da quaque vilain. Et come de cein se lamentave seinza consolachon, peinsave d'aller se pleindre i rey; ma quaqu'un le a deut che l'avre perdu sa peina, perquè lo rey l'éche tant gramo e si negligeint que jamé l'avre peinsa a veinger peu la jeustice les affronts dis atres, gliu que supportave totes les einfamies le pi grosse que ley fesant; l'est peu cein que tieuts cis que l'ajant reçu quaque tort, se veinzavon eun feyeint a gliu quaque offeinse o vergogne. Seintein cein, la dame que desperave d'obtenir jeustice, peu se consoler eun quaque modo de son chagreun, s'est bettaje deun la téta de s'attaquer i rey mémo et à sa bassessa: et alleint tot eun ploraint devant lo rey, ley a deut: “Mon seigneur, ze veigno pàs à ta préseince per la veigneince que z'atteigno de l'affront que m'ant fét, ma per ma satisfachon, ze te prèo de m'eunseigner come te fé per soffrir çalles que ze seinto que t'ant fét, affeun que, appregneint de tè, ze puisso supporter la mine avoè pacheinche. Et, se fosse possiblo, Dzeu lo sa, ze baillerio voloncher à tè l'affront que ze gé reçu, perquè tè t'is un hommo bon à tot supporter”.
Lo rey, que tant d'adon néglegeint et paresseux, come se se fusse rescha d'un songeo, l'a comeincha à veinger séverameint l'affront fé à çalla dama, et dey adonc l'est tojors ita terriblo contre tieuts cis que fesant quaque chosa contre l'honneur de sa corona.
(Giovanni Papanti, Parlari italiani in Certaldo, 1875, pag. 490-491)
- Jules Brocherel Le Patois et la langue française en Vallée d'Aoste éd. V. Attinger, Neuchâtel
- Maria Sole Bionaz et Alessandro Celi Le radici di un'autonomia, Aosta
- Rosellini Aldo, La francisation de la Vallée d’Aoste, in Studi medio latini e volgari, vol. XVIII,
1958.
- Keller, Hans-Erich, Études linguistiques sur les parlers valdôtains, éd. A. Francke S.A., Berna, 1958.
- Schüle, Ernest, Histoire linguistique de la Vallée d’Aoste, in Bulletin du Centre d’Études francoprovençales n° 22, Imprimerie Valdôtaine, Aosta, 1990.
- Favre, Saverio, Histoire linguistique de la Vallée d’Aoste, in Espace, temps et culture en Vallée d’Aoste, Imprimerie Valdôtaine, Aosta, 1996.
- Frutaz, François-Gabriel, Les origines de la langue française en Vallée d’Aoste, Imprimerie Marguerettaz, Aosta, 1913.
- Bérard, Édouard, La langue française dans la Vallée d’Aoste, Aosta, 1861.
- Bétemps, Alexis, Les Valdôtains et leur langue, prefazione di Henri Armand, Imprimerie Duc, Aosta, 1979.
- Bétemps, Alexis, Le bilinguisme en Vallée d’Aoste : problèmes et perspectives, in Les minorités ethniques en Europe, diretto da A.-L., Sanguin, l’Harmattan, Parigi, 1993, pp. 131-135.
- Bétemps, Alexis, Le francoprovençal en Vallée d’Aoste. Problèmes et prospectives, in Lingua e comunicazione simbolica nella cultura walser, VI. Walsertreffen (6° incontro internazionale dei Walser), Fondazione Monti, Ausola d’Assola, 1989, p. 355-372