Temporary Disabled. :) please Go back Belgi - Wikipedia www.fgks.org » Address: [go: up one dir, main page] Include Form Remove Scripts Accept Cookies Show Images Show Referer Rotate13 Base64 Strip Meta Strip Title Session Cookies Pagina principal Una vos a sort Chì adree Và dent Impostazzion Donazzion A propòsit de Wikipedia Avertenze Cerca Belgi Lengua Tegn d'oeugg Fà un cambiament Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada. Quell articol chì l'è domà un sbozz. Se violter sii bon de metegh dent un quaicoss pussee, preocupeves minga e provegh. Inscì de havégh un'ideja de tucc i alter sbozz, vardee chinscì. Quella vus chi la gh'ha minga di funt u hin trop poch. Per piesé, giunta di funt a la vus. Insì de vegh un'idea de tücc i olter vus senza font, vardii chì. El Belgi (België in Flamengh, Belgique in Frances, Belgien in Tudesch) l'è un stat de l'Europa ucidental. Belgi Eendracht maakt macht Belgi - Localizazion Daits aministrativ Nom intreg Regn del Belgi Nom ofiçal (NL) Koninkrijk België(FR) Royaume de Belgique(DE) Königreich Belgien Lengue ofiçai Lengua ulandesa, lengua francesa e lengua todesca Capitala Brussel Politega Forma de govern Monarchia costituzionala federala Capo de Stat Filip van België Capo de Govern Alexander De Croo Superfix Totala 30 688 km² Popolazion Totala 11 584 008 ab.(1º genar 2022) Densitaa 377.48 ab./km² Jeografia Continent Europa Confin Germania, Lüssemburgh, Frància, Paes Bass e Regno dei Paezi Basi Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00 Economia Valuda Euro PIL (nominal) 599 880 milion de USD (2021) Varie Codex ISO 3166 BE, BEL, 056 TLD .be Prefiss tel. +32 Sigla autom. B Inn nazional La Brabançonne Evoluzion storega Proclamazion 4 ottober 1830 A nord l'è tacaa ai Pais Bass, a est a la Germania e el Lüssembürgh, a sud e süd-ovest a la Francia e a nord-ovest el da ins el Mar del Nord. Gh'è pö da dì ch'el Belgi l'è al cunfin tra l'Europa germanofuna e l'area linguistica rumanza. L'è divis in tre region: i Fiander, induè che se parla el flamengh (pü o meno el 58% de la pupulazion); la Valonia (con el 32% de la pupulazion); e la region de la cità de Bruxelles, uficialment bilinguv e induè che ghe sta el 10% de la pupulazion. El Belgi l'è staa vün di fundadur de l'Ünion europea e la so capital l'è la sed d'un bel po d' istituzion cumünitari. Istitüziun pulitigh Modifega El Belgi (Royaume de Belgique / Koninkrijk België / Königreich Belgien) l'è una munarchia custitüziunal. El re l'è Filip (del 2013). El prim minister l'è l'Alexander De Croo (del 2020). I Stat de l'Europa Albania | Andora | Armenia2 | Austria | Azerbaigian1 | Belgi | Bielorussia | Bosnia e Erzegovina | Bulgaria | Cechia | Cipro2 | Citaa del Vatican | Croazia | Denimarca | Estonia | Finlandia | Frància | Georgia1 | Germania | Grecia | Irlanda | Islànda | Itàlia | Kazakhstan1 | Letònia | Liechtenstein | Lituània | Lussemburgh | Macedonia del Nord | Malta | Monaco | Moldavia | Montnegher | Norvegia | Paes Bass | Portogall | Polonia | Regn Unii | Romania | Russia1 | San Marin | Serbia | Slovacchia | Slovenia | Spagna | Svezia | Svízzera | Turchia1 | Ucraina | Ongaria 1. Stat parzialment in Asia. 2. Stat in Asia, però considerads part de l'Europa per dei rexon storeg e culturai
El Belgi (België in Flamengh, Belgique in Frances, Belgien in Tudesch) l'è un stat de l'Europa ucidental.
A nord l'è tacaa ai Pais Bass, a est a la Germania e el Lüssembürgh, a sud e süd-ovest a la Francia e a nord-ovest el da ins el Mar del Nord.
Gh'è pö da dì ch'el Belgi l'è al cunfin tra l'Europa germanofuna e l'area linguistica rumanza. L'è divis in tre region: i Fiander, induè che se parla el flamengh (pü o meno el 58% de la pupulazion); la Valonia (con el 32% de la pupulazion); e la region de la cità de Bruxelles, uficialment bilinguv e induè che ghe sta el 10% de la pupulazion.
El Belgi l'è staa vün di fundadur de l'Ünion europea e la so capital l'è la sed d'un bel po d' istituzion cumünitari.
El Belgi (Royaume de Belgique / Koninkrijk België / Königreich Belgien) l'è una munarchia custitüziunal. El re l'è Filip (del 2013). El prim minister l'è l'Alexander De Croo (del 2020).