Cens dels Estats Units del 2000

Les microdades en el cens de 2000 estan disponible gratuïtament a través de la Integrated Public Use Microdates Series. Les dades globals per a àrees petites, juntament amb els arxius electrònics de frontera, es poden descarregar des del National Historical Geographic Information System.

Rangle	Estat	Població Cens de 1990[1]	Població Cens de 2000[1]	Canvi	Percentatge canvi
1	Califòrnia	29.760.021	33.871.648	4.111.627	13,8%
2	Texas	16.986.510	20.851.820	3.865.510	22,8%
3	Nova York	17.990.455	18.976.457	986.002	5,5%
4	Florida	12.937.926	15.982.378	3.044.452	23,5%
5	Illinois	11.430.602	12.419.293	988.691	8,6%
6	Pennsilvània	11.881.643	12.281.054	399.411	3,4%
7	Ohio	10.847.115	11.353.140	506.025	4,7%
8	Michigan	9.295.297	9.938.444	643.147	6,9%
9	Nova Jersey	7.730.188	8.414.350	684.162	8,9%
10	Geòrgia	6.478.216	8.186.453	1.708.237	26,4%
11	Carolina del Nord	6.628.637	8.049.313	1.420.676	21,4%
12	Virgínia	6.187.358	7.078.515	891.157	14,4%
13	Massachusetts	6.016.425	6.349.097	332.672	5,5%
14	Indiana	5.544.159	6.080.485	536.326	9,7%
15	Washington	4.866.692	5.894.121	1.027.429	21,1%
16	Tennessee	4.877.185	5.689.283	812.098	16,7%
17	Missouri	5.117.073	5.595.211	478.138	9,3%
18	Wisconsin	4.891.769	5.363.675	471.906	9,6%
19	Maryland	4.781.468	5.296.486	515.018	10,8%
20	Arizona	3.665.228	5.130.632	1.465.404	40,0%
21	Minnesota	4.375.099	4.919.479	544.380	12,4%
22	Louisiana	4.219.973	4.468.976	249.003	5,9%
23	Alabama	4.040.587	4.447.100	406.513	10,1%
24	Colorado	3.294.394	4.301.261	1.006.867	30,6%
25	Kentucky	3.685.296	4.041.769	356.473	9,7%
26	Carolina del Sud	3.486.703	4.012.012	525.309	15,1%
27	Oklahoma	3.145.585	3.450.654	305.069	9,7%
28	Oregon	2.842.321	3.421.399	579.078	20,4%
29	Connecticut	3.287.116	3.405.565	118.449	3,6%
30	Iowa	2.776.755	2.926.324	149.569	5,4%
31	Mississipi	2.573.216	2.844.658	271.442	10,5%
32	Kansas	2.477.574	2.688.418	210.844	8,5%
33	Arkansas	2.350.725	2.673.400	322.675	13,7%
34	Utah	1.722.850	2.233.169	510.319	29,6%
35	Nevada	1.201.833	1.998.257	796.424	66,3%
36	Nou Mèxic	1.515.069	1.819.046	303.977	20,1%
37	Virgínia Occidental	1.793.477	1.808.344	14.867	0,8%
38	Nebraska	1.578.385	1.711.263	132.878	8,4%
39	Idaho	1.006.749	1.293.953	287.204	28,5%
40	Maine	1.227.928	1.274.923	46.995	3,8%
41	Nou Hampshire	1.109.252	1.235.786	126.534	11,4%
42	Hawaii	1.108.229	1.211.537	103.308	9,3%
43	Rhode Island	1.003.464	1.048.319	44.855	4,5%
44	Montana	799.065	902.195	103.130	12,9%
45	Delaware	666.168	783.600	117.432	17,6%
46	Dakota del Sud	696.004	754.844	58.840	8,5%
47	Dakota del Nord	638.800	642.200	3.400	0,5%
48	Alaska	550.043	626.932	76.889	14,0%
49	Vermont	562.758	608.827	46.069	8,2%
—	Washington D.C	606.900	572.059	-34,841	-5,7%
50	Wyoming	453.588	493.782	40.194	8,9%
	Estats Units	248.709.873	281.421.906	32.712.033	13,2%

Regionalment, el Sud i Oest han experimentat el gruix del creixement de població nacional, 14.790.890 i 10.411.850, respectivament. Això vol dir que el centre mitjà de la població dels Estats Units es mou al comtat de Phelps (Missouri). El Nord-est cresqué 2.785.149; l'Oest Mitjà en 4.724.144.

 
(els mapes no estan a escala)

La població resident dels EUA inclou el nombre total de persones en els 50 estats i el Districte de Colúmbia. L'Oficina també va enumerar els residents de l'estat associat de Puerto Rico, amb una població de 3.808.610, és a dir, amb un increment del 8,1% respecte al nombre d'una dècada abans.

