Slavoj Žižek: diferència entre les revisions

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Slavoj Žižek
	;
Biografia
Naixement	21 març 1949 (75 anys); Ljubljana (República Federal Socialista de Iugoslàvia)
Dades personals
Religió	Ateisme cristià
Formació	Bežigrad Grammar School (en) - educació secundària ; Universitat de Ljubljana - filosofia ; Universitat de París 8 - filosofia (–1986)
Director de tesi	Jacques-Alain Miller
Activitat
Camp de treball	Ideologia, ciències polítiques, marxisme, teoria cinematogràfica, ontologia, psicoanàlisi, teologia, freudomarxisme, filosofia i culturologia
Lloc de treball	Ljubljana
Ocupació	filòsof, polític, crític cultural, teòleg, periodista d'opinió, actor, psicoanalista, professor d'universitat, psicòleg, assagista, acadèmic de la cultura, sociòleg, guionista
Ocupador	European Graduate School ; Birkbeck College ; Universitat de Ljubljana
Partit	Lliga dels Comunistes d'Eslovènia (–1988); Liberal Democràcia d'Eslovènia
Membre de	Acadèmia Eslovena de Ciències i Arts
Moviment	Hegelianisme, marxisme, Lacanianism (en) , Ljubljana school of psychoanalysis (en) , freudomarxisme i filosofia continental
Influències	Louis Althusser, Alain Badiou, G. K. Chesterton, Božidar Debenjak (en) , Sigmund Freud, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Martin Heidegger, Fredric Jameson, Jacques Lacan, Ernesto Laclau, Lenin, Karl Marx, Maximilien de Robespierre, Friedrich Schelling, Immanuel Kant, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Walter Benjamin, Theodor Adorno, Søren Kierkegaard, Mao Zedong, Jacques-Alain Miller i François Regnault
Participà en
13 novembre 2019	Petició pública a favor d'una negociació política sobre Catalunya
maig 2015	Manifest de suport a Barcelona en Comú
Família
Cònjuge	Renata Salecl ; Jela Krečič (en) (2013–)
	Premis (2018) Medalla d'Or del Cercle de Belles Arts; Ambassador of Science of the Republic of Slovenia (en) ;

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 16:50, 23 maig 2024

Slavoj Žižek (Ljubljana, 21 de març de 1949) és un filòsof, crític cultural i psicoanalista eslovè. La seva obra integra el pensament de Jacques Lacan amb el marxisme. És investigador principal a l'Institut de Sociologia i Filosofia a la Universitat de Ljubljana, professor distingit d'alemany a la Universitat de Nova York^[1] i director internacional de l'Institut Birkbeck per a les Humanitats de la Universitat de Londres.^[2] La seva obra es troba en la intersecció d'una sèrie de disciplines, incloent-hi la filosofia continental, la teoria política, els estudis culturals, la psicoanàlisi, la crítica de cinema i la teologia.

Va néixer a Eslovènia i va ésser educat a Ljubljana i més tard a París. Žižek va aconseguir el reconeixement internacional després de la publicació del seu primer text en anglès el 1989, The Sublime Object of Ideology, en què es va apartar de la tradicional teoria marxista per desenvolupar una concepció materialista d'ideologia que es va basar en lacaniana de la psicoanàlisi i l'idealisme hegelià.^[3]^[4] Els seus treballs teòrics es van fer cada vegada més eclèctics i polítics en la dècada de 1990, tractant amb freqüència l'anàlisi crítica de les formes dispars de la cultura popular i creà una figura popular de l'esquerra acadèmica.^[3] ^[5] Des d'una postura crítica amb el capitalisme i el neoliberalisme, Žižek s'identificà com a radicalisme polític. La seva obra ha estat caracteritzada com una ortodòxia desafiant, tant de la dreta política com del socioliberalisme.^[4] ^[6]^[7] La seva bibliografia s'estén per les polèmiques teòriques, densos toms acadèmics i llibres d'introducció accessibles; a més, ha participat en diversos projectes de cinema, incloent-hi dues col·laboracions documentals amb el director Sophie Fiennes, The Pervert's Guide to Cinema (2006) i The Pervert's Guide to Ideology (2012).

