Europa: diferència entre les revisions

{{vegeu (des)|el continent}}

{{infotaula geografia política}}

'''Europa''' (del nom de la princesa [[fenícia]] ''[[Europa (filla d'Agenor)|Europa]]'' que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per [[Zeus]]) és un dels [[continent]]s de la [[Terra]]. Comprèn els [[territori]]s del [[supercontinent]] [[Euràsia|eurasiàtic]], des de la [[serralada]] dels [[Urals]] (que la separa d'[[Àsia]]) fins a l'[[oceà Atlàntic]], i al nord les [[muntanya|muntanyes]] més meridionals del [[Caucas]], la [[mar Negra]], el [[Bòsfor]], la [[mar de Màrmara]], l'estret dels [[Dardanels]] i l'[[mar Egea|Egea]], més enllà de les quals es troba el continent asiàtic, mentre que la [[mar Mediterrània]] i l'[[estret de Gibraltar]] la separen [[Àfrica|d'Àfrica.]] També inclou les [[illes]] més properes (entre les quals destaquen les illes [[Fèroe]], la [[Gran Bretanya]] i [[Irlanda]] a l'Atlàntic; i [[Sicília]], [[Sardenya]], [[Còrsega]], [[Creta]] i les [[Balears]] a la [[Mar Mediterrània|Mediterrània]]; i [[Islàndia]].

Segons l'historiador anglès [[Eric Hobsbawm]], l'extrem occidental del gran continent eurasiàtic s'ha classificat com a continent, en part, per mitigar l'estereotip que [[Rússia]] era [[Àsia]] i, per tant, endarrerida, calia remarcar la pertinença de Rússia a Europa.<ref>Hobsbawm, E. [http://www.lemonde.fr/idees/article/2008/09/24/l-europe-mythe-histoire-realite-par-eric-hobsbawm_1098996_3232.html L'Europe: mythe, histoire, réalité]. Le Monde 24.09.2008 (consultat 10-11-2013).</ref> Al {{segle|XVIII}}, un historiador i geògraf rus, [[Vassili Tatísxev|V. N. Tatísxev]], dibuixà la línia de separació entre Europa i Àsia: dels [[Urals]] fins a la [[mar Càspia]] i el [[Caucas]]. Els [[continents]] poden ser a la vegada tant entitats geogràfiques com construccions històriques.

Europa és el segon continent més petit del món en [[àrea]] de superfície, amb uns 10.180.000 quilòmetres quadrats, o un 2% de la superfície de la Terra, i aproximadament un 6,8% de la seva àrea terrestre. Dels aproximadament cinquanta [[estat]]s d'Europa, [[Rússia]] és el més gran, tant en àrea com en població, mentre que la [[Ciutat del Vaticà]] n'és el més petit. Andreas Kaplan descriu Europa com una màxima diversitat cultural en una superfície geogràfica mínima.<ref>Andreas M. Kaplan (2014) European management and European business schools: Insights from the history of business schools, European Management Journal, 32(4), 529-534.</ref> Europa és el quart continent més poblat després d'[[Àsia]], [[Amèrica]] i [[Àfrica]], amb una població de 890 milions de persones, o un 11% de la [[població del món]]. Tanmateix, segons les estimacions mitjanes de les [[Nacions Unides]], la proporció d'Europa podria caure a un 7% per a l'any 2050.

== Concepte i nom ==

=== El naixement d'Europa ===

Europa, com a unitat històrica, es va gestar a l'edat mitjana. Després de la Segona Guerra Mundial, [[Marc Bloch]] i [[Lucien Febvre]], historiadors francesos i dirigents principals de [[Escola dels Annales|l'escola dels Annales]], en foren dos dels principals defensors. Tot i que en aquell moment, quasi ningú n'era conscient, fins i tot en l'actualitat, no tothom veu clara aquesta “unitat”. Entre els segles IV i XV, però, les transformacions de tota classe, les migracions i els nous poders, van fer transformar el món antic mediterrani en una cultura comuna basada en la religió i l'origen llatí de la llengua, i es van posar els fonaments d'aquesta nova Europa amb la interacció de les diferents societats d'Occident en els àmbits econòmic, cultural i polític. Curiosament, la influència sempre es va produir d'Orient a Occident, és el que s'ha anomenat ''[[translatio imperii]]'' i [[Translatio studii|''translatio estudii'']], dels quals ja parlava l'escriptor [[Chrétien de Troyes]] (c.1135-c.1190) en el pròleg del seu romanç [[Cligès|''Cligés'']].

