dikt

• Pronúncia: /dɪkt/
• Etimologia: Del suec antic dikt, del mateix norrè, del baix alemany dicht, deverbal del verb dichten 'compondre (poesia o prosa)'. Primera atestació 1430-50. En última instància del llatí dictō. Cognat amb el danès digt, l'islandès dik i el noruec dikt. Compareu amb l'holandès dicht, anglès antic diht, alt alemany mitjà dihta del qual l'alemany Gedicht.

dikt c. ‎(plural indefinit dikter, plural definit dikterna)

1. poesia

   en vacker dikt ― una poesia bonica

2. poema
3. ficció

   Verkligheten överträffar ibland dikten.

   De vegades la realitat supera la ficció.

• poem (menys comú)
• poesi
• kväde (poètic)

• Per a més informació vegeu l'entrada dikt al Svenska Akademiens ordlista.
• Per a més informació vegeu l'entrada dikt al Svensk ordbok.
• Per a més informació vegeu l'entrada dikt al Svenska Akademiens ordbok.