L'estil poc ortodox de Žižek, els treballs acadèmics populars, els freqüents articles d'opinió en revistes i l'assimilació crítica de l'alta i baixa cultura, han fet que guanye influència internacional i una audiència substancial fora del món acadèmic, a més de la controvèrsia i la crítica.^[6]^[8]^[9]^[10]^[11] El 2012, al Foreign Policy apareix Žižek en la seva llista de «pensadors top 100 global», dient «un filòsof celebritat», mentre que en altres llocs se l'anomena l'«Elvis de la teoria cultural» i «el filòsof més perillós del món occidental».^[12] El treball de Žižek crònica en una pel·lícula documental de 2005 titulada Zizek! i en una revista acadèmica, l'International Journal of Žižek Studies, fundada per a mostrar el seu treball.^[13]

Trajectòria[modifica]

Žižek va néixer a Ljubljana, a la República Socialista d'Eslovènia, Iugoslàvia, en una família de classe mitjana. Els seus pares eren ateus.^[14] El seu pare Jože Žižek va ser un economista i funcionari de la regió de Prekmurje est d'Eslovènia. La seva mare Vesna, nadiua de la regió Brda al litoral d'Eslovènia, era comptable en una empresa de l'Estat.^[14]^[15] Va passar la major part de la seva infància a la ciutat costanera de Portoroz.^[4] La família es va traslladar de nou a Ljubljana quan Žižek era un adolescent. Žižek va assistir al Bežigrad High School. El 1967, es va inscriure a la Universitat de Ljubljana, on va estudiar filosofia i sociologia. Va rebre el doctorat en filosofia de la Universitat de Ljubljana el 1981 amb una tesi titulada La rellevància teòrica i pràctica de l'estructuralisme francès (The Theoretical and Practical Relevance of French Structuralism).^[16]

Obres[modifica]

Contingency, hegemony, universality: contemporary dialogues on the left. Conjuntament amb Ernesto Laclau i Judith Butler. Londres: Verso, 2000. ISBN 9781859842782

Violència. Sis reflexions de biaix. Edicions 62, 2011.
Mis chistes, mi filosofía. Anagrama, 2015. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-339-6380-2|ISBN 978-84-339-6380-2]].
Žižek, Slavoj. La vigencia de El manifiesto comunista (en castellà). Anagrama, 26 d'octubre de 2018 (nuevos cuadernos anagrama). ISBN 978-84-339-1623-5. ^[17]
Žižek, Slavoj. «Introducció: Noli me tangere». A: Pandèmia. La covid-19 trasbalsa el món (en català). Anagrama, Maig 2020 (nous quaderns anagrama). ISBN 978-84-339-1642-6.

Filmografia[modifica]


Any	Títol	Rol
2004	The Reality of the Virtual	Autor de guió, conferenciant (s'interpreta ell mateix)
2005	Zizek!	Professor (s'interpreta ell mateix)
2006	The Pervert's Guide to Cinema	Guionista, presentador (s'interpreta ell mateix)
2012	The Pervert's Guide to Ideology	Guionista, presentador (s'interpreta ell mateix)

Referències[modifica]

↑ «Slavoj Žižek». NYU, Department of German.
↑ «Slavoj Zizek». The Birkbeck Institute for the Humanities.
↑ ^3,0 ^3,1 Parker, Ian. «Slovene philosopher and cultural theorist». Enciclopedia Britannica.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 Sharpe, Matthew. «Slavoj Žižek (1949 —)». Internet Encyclopedia of Phylosophy (IEP).
↑ Fried, Gregory. «Where’s the Point? Slavoj Žižek and the Broken Sword». International Journal of Zizek Studies.
↑ ^6,0 ^6,1 Leick, Romain. «SPIEGEL Interview with Slavoj Zizek: 'The Greatest Threat to Europe Is Its Inertia'». Spiegel Online International.
↑ Ian Parker, Slavoj Zizek: Una introducció crítica. (Londres: Pluto Press, 2004)
↑ Brown, Helen. «Slavoj Zizek: the world's hippest philosopher». The Telegraph.
↑ Engelhart, Katie. «Slavoj Zizek: I am not the world's hippest philosopher!». Salon.
↑ O'Hagan, Sean. «Slavoj Žižek: a philosopher to sing about». The Guardian.
↑ Baker, Alex. «Žižek – The most dangerous thinker in the west?». CEASEFIRE.
↑ «International Journal of Žižek Studies».
↑ «About the Journal». International Journal of Zizek Studies.
↑ ^14,0 ^14,1 Matos, Urša. «Slavoj Žižek». Mladina.
↑ Slovenski biografski leksikon (Ljubljana: Slovenian Academy of Sciences and Arts, 1991), XV. edition
↑ Myers, Tony. «Slavoj Zizek - His Life». • CHRONOLOGY •.
↑ Vidal Folch, Xavier. «Slavoj Zizek: “La gente está drogada, dormida, hay que despertarla”» (en castellà). EL PAÍS, 16-12-2018. [Consulta: 14 maig 2020].