També va sorgir el problema principal de com aconseguir aquesta unitat tenint en compte la gran diversitat. Lucien Febvre, a la fi de la [[Segona Guerra Mundial]], feia aquesta reflexió sobre Europa:<ref>{{ref-publicació|cognom=Cerdà|nom=Jordi|títol=Introducció a la Literatura Europea. Qüestions Preliminars|publicació=FUOC|data=2014|pàgines=8}}</ref>

{{Citació|No anomeno Europa una divisió geogràfica del globus. [...] A cap etnòleg se li ha acudit mai parlar d'una ètnia europea, ni substituir la diversitat ètnica més prodigiosa per una unitat imaginària. [...] Ens hem de preguntar si està destinada a fer-se realitat o condemnada a continuar sent un somni. [...] Anomeno Europa, senzillament, una unitat històrica. [...] creació de l'edat mitjana; una unitat històrica que, com totes les altres unitats històriques, s'ha format ajuntant diversitats.|Lucien Febvre, 2001{{sfn|Febvre|2001|p= 29}}}}

Al {{segle|XI}}, l'Església va tenir un paper fonamental en el procés de creació d'aquesta Europa incipient. Tres fets van contribuir a la unificació d'aquest territori: la [[reforma gregoriana]], que pretén unificar el culte en l'Església, el desenvolupament de [[Orde de Cluny|l'orde de Cluny]], amb l'expansió de més de 2.000 monestirs benedictins federats per tot Occident i les conseqüències de l'acció de les [[croades]]. Aquest últim fet fou de gran importància en l'expansió de la cristiandat, però al mateix temps intervingué en la delimitació de les fronteres cristianes: allà on no hi havia cristiandat no era Europa. La seva acció no sols va incidir a les terres d'Orient, també va actuar al sud de França contra el [[Catarisme|càtars]] i a la península Ibèrica musulmana.

=== El mite de l'origen d'Europa ===

{{article principal|Europa (filla d'Agenor)}}

Un dia, mentre collia [[flors]], [[Zeus]] veié Europa i se n'enamorà perdudament. Aleshores el [[déu]] es transformà en un [[brau]] blanc i s'hi acostà. La princesa, encuriosida per aquell magnífic brau de pell extraordinàriament blanca, s'atansà per acariciar-lo. Aleshores el brau la feu muntar al seu damunt i fugí cap a la mar. Finalment la retornà a la platja però en comptes de les costes fenícies, Zeus se l'havia endut a [[Creta]]. Un cop allà, el déu li revelà la seva identitat i feren l'amor. De la seva unió nasqueren [[Minos]], [[Radamant]] i [[Sarpedó]]. Zeus la cedí a [[Asteri de Creta|Asteri]], rei de [[Creta]], amb qui ella es casà i per la qual cosa obtingué la sobirania sobre l'illa. Va gaudir dels honors de dea amb el nom d'[[Hellotis]] o Hellotia.

El rapte d'Europa i la fugida cap a [[Creta]] inspirà el nom del continent europeu. En totes les [[Llengua romànica|llengües romàniques]], en les [[llengua germànica|llengües germàniques]], en [[Llengua hongaresa|hongarès]], i en les [[llengua eslava|eslaves]] que utilitzen l'[[alfabet]] llatí el continent s'anomena ''Europa'', o un mot molt semblant, a causa de petites diferències en l'ortografia. Aquest també és el nom en [[llatí]] i en [[Grec antic|grec]].

En les obres d'[[Homer]], Ευρώπη és una reina mitològica de Creta i no una definició geogràfica. Més tard, la paraula va passar a significar 'Grècia continental' i des de l'any 500 aC el seu significat conté tota la terra al nord de la Mediterrània.

=== Etimologia ===

L'anàlisi més estesa d'aquesta paraula la considera una composició de les paraules gregues eurys ('ample') i ops ('rostre'), però es tracta sens dubte d'una etimologia incerta. Altres lingüistes pensen que ve de la paraula semítica ''Èreb'', que era la personificació de la foscor i les ombres (occident). Des d'una perspectiva asiàtica o mitjanaoriental, el sol es pon efectivament a Europa, la terra a l'oest.

