www.fgks.org   »   [go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Leonor Ferrer Girabau: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
data de defunció amb enllaç Arxiu M.C.de Barceloa
m claudàtors
Línia 6: Línia 6:
L'any 1897 va obtenir el títol de mestra.<ref>{{Ref-publicació|article=Notas locales|publicació=La Vanguardia|url=http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1897/05/21/LVG18970521-002.pdf|data=21 de maig de 1897|pàgines=pàgina 2}}</ref> El [[13 de març]] de l'any [[1905]] va obtenir el títol de perit delineant expedit per la Sociedad Económica Amigos del País, Sección de Enseñanza, Escuela de Institutrices y Otras Carreras para la Mujer<ref>{{Ref-web|url=http://creadoresdegracia.cat/creadores-historiques/LeonorFerrer.html|títol=Leonor Ferrer Girabau. Biografia|consulta=2018-04-28|llengua=català}}</ref> i va ser la primera dona d'Espanya en obtenir aquesta titulació.
L'any 1897 va obtenir el títol de mestra.<ref>{{Ref-publicació|article=Notas locales|publicació=La Vanguardia|url=http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1897/05/21/LVG18970521-002.pdf|data=21 de maig de 1897|pàgines=pàgina 2}}</ref> El [[13 de març]] de l'any [[1905]] va obtenir el títol de perit delineant expedit per la Sociedad Económica Amigos del País, Sección de Enseñanza, Escuela de Institutrices y Otras Carreras para la Mujer<ref>{{Ref-web|url=http://creadoresdegracia.cat/creadores-historiques/LeonorFerrer.html|títol=Leonor Ferrer Girabau. Biografia|consulta=2018-04-28|llengua=català}}</ref> i va ser la primera dona d'Espanya en obtenir aquesta titulació.


Entre 1898 i 1931 va treballar a la Sociedad General de Teléfonos —més tard Compañía Peninsular de Teléfonos—. Va entrar-hi per oposició com a telefonista però al 1899, gràcies al seus coneixements de dibuix, va passar a ser auxiliar del delineant Juan Marxuach. Quan Marxuach va deixar l'empresa, Ferrer va ser nomenada cap de la Secció de Plànols,<ref>{{Ref-publicació|article=[Biografia de Leonor Ferrer]|publicació=Revista de la Asociación General Española de Delineantes|url=http://cartotecadigital.icgc.cat/cdm/singleitem/collection/lferrer/id/71/rec/1|data=1908|pàgines=pàgines 3-6}}</ref> en la qual hi treballaven altres dones, com ara Eulàlia Fàbregas, Teresa Torrens o Maria Grau. La seva tasca era reconeguda a les publicacions de l'època: «la seva perícia en l'art utilíssim que cultiva, l'encert i la bellesa dels seus dibuixos, la serietat ab desempenya'l seu comès li han valgut la seva confiança y estima de la important societat barcelonina».<ref>{{Ref-publicació|article=D.ª Leonor Ferrer|publicació=Feminal|url=http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/feminal/id/1758/rec/87|exemplar=87|data=28 de juny de 1914|pàgines=398}}</ref>
Entre 1898 i 1931 va treballar a la Sociedad General de Teléfonos —més tard Compañía Peninsular de Teléfonos—. Va entrar-hi per oposició com a telefonista però al 1899, gràcies al seus coneixements de dibuix, va passar a ser auxiliar del delineant Juan Marxuach. Quan Marxuach va deixar l'empresa, Ferrer va ser nomenada cap de la Secció de Plànols,<ref>{{Ref-publicació|article=Biografia de Leonor Ferrer|publicació=Revista de la Asociación General Española de Delineantes|url=http://cartotecadigital.icgc.cat/cdm/singleitem/collection/lferrer/id/71/rec/1|data=1908|pàgines=pàgines 3-6}}</ref> en la qual hi treballaven altres dones, com ara Eulàlia Fàbregas, Teresa Torrens o Maria Grau. La seva tasca era reconeguda a les publicacions de l'època: «la seva perícia en l'art utilíssim que cultiva, l'encert i la bellesa dels seus dibuixos, la serietat ab desempenya'l seu comès li han valgut la seva confiança y estima de la important societat barcelonina».<ref>{{Ref-publicació|article=D.ª Leonor Ferrer|publicació=Feminal|url=http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/feminal/id/1758/rec/87|exemplar=87|data=28 de juny de 1914|pàgines=398}}</ref>