Bibliografia[modifica]

Canning, P. «The Sublime Theorist of Slovenia: Peter Canning Interviews Slavoj Žižek» in Artforum, Issue 31, March 1993, pp. 84–9.
Sharpe, Matthew, Slavoj Žižek: A Little Piece of the Real, Hants: Ashgate, 2004.
Parker, Ian, Slavoj Žižek: A Critical Introduction, Londres: Pluto Press, 2004.
Butler, Rex, Slavoj Žižek: Live Theory, Londres: Continuum, 2004.
Key, Sarah, Žižek: A Critical Introduction, Londres: Polity, 2003.
Myers, Tony, Slavoj Žižek (Routledge Critical Thinkers) Londres: Routledge, 2003.

Enllaços externs[modifica]

Audio-video interview of Žižek Democracy Now!
International Journal of Žižek Studies
Slavoj Žižek's articles Lacanian Ink
Entrevista amb Slavoj Žižek: "La fuerza del universalismo está en vosotros los vascos, no en el Estado español", ARGIA (castellà) (anglès) (basc)

[1] «Slavoj Žižek». NYU, Department of German.

[2] «Slavoj Zizek». The Birkbeck Institute for the Humanities.

[Britannica-3] 3,0 ^3,1 Parker, Ian. «Slovene philosopher and cultural theorist». Enciclopedia Britannica.

[iep.utm.edu-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 Sharpe, Matthew. «Slavoj Žižek (1949 —)». Internet Encyclopedia of Phylosophy (IEP).

[5] Fried, Gregory. «Where’s the Point? Slavoj Žižek and the Broken Sword». International Journal of Zizek Studies.

[Spiegel-6] 6,0 ^6,1 Leick, Romain. «SPIEGEL Interview with Slavoj Zizek: 'The Greatest Threat to Europe Is Its Inertia'». Spiegel Online International.

[7] Ian Parker, Slavoj Zizek: Una introducció crítica. (Londres: Pluto Press, 2004)

[8] Brown, Helen. «Slavoj Zizek: the world's hippest philosopher». The Telegraph.

[9] Engelhart, Katie. «Slavoj Zizek: I am not the world's hippest philosopher!». Salon.

[RoyalOperaHouse-10] O'Hagan, Sean. «Slavoj Žižek: a philosopher to sing about». The Guardian.

[11] Baker, Alex. «Žižek – The most dangerous thinker in the west?». CEASEFIRE.

[12] «International Journal of Žižek Studies».

[13] «About the Journal». International Journal of Zizek Studies.

[mladina.si-14] 14,0 ^14,1 Matos, Urša. «Slavoj Žižek». Mladina.

[15] Slovenski biografski leksikon (Ljubljana: Slovenian Academy of Sciences and Arts, 1991), XV. edition

[lacan.com-16] Myers, Tony. «Slavoj Zizek - His Life». • CHRONOLOGY •.