== Història ==

{{Article principal|Història d'Europa}}

[[Fitxer:MercatormapFullEurope16thcentury.jpg|miniatura|Mapa d'Europa de Gerardus Mercator]]

L'[[Homo neanderthalensis|humà de Neandertal]] és considerada l'única espècie humana autòctona d'Europa. Aquesta espècie es trobava ja a Europa quan va arribar l'[[home de Cro-Magnon|humà de Cromanyó]] (''[[Homo sapiens]]''), espècie a què pertany tota la humanitat actual. Aquestes dues espècies humanes van conviure durant força temps fins a l'extinció de l'humà de Neandertal, probablement a causa de la competència amb l'humà de Cromanyó, si bé encara hi ha nombrosos interrogants sobre els [[Home de Neandertal|neardertals]] i la seva extinció. D'altra banda, si durant un temps semblava provat que no havia existit encreuament reproductiu entre ambdues espècies,<ref>[http://www.deia.com/es/impresa/2006/06/07/bizkaia/gizartea/257577.php La seqüència genètica d'un nen del Neandertal descarta la relació amb l'Homo sapiens] en 'www.deia.com' (consultat el [[28 d'abril]] de 2008).</ref> en l'actualitat una part dels científics considera com a molt probable aquesta hibridació, sempre amb un component majoritari de l'''Homo sapiens''.

L'antiguitat clàssica està dominada per l'influx de la civilització grecollatina, i de l'Imperi romà sobre la resta d'Europa. La decadència de l'[[Imperi Romà|Imperi romà]], l'aparició del [[cristianisme]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Eliot|nom=T. S.|títol=La unidad de la cultura europea: Notas para una definición de la cultura|lloc=Madrid| editorial=Encuentro|any=2003|isbn=9474907039|url= http://books.google.cat/books?id=M7V5BrrWAXgC&hl=ca&source=gbs_navlinks_s}}</ref> i l'arribada de nous grups ètnics, va portar a la fragmentació política d'Europa. Després de la caiguda de l'[[Imperi Romà|Imperi romà d'Occident]], Europa va començar un llarg període de canvis que inicien allò que historiadors i pensadors [[Renaixement|renaixentistes]] van anomenar l'«[[edat fosca]]». Algunes comunitats monàstiques aïllades així com [[Al-Àndalus]] van conservar i compilar els manuscrits i el coneixement de l'antiguitat. En aquest període, la part occidental de l'Imperi romà va "renéixer", com el [[Sacre Imperi Romà]], després conegut com a ''Sacre Imperi romanogermànic''. L'[[Imperi Romà d'Orient]] no va decaure. El [[1453]], l'[[Imperi Otomà]] va conquerir la capital romana d'Orient, [[Constantinoble]], i l'Imperi romà d'Orient va deixar d'existir, llevat del petit [[estat]] de [[Trebisonda]], que cauria el [[1461]].

Amb el [[Renaixement]] comença un període de descobriments, exploració i augment del coneixement científic. En el {{segle|XV|s}}, [[Portugal]] va obrir l'[[era dels descobriments]] seguit de l'[[Espanya|estat espanyol]]. Poc després se'ls van unir [[França]], els [[Països Baixos]], i [[Anglaterra]], creant grans imperis colonials amb territoris a l'[[Àfrica]], [[Amèrica]] i [[Àsia]].

Després de l'era dels descobriments, els ideals [[democràcia|democràtics]] van néixer a Europa, en especial a França, on es desenvoluparia una [[Revolució Francesa|revolució]] transcendental que propagaria els ideals revolucionaris a tot arreu del continent. El naixement de la democràcia també va causar una major tensió dins Europa, a més de la tensió ja existent causada per la competència del [[Nou Món]]. Un dels conflictes més famosos de l'època foren les conquestes de [[Napoleó Bonaparte]], formant un imperi que poc després es col·lapsaria. Encara que després d'aquests conflictes Europa s'estabilitzaria, els fonaments antics ja començaven a esfondrar-se.

La [[Revolució industrial]] va començar al [[Regne Unit]] les últimes dècades del {{segle|XVIII}}, amb un abandó gradual de l'[[agricultura]] cap a la [[indústria]], amb un increment en la prosperitat general, així com en la població. Molts dels estats de l'Europa actual es van formar després de la [[Primera Guerra Mundial]]. Des de la fi de la [[Segona Guerra Mundial]] fins a la fi de la [[Guerra Freda]] Europa va estar dividida en dos blocs econòmics: les nacions [[comunisme|comunistes]] de l'Europa oriental i els estats [[capitalisme|capitalistes]] del nord, sud i occident d'Europa. El bloc oriental es va desintegrar després de la [[caiguda del mur de Berlín]].