En la introducció a un perfil de la població més detallada, l'Oficina del Cens va destacar els següents fets sobre la dinàmica de població dels EUA:

• El 75% dels enquestats van dir que eren blancs o caucasians i no d'una altra raça;
• Els hispànics representaven el 12,5% de la població, contra el 9% en 1990;
• El 12,4% (34,5 milions) eren descendents d'alemanys; alemanys dels Estats Units.
• El 12,3% eren negres o afroamericans;
• El 3,6% dels enquestats eren asiàtics;
• El 2,4% (6,8 milions)^[2] dels enquestats eren multiracials (2 o més races). El cens de 2000 fou el primer a proporcionar les primeres opcions de l'enquesta per als nord-americans multiracials.
• Entre 1990 i 2000, la població entre 45 i 54 anys va créixer un 49% i la que té 85 anys i més va créixer un 38%;
• Les dones superen els homes en proporció de dos a un entre els 85 i més anys ;
• Gairebé un de cada cinc adults tenien algun tipus de discapacitat en 1997, i la probabilitat de tenir una discapacitat augmenta amb l'edat ;
• Les famílies (a diferència dels homes o de les dones que viuen soles) segueixen dominant les llars dels Estats Units, però no tant com ho van fer fa trenta anys;
• Des de 1993, les famílies i no-famílies han vist augmentada la mitjana d'ingressos de la llar, amb un creixement ràpid de les "llars encapçalades per una dona sense espòs present";
• Les persones en famílies de parelles casades tenien la més baixa taxes de pobresa;
• Els pobres de qualsevol edat eren més propensos que altres a la manca de cobertura sanitària;
• El nombre d'estudiants de primària i secundària en 2000 no va aconseguir el màxim històric de 49 milions aconseguit en 1970;
• Les millores en l'assoliment educatiu creuen les línies racials i ètniques,
• La majoria (51%) de les llars nord-americans tenien accés a microordinadors, el 42% té accés a internet^[3]

Els resultats del cens s'utilitzen per determinar quants districtes congressionals de cada estat són prorratejats. El Congrés defineix la fórmula, de conformitat amb el Títol 2 del Codi dels EUA, per redistribuir entre els estats els 435 escons de la Cambra de Representants dels Estats Units. El repartiment de la població consisteix en la població resident dels cinquanta estats, a més dels empleats civils militars i federals a l'estranger i els familiars que viuen amb ells, que poden ser assignats a un Estat. Cada membre de la Cambra representa una població al voltant de 647.000 habitants. La població del Districte de Colúmbia i Puerto Rico estan excloses del prorrateig de la població perquè no tenen escons de vot a la Cambra de Representants dels EUA.

Des del primer cens en 1790, el recompte decennal ha estat la base per a la forma representativa de govern dels Estats Units. l'article I, secció II especifica que "el nombre de representants no excedirà d'un per cada trenta mil, però cada Estat tindrà almenys un representant." En 1790, cada membre de la Cambra representava al voltant de 34.000 residents. Des de llavors, la Cambra ha més que quadruplicat en grandària, i el 1911 els representants es van fixar en 435. Avui en dia, cada electe representa prop de 20 vegades el nombre d'electors.

La Modern Language Association s'encarrega d'investigar i detallar informació sobre els 36 idiomes i 7 grups de llengües menys comunes. L'anglès predomina com a llengua principal, parlada en les llars pel 82,12% de la població.

El 17,88% restant es divideix de la següent manera (solament s'assenyalen els idiomes que contribueixen més d'un 1%):

1. Castellà o llenguatges criolls basats en el castellà (59,8%)
2. Francès o llenguatges criolls basats en el francès (4,47%)
3. Xinès (4,31%)
4. Alemany (2,59%)
5. Tagalog (2,61%)
6. Vietnamita (2,15%)
7. Italià (2,15%)
8. Coreà (1,90%)
9. Rus (1,50%)
10. Polonès (1,42%)
11. Àrab (1,31%)
12. Portuguès o llenguatges criolls basats en el portuguès (1,20%)
13. Japonès (1,02%)

• Cens dels Estats Units del 2010
• Raça i etnicitat en el cens dels Estats Units

• Anderson, Margo; Fienberg, Stephen E. «To Sample or Not to Sample? The 2000 Census Controversy». The Journal of Interdisciplinary History, 30, 1, pàg. 1–36. DOI: 10.1162/002219599551895..

• «Pàgina principal del cens de 2000» (en anglès).
• «Cens Federal als EUA el 2000, un cens estadístic?». Arxivat de l'original el 2005-03-01. [Consulta: 12 novembre 2010].