[17] Vidal Folch, Xavier. «Slavoj Zizek: “La gente está drogada, dormida, hay que despertarla”» (en castellà). EL PAÍS, 16-12-2018. [Consulta: 14 maig 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 {{Infotaula persona}}
-'''Slavoj Žižek''' (pronunciació [[Eslovè|eslovena]]: [ˈslavoj ˈʒiʒɛk], [[Ljubljana]], [[21 de març]] de [[1949]]) és un [[filòsof]], [[crític]] [[Cultura|cultural]] i [[psicoanalista]] [[Eslovènia|eslovè]]. La seva obra integra el pensament de [[Jacques Lacan]] amb el [[marxisme]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Lambies|nom=Josep|article=Així són les superestrelles del pensament del segle XXI|publicació=[[Diari Ara]]|url=http://www.ara.cat/suplements/llegim/Aixi-superestrelles-pensament-segle-XXI_0_405559572.html|data=09/01/2011|pàgines=50|coautors=Jordi Nopca}}</ref>
+{{iniciBio|audio_nom=no}} és un [[filòsof]], [[Crítica cultural|crític cultural]] i [[psicoanalista]] [[Eslovènia|eslovè]]. La seva obra integra el pensament de [[Jacques Lacan]] amb el [[marxisme]].
 És investigador principal a l'Institut de Sociologia i Filosofia a la [[Universitat de Ljubljana]], professor distingit d'[[alemany]] a la [[Universitat de Nova York]]<ref>{{ref-web|url=http://german.as.nyu.edu/object/slavojzizek.html|títol=Slavoj Žižek|editor=NYU, Department of German}}</ref> i director internacional de l'Institut Birkbeck per a les Humanitats de la [[Universitat de Londres]].<ref>{{ref-web|url=http://www.bbk.ac.uk/bih/aboutus/staff/zizek|títol=Slavoj Zizek|editor=The Birkbeck Institute for the Humanities}}</ref> La seva obra es troba en la intersecció d'una sèrie de disciplines, incloent-hi la filosofia continental, la [[teoria política]], els [[estudis culturals]], la [[psicoanàlisi]], la [[crítica de cinema]] i la [[teologia]].
-Va néixer a [[Eslovènia]] i va ésser educat a Ljubljana i més tard a [[París]]. Žižek va aconseguir el reconeixement internacional després de la publicació del seu primer text en [[anglès]] el 1989, ''[[The Sublime Object of Ideology]]'', en què es va apartar de la tradicional teoria [[marxista]] per desenvolupar una concepció [[materialista]] d'[[ideologia]] que es va basar en lacaniana de la psicoanàlisi i l'idealisme [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel|hegelià]].<ref name = "Britannica">{{ref-web|cognom=Parker|nom=Ian|url=http://www.britannica.com/biography/Slavoj-Zizek|títol=Slovene philosopher and cultural theorist|editor=Enciclopedia Britannica}}</ref><ref name = "iep.utm.edu">{{ref-web|cognom=Sharpe|nom=Matthew|url=http://www.iep.utm.edu/zizek/|títol=Slavoj Žižek (1949 —)|editor=Internet Encyclopedia of Phylosophy (IEP)}}</ref> Els seus treballs teòrics es van fer cada vegada més [[Eclecticisme|eclèctics]] i [[polítics]] en la dècada de 1990, tractant amb freqüència l'anàlisi crítica de les formes dispars de la [[cultura popular]] i creà una figura popular de l'[[esquerra]] acadèmica.<ref name="Britannica"/> <ref>{{ref-web|cognom=Fried|nom=Gregory|url=http://zizekstudies.org/index.php/IJZS/article/view/70/67|títol=Where’s the Point? Slavoj Žižek and the Broken Sword|editor=International Journal of Zizek Studies}}</ref> Des d'una postura crítica amb el [[capitalisme]] i el [[neoliberalisme]], Žižek s'identificà com a radicalisme polític. La seva obra ha estat caracteritzada com a una ortodòxia desafiant, tant de la [[dreta política]] com del [[socioliberalisme]].