De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Thomas J. Armat (25 octubre 1866 - 30 setembre de 1948) va ser un mecànic i inventor nord-americà, pioner de l'art cinematogràfic i principalment reconegut per haver co-inventat el vitascopi amb Thomas Alva Edison.[1]
Armat va estudiar a l'Institut de Mecànica de Richmond, Virginia, i posteriorment, l'any 1894, a la Bliss School of Electricity, a Washington D.C., on va conèixer a Charles Francis Jenkins. Tots dos, com a companys de classe, van treballar en el desenvolupament d'un projector anomenat phantoscopi,[2] usant un nou tipus de mecanisme de moviment intermitent similar al patentat l'any 1893 per Georges Demeny a França. Va ser un dels primers projectors utilitzats per al que es coneix com a Latham Loop (un bucle extra de la pel·lícula abans del transport del mecanisme per a reduir la tensió a la mateixa i evitar la seva ruptura, desenvolupada en forma independent al mateix temps per Woodville Latham i els seus fills). El setembre de 1895 van fer amb el phantoscopi la seva primera emissió pública a la Cotton States and International Exposition, a Atlanta.[3]
Després d'aquest èxit, els dos inventors es van distanciar a causa de problemes amb la patent de l'invent. Jenkins havia tractat de donar-se a conèixer com únic inventor del dispositiu, però el seu intent va fallar i va acabar venent la patent a Armat, qui posteriorment es va unir a Thomas Edison i la hi va vendre. Aquest últim va presentar la màquina al mercat amb el nom de vitascopi. El projector va ser utilitzat en una pantalla pública a la ciutat de Nova York començant el 23 d'abril de 1896 i durant més d'una setmana.
Treballant per a Edison, l'any 1897 Armat va refinar el projector reemplaçant el mecanisme inicial amb una roda de Ginebra més precisa, duplicant l'invent realitzat feia un any a Alemanya per Oskar Messter i Max Griewe, i a Anglaterra per Robert William Paul.
L'any 1947, Armat, William Nicholas Selig, Albert Edward Smith i George Kirke Spoor van guanyar un premi Oscar especial com a representants dels pioners en l'art cinematogràfic, basant-se en les seves contribucions a aquest negoci.
Thomas Armat va morir el 30 de setembre de 1948.
|
---|
1928–1950 |
- Warner Bros. / Charlie Chaplin (1928)
- Walt Disney (1932)
- Shirley Temple (1934)
- D. W. Griffith (1935)
- The March of Time / W. Howard Greene i Harold Rosson (1936)
- Edgar Bergen / W. Howard Greene / Museum of Modern Art Department of Film / Mack Sennett (1937)
- J. Arthur Ball / Walt Disney / Deanna Durbin i Mickey Rooney / Gordon Jennings, Jan Domela, Devereaux Jennings, Irmin Roberts, Art Smith, Farciot Edouart, Loyal Griggs, Loren L. Ryder, Harry D. Mills, Louis Mesenkop, Walter Oberst / Oliver T. Marsh i Allen Davey / Harry Warner (1938)
- Douglas Fairbanks / Judy Garland / William Cameron Menzies / Motion Picture Relief Fund (Jean Hersholt, Ralph Morgan, Ralph Block, Conrad Nagel)/ Technicolor Company (1939)
- Bob Hope / Nathan Levinson (1940)
- Walt Disney, William Garity, John N. A. Hawkins, i RCA Manufacturing Company / Leopold Stokowski i les seus associats / Rey Scott / British Ministry of Information (1941)
- Charles Boyer / Noël Coward / Metro-Goldwyn-Mayer (1942)
- George Pal (1943)
- Bob Hope / Margaret O'Brien (1944)
- Republic Studio, Daniel J. Bloomberg, i el Republic Studio Sound Department / Walter Wanger / The House I Live In / Peggy Ann Garner (1945)
- Harold Russell / Laurence Olivier / Ernst Lubitsch / Claude Jarman Jr. (1946)
- James Baskett / Thomas Armat, William Nicholas Selig, Albert E. Smith, i George Kirke Spoor / Bill and Coo / Shoeshine (1947)
- Walter Wanger / Monsieur Vincent / Sid Grauman / Adolph Zukor (1948)
- Jean Hersholt / Fred Astaire / Cecil B. DeMille / El lladre de bicicletes (1949)
- Louis B. Mayer / George Murphy / The Walls of Malapaga (1950)
|
---|
1951–1975 | |
---|
1976–2000 | |
---|
2001–present | |
---|