Bar el Pastís
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Bar  | |||
| Construcció | segle XX | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 5 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Santa Mònica, 4 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 43385 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Establiment d'interès | |||
| Id. Barcelona | 4406 | |||
El bar el Pastís és un establiment situat al carrer de Santa Mònica del Raval de Barcelona, catalogat com a d'interès (categoria E2).[1]
Descripció[modifica]
És un bar on es serveix pastís, un licor típic de l'Occitània oriental fet a partir d'anís i regalèssia.[2] Té una sola obertura a la dreta del portal d'accés. A l'exterior disposa d'una fusteria situada arran de façana encaixada al marc de l'obertura. Aquesta és senzilla, amb uns cassetons de vidriera amb una porta de doble full situada a la dreta. A l'interior, l'espai és molt reduït, disposa d'una barra de fusta i destaca la decoració de les parets del bar.[3]
Història[modifica]
Va ser fundat el 1947 pel matrimoni Folch, amb la idea de fer un típic bar d'estètica francesa i recuperar per a Barcelona l'ambient dels bars del port de Marsella.[4] El primer propietari va pintar els quadres d'inspiració existencialista que es poden veure a l'establiment. A més, el local es va decorar amb cames de dones de maniquins amb els talons al sostre, un llum que recorda els bordells francesos, imatges d'actrius i cantants franceses i objectes antics.[4]
Als 1980, el nou propietari José Ángel de la Villa va afegir un escenari per a espectacles de música en viu. Els dimarts hi ha tango; els dimecres, cantautors; els dijous, poesia, i els caps de setmana, música variada. La chanson francesa, des de la inauguració del bar, ha estat sempre molt present i sovint es pot escoltar als seus principals representants: Aznavour, Piaf, etc.[2][5]
El 2005, el bar va sobreviure un conflicte entre el gerent i la propietària i va poder descartar que el local es tanqui.[6]
El 2008, l'Ajuntament de Barcelona va exigir que s'insonoritzés el local, però el propietari s'hi va negar,[7] ja que implicava tirar les parets i fer-ho tot nou, el que hauria destruït l'essència del local. Amb tot, l'Ajuntament va cursar una ordre de tancament. Finalment, es va aconseguir mantenir-lo obert després de la recollida de gairebé 3.000 signatures, la difusió de les amenaces de tancament en els mitjans de comunicació i un concert reivindicatiu que va tenir lloc a la sala Luz de Gas, en el qual van actuar Paco Ibáñez, Pi de la Serra i molts altres artistes.[7]
El 2018, de la Vila es va jubilar i els propietaris del Circ Raluy van reprendre les activitats. Van tancar durant unes setmanes per fer reformes, sense tocar a l'essència del local.[8]
Referències[modifica]
- ↑ «El Pastís». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 Candel, Pablo «Cinc bars on no ha passat el temps». El País, 10-02-2017.
- ↑ «Bar el Pastís». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 4,0 4,1 Pauné, Meritxell N. «El mítico Bar Pastís reabrirá bajo la tutela del London Bar». La Vanguardia, 10-08-2018.
- ↑ «Bar Pastís». Time Out Barcelona.
- ↑ Benvenuty, Luis «Mediación municipal para salvar El Pastís». La Vanguardia, 05-05-2015.
- ↑ 7,0 7,1 «El Bar Pastís, història d'un bar que volen tancar». VilaWeb, 27-05-2008.
- ↑ «El Bar Pastís tanca i reobre a la tardor a mans de la família Raluy». Bétévé, 23-09-2018. [Consulta: 10 octubre 2023].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bar el Pastís |