<ref name = "iep.utm.edu"/> <ref name="Spiegel">{{ref-web|cognom=Leick|nom=Romain|url=http://www.spiegel.de/international/zeitgeist/slavoj-zizek-greatest-threat-to-europe-is-it-s-inertia-a-1023506.html|títol=SPIEGEL Interview with Slavoj Zizek: 'The Greatest Threat to Europe Is Its Inertia'|editor=Spiegel Online International}}</ref><ref>Ian Parker, Slavoj Zizek: Una introducció crítica. (Londres: Pluto Press, 2004)</ref> La seva [[bibliografia]] s'estén per les polèmiques teòriques, densos toms acadèmics i llibres d'introducció accessibles; a més, ha participat en diversos projectes de [[cinema]], incloent-hi dues col·laboracions documentals amb el director [[Sophie Fiennes]], ''[[ The Pervert's Guide to Cinema]]'' (2006) i ''[[The Pervert's Guide to Ideology]]'' (2012).
+Va néixer a [[Eslovènia]] i va ésser educat a Ljubljana i més tard a [[París]]. Žižek va aconseguir el reconeixement internacional després de la publicació del seu primer text en [[anglès]] el 1989, ''[[The Sublime Object of Ideology]]'', en què es va apartar de la tradicional teoria [[marxista]] per desenvolupar una concepció [[materialista]] d'[[ideologia]] que es va basar en lacaniana de la psicoanàlisi i l'idealisme [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel|hegelià]].<ref name="Britannica">{{ref-web|cognom=Parker|nom=Ian|url=http://www.britannica.com/biography/Slavoj-Zizek|títol=Slovene philosopher and cultural theorist|editor=Enciclopedia Britannica}}</ref><ref name="iep.utm.edu">{{ref-web|cognom=Sharpe|nom=Matthew|url=http://www.iep.utm.edu/zizek/|títol=Slavoj Žižek (1949 —)|editor=Internet Encyclopedia of Phylosophy (IEP)}}</ref> Els seus treballs teòrics es van fer cada vegada més [[Eclecticisme|eclèctics]] i [[polítics]] en la dècada de 1990, tractant amb freqüència l'anàlisi crítica de les formes dispars de la [[cultura popular]] i creà una figura popular de l'[[esquerra]] acadèmica.<ref name="Britannica"/> <ref>{{ref-web|cognom=Fried|nom=Gregory|url=http://zizekstudies.org/index.php/IJZS/article/view/70/67|títol=Where’s the Point? Slavoj Žižek and the Broken Sword|editor=International Journal of Zizek Studies}}</ref> Des d'una postura crítica amb el [[capitalisme]] i el [[neoliberalisme]], Žižek s'identificà com a radicalisme polític. La seva obra ha estat caracteritzada com una ortodòxia desafiant, tant de la [[dreta política]] com del [[socioliberalisme]].<ref name="iep.utm.edu"/> <ref name="Spiegel">{{ref-web|cognom=Leick|nom=Romain|url=http://www.spiegel.de/international/zeitgeist/slavoj-zizek-greatest-threat-to-europe-is-it-s-inertia-a-1023506.html|títol=SPIEGEL Interview with Slavoj Zizek: 'The Greatest Threat to Europe Is Its Inertia'|editor=Spiegel Online International}}</ref><ref>Ian Parker, Slavoj Zizek: Una introducció crítica. (Londres: Pluto Press, 2004)</ref> La seva [[bibliografia]] s'estén per les polèmiques teòriques, densos toms acadèmics i llibres d'introducció accessibles; a més, ha participat en diversos projectes de [[cinema]], incloent-hi dues col·laboracions documentals amb el director [[Sophie Fiennes]], ''[[ The Pervert's Guide to Cinema]]'' (2006) i ''[[The Pervert's Guide to Ideology]]'' (2012).