A partir de la segona dècada del {{segle|XX}} es va dedicar a l'ensenyament de la delineació, primer a l'[[Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona]] i més endavant va obrir la seva pròpia escola amb el nom de ''Academia de deliniación para señoritas'' al número 10 del carrer de Grasses del [[El Poble-sec|Poble Sec]] de [[Barcelona]].{{Citació necessària|data=2024}}
A partir de la segona dècada del {{segle|XX}} es va dedicar a l'ensenyament de la delineació, primer a l'[[Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona]] i més endavant va obrir la seva pròpia escola amb el nom de ''Academia de deliniación para señoritas'' al número 10 del carrer de Grasses del [[El Poble-sec|Poble Sec]] de [[Barcelona]].{{Citació necessària|data=2024}}

Revisió del 22:45, 8 juny 2024

Infotaula de personaLeonor Ferrer Girabau

Delineant Leonor Ferrer Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 juny 1874 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort15 octubre 1960 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócartògrafa, dibuixant projectista, professora, delineant Modifica el valor a Wikidata

Leonor Ferrer Girabau (Barcelona, 17 de juny de 1874 - 15 d'octubre de 1960)[1][2][3] va ser la primera dona delineant d'Espanya.

Filla del serraller Joan Farré i Reig natural de Figueres i de Francesca Girabau Galtes de Barcelona.[2]

L'any 1897 va obtenir el títol de mestra.[4] El 13 de març de l'any 1905 va obtenir el títol de perit delineant expedit per la Sociedad Económica Amigos del País, Sección de Enseñanza, Escuela de Institutrices y Otras Carreras para la Mujer[5] i va ser la primera dona d'Espanya en obtenir aquesta titulació.

Entre 1898 i 1931 va treballar a la Sociedad General de Teléfonos —més tard Compañía Peninsular de Teléfonos—. Va entrar-hi per oposició com a telefonista però al 1899, gràcies al seus coneixements de dibuix, va passar a ser auxiliar del delineant Juan Marxuach. Quan Marxuach va deixar l'empresa, Ferrer va ser nomenada cap de la Secció de Plànols,[6] en la qual hi treballaven altres dones, com ara Eulàlia Fàbregas, Teresa Torrens o Maria Grau. La seva tasca era reconeguda a les publicacions de l'època: «la seva perícia en l'art utilíssim que cultiva, l'encert i la bellesa dels seus dibuixos, la serietat ab desempenya'l seu comès li han valgut la seva confiança y estima de la important societat barcelonina».[7]

A partir de la segona dècada del segle xx es va dedicar a l'ensenyament de la delineació, primer a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i més endavant va obrir la seva pròpia escola amb el nom de Academia de deliniación para señoritas al número 10 del carrer de Grasses del Poble Sec de Barcelona.[cal citació]

L'any 1931 va deixar la compañía de teléfonos, convertida des de 1924 en la Compañía Nacional de Teléfonos o Telefónica. Entre 1936 i 1939 va exercir de mestra d'escola a les Illes Balears: primer a Búger i després a l'escola de Nuestra Señora de El Pilar de la Mola, a Formentera. A la dècada de 1940 va exercir al Mercadal (Menorca).

[cal citació]

Mor a Barcelona al carrer Grasset, 14 el 15 d'octubre de 1960 a l'edat de 85 anys.[3]

Referències

  1. ↑ «Fons Leonor Ferrer Girabau. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Registre de naixements. Any 1874. Registre núm.2863». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 17-06-1874. [Consulta: 28 desembre 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Registre de defuncions. Any 1960. Registre núm.680. Jutjat núm.1. (pdf pàg.39)». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 15-10-1960.
  4. ↑ «Notas locales». La Vanguardia, 21-05-1897, pàgina 2.
  5. ↑ «Leonor Ferrer Girabau. Biografia». [Consulta: 28 abril 2018].
  6. ↑ «Biografia de Leonor Ferrer». Revista de la Asociación General Española de Delineantes, 1908, pàgines 3-6.
  7. ↑ «D.ª Leonor Ferrer». Feminal, 87, 28-06-1914, pàg. 398.

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Leonor_Ferrer_Girabau&oldid=33592148»