CD2
Estructura del CD2 | |
Substància | proteïna |
---|---|
Locus | Cr. 1 p13 |
Identificadors | |
Símbol | CD2 SRBC |
HUGO | 1639 |
Entrez | 914 |
OMIM | 186990 |
RefSeq | NM_001767 |
P06729 | |
PDB | 1HNF |
El CD2 (cluster of differentiation 2) és una proteïna trobada a la superfície de les cèl·lules T i les citocides naturals amb finalitat d'adherir cel·lularment. Interacciona amb altres molècules d'adhesió com l'LFA-3 (CD58) en humans, o el CD48 en rosegadors, que s'expressen en les superfícies d'altres cèl·lules.[1] També s'ha anomenat superfície d'antigen de cèl·lula T, T11/Leu-5, LFA-2, receptor de LFA-3, receptor d'eritròcit i receptor roseta. A més de les seves propietats d'adhesives, el CD2 també actua com a molècula coestimuladora de les cèl·lules T i NK.[2] Degut a les seves característiques estructurals, el CD2 és un membre de la superfamília de les immunoglobulines; posseeix dos dominis del tipus immunoglobulina en la seva part extracel·lular.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Wilkins A, Yang W, Yang J «Structural biology of the cell adhesion protein CD2: from molecular recognition to protein folding and design». Curr Protein Pept Sci, 4, 5, 2003, pàg. 367-73. PMID: 14529530.
- ↑ 2,0 2,1 Yang J, Ye Y, Carroll A, Yang W, Lee H «Structural biology of the cell adhesion protein CD2: alternatively folded states and structure-function relation». Curr Protein Pept Sci, 2, 1, 2001, pàg. 1-17. PMID: 12369898.