-L'estil poc ortodox de Žižek, els treballs acadèmics populars, la revista freqüent [[op-ed]] i l'assimilació crítica de l'alta i baixa cultura van fer-li guanyar influència internacional i una audiència substancial fora del món acadèmic, a més de la controvèrsia i la crítica.<ref name="Spiegel"/><ref>{{ref-web|cognom=Brown|nom=Helen|url=http://www.telegraph.co.uk/culture/books/authorinterviews/7871302/Slavoj-Zizek-the-worlds-hippest-philosopher.html|títol=Slavoj Zizek: the world's hippest philosopher|editor=The Telegraph}}</ref><ref>{{ref-web|cognom=Engelhart|nom=Katie|url=http://www.salon.com/2012/12/29/slavoj_zizek_i_am_not_the_worlds_hippest_philosopher/|títol=Slavoj Zizek: I am not the world's hippest philosopher!|editor=Salon}}</ref><ref name = "RoyalOperaHouse">{{ref-web|cognom=O'Hagan|nom=Sean|url=http://www.guardian.co.uk/theobserver/2013/jan/13/observer-profile-slavoj-zizek-opera/|títol=Slavoj Žižek: a philosopher to sing about|editor=The Guardian}}</ref><ref>{{ref-web|cognom=Baker|nom=Alex|url=https://ceasefiremagazine.co.uk/zizek-the-most-dangerous-thinker-in-the-west/|títol=Žižek – The most dangerous thinker in the west?|editor=CEASEFIRE}}</ref> El 2012, al ''[[Foreign Policy]]'' apareix Žižek en la seva llista de "''pensadors Tops 100 Global''", dient "un filòsof celebritat," mentre que en altres llocs se l'anomena l'"[[Elvis Presley |Elvis]] de la teoria cultural" i "el filòsof més perillós del [[món occidental]]." <ref>{{ref-web|url=http://zizekstudies.org/index.php/ijzs/index|títol=International Journal of Žižek Studies|ISSN 1751-8229}}</ref> El treball de Žižek crònica en una pel·lícula documental de 2005 titulada ''[[Zizek!]]'' i en una revista acadèmica, l'''[[International Journal of Žižek Studies]]'', fundada per mostrar el seu treball.<ref>{{ref-web|url=http://zizekstudies.org/index.php/ijzs/about|títol=About the Journal|editor=International Journal of Zizek Studies}}</ref>
+L'estil poc ortodox de Žižek, els treballs acadèmics populars, els freqüents articles d'opinió en revistes i l'assimilació crítica de l'alta i baixa cultura, han fet que guanye influència internacional i una audiència substancial fora del món acadèmic, a més de la controvèrsia i la crítica.<ref name="Spiegel"/><ref>{{ref-web|cognom=Brown|nom=Helen|url=http://www.telegraph.co.uk/culture/books/authorinterviews/7871302/Slavoj-Zizek-the-worlds-hippest-philosopher.html|títol=Slavoj Zizek: the world's hippest philosopher|editor=The Telegraph}}</ref><ref>{{ref-web|cognom=Engelhart|nom=Katie|url=http://www.salon.com/2012/12/29/slavoj_zizek_i_am_not_the_worlds_hippest_philosopher/|títol=Slavoj Zizek: I am not the world's hippest philosopher!|editor=Salon}}</ref><ref name="RoyalOperaHouse">{{ref-web|cognom=O'Hagan|nom=Sean|url=http://www.guardian.co.uk/theobserver/2013/jan/13/observer-profile-slavoj-zizek-opera/|títol=Slavoj Žižek: a philosopher to sing about|editor=The Guardian}}</ref><ref>{{ref-web|cognom=Baker|nom=Alex|url=https://ceasefiremagazine.co.uk/zizek-the-most-dangerous-thinker-in-the-west/|títol=Žižek – The most dangerous thinker in the west?|editor=CEASEFIRE}}</ref> El 2012, al ''[[Foreign Policy]]'' apareix Žižek en la seva llista de «pensadors top 100 global», dient «un filòsof celebritat», mentre que en altres llocs se l'anomena l'«[[Elvis Presley |Elvis]] de la teoria cultural» i «el filòsof més perillós del [[món occidental]]».<ref>{{ref-web|url=http://zizekstudies.org/index.php/ijzs/index|títol=International Journal of Žižek Studies|ISSN 1751-8229}}</ref> El treball de Žižek crònica en una pel·lícula documental de 2005 titulada ''[[Zizek!]]'' i en una revista acadèmica, l'''[[International Journal of Žižek Studies]]'', fundada per a mostrar el seu treball.<ref>{{ref-web|url=http://zizekstudies.org/index.php/ijzs/about|títol=About the Journal|editor=International Journal of Zizek Studies}}</ref>
 == Trajectòria ==
