El dijous és el quart dia de la setmana.
- Déu va fer, doncs, els dos grans focus de llum: un de més gran, que fos sobirà del dia, un de més petit, que fos sobirà de la nit, i les estrelles. Déu els col·locà al firmament del cel perquè il·luminessin la terra, perquè fossin sobirans del dia i de la nit, i separessin la llum i les tenebres. I Déu veié que estava bé. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el dia quart.[1]
Gènesi (1, 16-19).
- Si Nadal cau en dijous, plega l'arada i ven els bous.[2]
- Si el Dijous Sant el cucut no canta, o és mort o és pres a França.[2]
- Nadal en dijous, crema l'arada i ven els bous.
- Nadal en dijous, sembra plans i pujols, i amb prou feines faràs palla pels bous.[2]
- Si el dijous es pon amb capa, de tres dies no s'escapa.[2]
- Al mig, com el dijous.
- Dijous passat, setmana a terra.
- El dijous, el peix es pesca sol.
- El dijous festa pels bous.
- El dijous menja bous.
- Alabat sia el Corpus, que sempre cau en dijous![2]
- Estar (o posar-se) enmig, com el dijous.[5]
- Deixar estar les cortesies per al dijous de la cena.[2]
- Portar el dijous gras.[2]
- (Succeir, passar en) la setmana dels tres (o sets) dijous.[5]
- Tenir cara de Dijous Sant i fets de carnestoltes.[2]
- ↑ «Gènesi». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 8 juliol 2012].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «dijous». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 5,0 5,1 «Dijous». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 juliol 2012].