De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Albanesos |
Tipus | habitant, població humana i ètnia |
---|
Llengua | albanès |
---|
Religió | islam, sunnisme, sufisme, bektaixisme, cristianisme, catolicisme, cristianisme ortodox i xiïsme |
---|
Epònim | Albània |
---|
|
Estat | Albània, província autònoma de Kosovo i Metòkhia, Sèrbia, Turquia, Macedònia del Nord, Itàlia, Grècia, Alemanya, Suïssa, Estats Units d'Amèrica, Països Baixos, Montenegro, Suècia, Regne Unit i França |
---|
Els albanesos (en albanès: Shqiptarët) són un grup ètnic que té en comú la cultura albanesa, l'albanès i els avantpassats albanesos. Són descendents dels Il·liris una tribu de la branca centum dels pobles indoeuropeus. La seva llengua deriva de l'Il·liri, tot i que hi ha gent que pensa que deriva del Traci.[1]
La meitat de la nació albanesa viu a Albània, i l'altra meitat viu a Kosovo i a Macedònia del Nord.
L'origen dels albanesos ha estat un problema durant molt de temps. Són gent que parlen albanès, una llengua indoeuropea. El seu vocabulari conté paraules gregues, llatines, eslaves i turques, la llengua per si, no té familiars propers vius, fent difícil la determinació d'aquesta llengua dins el tronc lingüístic paleobalcànic.
Viccionari