-Žižek va néixer a [[Ljubljana]], a la [[República Socialista d'Eslovènia]], [[Iugoslàvia]], en una família de classe mitjana. Els seus pares eren [[Ateisme|ateus]].<ref name="mladina.si">{{ref-web|cognom=Matos|nom=Urša|url=http://www.mladina.si/96679/nar-kdo_je_kdaj--ursa_matos/?utm_source=tednik%2F200442%2Fclanek%2Fnar-kdo_je_kdaj--ursa_matos%2F&utm_medium=web&utm_campaign=oldLink|títol=Slavoj Žižek|editor=Mladina}}</ref>El seu pare Jože Žižek va ser un [[Ciències econòmiques|economista]] i funcionari de la regió de [[Prekmurje]] est d'Eslovènia. La seva mare Vesna, nadiua de la regió [[Brda]] al litoral d'Eslovènia, era [[Comptabilitat|comptable]] en una empresa de l'Estat.<ref name="mladina.si"/><ref>''Slovenski biografski leksikon'' (Ljubljana: Slovenian Academy of Sciences and Arts, 1991), XV. edition</ref>  Va passar la major part de la seva infància a la ciutat costanera de [[Portorož|Portoroz]].<ref name="iep.utm.edu"/> La família es va traslladar de nou a Ljubljana quan Žižek era un adolescent. Žižek va assistir al ''Bežigrad High School''. El 1967, es va inscriure a la [[Universitat de Ljubljana]], on va estudiar [[filosofia]] i [[sociologia]]. Va rebre el [[doctorat]] en filosofia de la Universitat de Ljubljana el 1981 amb una [[tesi]] titulada "La rellevància teòrica i pràctica de l'estructuralisme francès" (''The Theoretical and Practical Relevance of French Structuralism'').<ref name="lacan.com">{{ref-web|cognom=Myers|nom=Tony|url=http://www.lacan.com/zizekchro1.htm|títol=Slavoj Zizek - His Life|editor=• CHRONOLOGY •}}</ref>
+Žižek va néixer a [[Ljubljana]], a la [[República Socialista d'Eslovènia]], [[Iugoslàvia]], en una família de classe mitjana. Els seus pares eren [[Ateisme|ateus]].<ref name="mladina.si">{{ref-web|cognom=Matos|nom=Urša|url=http://www.mladina.si/96679/nar-kdo_je_kdaj--ursa_matos/?utm_source=tednik%2F200442%2Fclanek%2Fnar-kdo_je_kdaj--ursa_matos%2F&utm_medium=web&utm_campaign=oldLink|títol=Slavoj Žižek|editor=Mladina}}</ref> El seu pare Jože Žižek va ser un [[Ciències econòmiques|economista]] i funcionari de la regió de [[Prekmurje]] est d'Eslovènia. La seva mare Vesna, nadiua de la regió [[Brda]] al litoral d'Eslovènia, era [[Comptabilitat|comptable]] en una empresa de l'Estat.<ref name="mladina.si"/><ref>''Slovenski biografski leksikon'' (Ljubljana: Slovenian Academy of Sciences and Arts, 1991), XV. edition</ref> Va passar la major part de la seva infància a la ciutat costanera de [[Portorož|Portoroz]].<ref name="iep.utm.edu"/> La família es va traslladar de nou a Ljubljana quan Žižek era un adolescent. Žižek va assistir al ''Bežigrad High School''. El 1967, es va inscriure a la [[Universitat de Ljubljana]], on va estudiar [[filosofia]] i [[sociologia]]. Va rebre el [[doctorat]] en filosofia de la Universitat de Ljubljana el 1981 amb una [[tesi]] titulada ''La rellevància teòrica i pràctica de l'estructuralisme francès'' (''The Theoretical and Practical Relevance of French Structuralism'').<ref name="lacan.com">{{ref-web|cognom=Myers|nom=Tony|url=http://www.lacan.com/zizekchro1.htm|títol=Slavoj Zizek - His Life|editor=• CHRONOLOGY •}}</ref>
 == Obres ==
-* ''Contingency, hegemony, universality: contemporary dialogues on the left''. Conjuntament amb [[Ernesto Laclau]] i [[Judith Butler]]. Londres: Verso, 2000. ISBN 9781859842782
+* ''Contingency, hegemony, universality: contemporary dialogues on the left''. Conjuntament amb [[Ernesto Laclau]] i [[Judith Butler]]. Londres: Verso, 2000. {{ISBN|9781859842782}}
 * ''Violència. Sis reflexions de biaix.'' Edicions 62, 2011.
-* ''Mis chistes, mi filosofía''. Anagrama, 2015. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-339-6380-2|ISBN 978-84-339-6380-2]].
