Benvingut al Viquiportal dels Animals. Aquest portal està pensat com a pàgina principal per a aquells interessats en assumptes relacionats amb els animals i la zoologia. Des d'ací podeu accedir fàcilment a diferents articles relacionats amb aquests temes, organitzar les tasques pendents o afegir un article a la llista d'articles sol·licitats.
Els animals (Animalia o Metazoa) són un grup d'organismeseucariotes gairebé sempre multicel·lulars. En un registre més científic, també se'ls pot denominar metazous. Es tracta d'organismes heteròtrofs que generalment digereixen l'aliment dins una cambra interna, cosa que els diferencia de les plantes i les algues. També es diferencien d'altres grups eucariotes com les plantes, les algues i els fongs perquè manquen de paret cel·lular. Tots els animals són mòtils, tot i que només en determinats moments de la vida. En la majoria d'animals, els embrions passen per una fase de blàstula, una característica única dels metazous.
Les ovelles, bens, xais o corders (Ovis aries, "ovella" i "moltó" en llatí) són mamífersquadrúpedesremugants mantinguts com a bestiar. Com tots els remugants, les ovelles són artiodàctils, o animals amb peülles. Malgrat que el nom "ovella" s'aplica a moltes espècies, en l'ús quotidià gairebé sempre fa referència a Ovis aries. Les ovelles són l'espècie més nombrosa del seu gènere, i molt probablement descendeixen del mufló salvatge d'Europa i Àsia.
Les ovelles foren un dels primers animals en ser domesticat per usos agrícoles, i se les valora principalment per la seva llana i la seva carn. La llana d'una ovella és la més usada de tots els animals, i se la sol recollir per mitjà de l'esquila. La carn ovina rep el nom de carn de xai quan és d'un animal jove i carn de be quan és d'un animal adult. Continuen sent importants avui en dia per la seva llana i la seva carn, i en ocasions també se les cria per la pell d'ovella, per la seva llet o com a organisme model en la investigació científica.
La Viquipèdia és lliure. Lliure d'edició, perquè lliure d'usuaris o lliure d'articles no ho és pas (n'hi ha una barbaritat amb relació al poder i extensió de la llengua catalana). Però, cal esmentar que d'usuaris i d'articles no n'hi ha prou. ET NECESSITEM!
Tasques amb les què pots ajudar relacionades amb la fauna:
Les aranyes (Araneae) són un artròpodesquelicerats respiradors d'aire que tenen vuit potes, i quelícers modificats en ullals capaços d'injectar verí. Les aranyes viuen a tots els continents tret de l'Antàrtida, i s'han establert en gairebé tots els nínxols ecològics, tret del mar i l'aire. El 2008 s'havien descrit aproximadament 40.000 espècies d'aranya i 109 famílies. Tanmateix, existeix un debat dins la comunitat científica sobre com caldria classificar tots els gèneres, com ho demostra el fet que s'hagin publicat més d'una vintena de classificacions des de l'any 1900.
Anatòmicament, les aranyes es diferencien de la resta d'artròpodes pel fet que els segments corporals habituals estan fusionats en dos tagmes (el cefalotòrax i l'abdomen), i estan units per un petit pedicel cilíndric. Excepte el grup més primitiu, els mesotels, les aranyes tenen el sistema nerviós més centralitzat de tots els artròpodes, car els seus ganglis estan fusionats en una massa al cefalotòrax. A diferència de la majoria d'artròpodes, les aranyes manquen de músculs extensors a les potes, de manera que les estenen per pressió hidràulica.
El seu abdomen presenta apèndixs que han estat modificats en fileres que secreten teranyina de fins a sis tipus de glàndula de l'abdomen. Les teranyines varien molt en mida, forma i quantitat de fil utilitzat. Sembla que la teranyina en forma d'espiral circular podria ser una de les formes més primitives, i les aranyes que produeixen teranyines enredades són més abundants i diverses que els araneids. Al període Devonià aparegueren aràcnids semblants a aranyes, dotats d'"aixetes" productores de teranyina, però aquests animals aparentment mancaven de fileres. S'han identificat aranyes veritables en roques del Carbonífer (fa entre 318 i 299 milions d'anys), que són molt similars als representants del subordre vivent més primitiu, el dels mesotels. Els grups principals d'aranyes modernes, els migalomorfs i els araneomorfs, aparegueren per primer cop al període Triàsic, fa més de 200 milions d'anys.