+* ''Mis chistes, mi filosofía''. Anagrama, 2015. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-339-6380-2|{{ISBN|978-84-339-6380-2}}]].
 * {{Ref-llibre
   | cognom      = Žižek
@@ Línia 24: / Línia 24: @@
   |llengua=Castellà
   | col·lecció = nuevos cuadernos anagrama
-  | isbn        = 978-84-339-1623-5 }}<ref>{{Ref-web|títol=Slavoj Zizek: “La gente está drogada, dormida, hay que despertarla”|url=https://elpais.com/cultura/2018/12/14/actualidad/1544788158_128530.html|data=2018-12-16|consulta=2020-05-14|llengua=Castellà|editor=''EL PAÍS''|nom=Xavier|cognom=Vidal Folch}}</ref>
+  | isbn        = 978-84-339-1623-5}}<ref>{{Ref-web|títol=Slavoj Zizek: “La gente está drogada, dormida, hay que despertarla”|url=https://elpais.com/cultura/2018/12/14/actualidad/1544788158_128530.html|data=2018-12-16|consulta=2020-05-14|llengua=Castellà|editor=''EL PAÍS''|nom=Xavier|cognom=Vidal Folch}}</ref>
 * {{Ref-llibre
   | cognom      = Žižek
@@ Línia 36: / Línia 36: @@
 | capítol=Introducció: Noli me tangere
   | col·lecció = nous quaderns anagrama
+  | isbn        = 978-84-339-1642-6 }}
-  | isbn        = 978-84-339-1642-6  }}<ref>{{Ref-web|títol=La nova normalitat s'haurà de construir sobre les ruïnes de les nostres vides anteriors|url=https://llegim.ara.cat/actualitat/coronavirus-covid-19-slavoj-zizek-construir-normalitat-ruines-nostres-vides-anteriors_0_2449555113.html|data=2020-05-10|consulta=2020-05-12|llengua=Català|editor=''Ara''|nom=Jordi|cognom=Nopca}}</ref>
 == Filmografia ==
@@ Línia 67: / Línia 67: @@
 == Bibliografia ==
-* Canning, P. "The Sublime Theorist of Slovenia: Peter Canning Interviews Slavoj Žižek" in ''Artforum'', Issue 31, March 1993, pp.&nbsp;84–9.
+* Canning, P. «The Sublime Theorist of Slovenia: Peter Canning Interviews Slavoj Žižek» in ''Artforum'', Issue 31, March 1993, pp. 84–9.
 * Sharpe, Matthew, ''Slavoj Žižek: A Little Piece of the Real'', Hants: Ashgate, 2004.
 * Parker, Ian, ''Slavoj Žižek: A Critical Introduction'', Londres: Pluto Press, 2004.
@@ Línia 75: / Línia 75: @@
 == Enllaços externs ==
-{{Projectes germans|commons=Slavoj Žižek}}
+{{Projectes germans}}
 * [http://www.democracynow.org/2009/10/15/slovenian_philosopher_slavoj_zizek_on_the Audio-video interview of Žižek] [[Democracy Now!]]
 * [http://zizekstudies.org International Journal of Žižek Studies]
 * [http://www.lacan.com/frameziz.htm Slavoj Žižek's articles] Lacanian Ink
-* [http://slavoj-zizek.blogspot.com/ Collection of Žižek Lectures in Portuguese/English]
-* [http://mideastdilemma.com/zizek.html Žižek Archive at Mideastdilemma.com]
-* [http://backdoorbroadcasting.net/2009/06/slavoj-zizek-masterclass-notes-towards-a-definition-of-communist-culture-utopia/ PODCAST: Slavoj Žižek - Notes towards a Definition of Communist Culture (10 hours)]
 * [https://www.dropbox.com/s/cihuwrieedr8s1j/44101916-LAPIKO-TXOSTENAK-ZIZEK.pdf Entrevista amb Slavoj Žižek: "La fuerza del universalismo está en vosotros los vascos, no en el Estado español"], ''ARGIA'' {{es}} {{en}} {{eu}}
@@ Línia 98: / Línia 95: @@
 [[Categoria:Materialistes]]
 [[Categoria:Freudomarxisme]]
+[[Categoria:Alumnes de la Universitat de Ljubljana]]
+[[Categoria:Alumnes de la Universitat de París VIII Vincennes - Saint-Denis]]
+[[Categoria:Polítics eslovens]]
+[[Categoria:Crítics culturals]]
+[[Categoria:Naixements del 1949]]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) ORCID (1) SELIBR (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) ULAN (1) NLA (1) NDL (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1) Dialnet (1) Europeana (1)