La integració europea ha estat un tema en les relacions europees des de la fi de la Segona Guerra Mundial, i s'ha accelerat des de la fi de la Guerra Freda. La [[Unió Europea]], successora de la [[Comunitat Europea]], s'ha expandit dels sis membres originaris a 28 en l'actualitat. La possible admissió de [[Turquia]] encara és controvertible, ja que seria el primer país transcontinental amb una població predominantment [[islam|musulmana]]. [[Xipre]] n'és membre, la qual cosa ha complicat les negociacions. La [[Unió Europea]] es va desenvolupar a partir d'una organització de [[comerç]] preferencial fins a convertir-se gairebé en una confederació en molts aspectes.

== Geografia ==

{{article principal|Geografia d'Europa|Geologia d'Europa}}

[[Fitxer:Europe satellite globe.jpg|miniatura|Imatge de satèl·lit del continent europeu]]

Europa està situada dins d'una zona temperada, entre els paral·lels 36° i 70° latitud nord. Es tracta d'un continent amb un gran component marí. De fet, cap altre continent no té tants quilòmetres de [[costa|costes]] en proporció amb la seva massa terrestre.<ref name="Costes">{{ref-web|autor= Kuper, S |títol= Why Europe works | editor= ''[[Financial Times]]'' | url = http://www.ft.com/intl/cms/s/2/51dd9432-db03-11e3-8273-00144feabdc0.html |data= 23 maig 2014 | consulta= 24 maig 2014 |llengua= anglès}}</ref>

Europa és el segon continent més petit del món, després d'[[Oceania]]; té una extensió de 10.359.358 [[quilòmetre quadrat|km²]],<ref>{{Ref-web |url=http://club.telepolis.com/geografo/regional/europa/europa.htm |títol=Geografia d'Europa<!-- Título generado por un bot --> |consulta=2015-01-14 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090918101829/http://club.telepolis.com/geografo/regional/europa/europa.htm |arxiudata=2009-09-18}}</ref> la qual cosa representa el 7% de les terres emergides. En l'actualitat està compost per 49 estats, incloent-hi Rússia i Turquia, encara que la major part dels seus territoris siguen asiàtics. La seva distància màxima de nord a sud és de 4.300 km i d'est a oest de 5.600 km. Se situa en l'[[hemisferi Nord]]. Està unit a [[Àsia]], configurant una enorme península dins del que es denomina ''[[Euràsia]]'', i deu les seues característiques d'individualitat, a més des d'elements físics, a trets d'ordre històric i humà.

Limita amb el mar per tres dels quatre punts cardinals. A grans trets, amb l'[[oceà Àrtic]] al nord, l'[[oceà Atlàntic]] a l'oest i el [[mar Mediterrani]] al sud, la qual cosa evidencia una importantíssima influència oceànica donada la seua àmplia façana formada per quasi 38.000 km de costes, que, a més, és un dels seus trets físics més importants, determinant el clima en la major part del continent. L'est el seu límit és continental, i segons la major part dels geògrafs, el situen al peu oriental dels [[Urals]] fins a arribar al [[mar de Màrmara]].

=== Geologia ===

El continent es caracteritza també per tenir una gran part de terrenys massissos, però als quals es contraposa una part molt més articulada, composta per illes i penínsules. Les illes representen el 8% i les penínsules el 27% d'Europa. El contorn d'aquestes illes i penínsules és molt divers i accidentat per la gran extensió de les seues costes.

[[Geologia|Geològicament]], el continent europeu ha estat el resultat d'un llarg procés de transformació. Europa és una part de l'antic [[supercontinent]] [[Pangea]]. Els sistemes muntanyosos més destacats són els [[Pirineus]], els [[Alps]], els [[Apenins]], els [[Balcans]], els [[Carpats]] i els [[Alps escandinaus]], i els [[Urals]] i el [[Caucas]], fronterers amb Àsia. Els rius més importants són el [[Volga]], el [[Danubi]], el [[Dnièper]], el [[Riu Don|Don]], el [[riu Petxora|Petxora]], el [[Vístula]], el [[Dnièster]] i el [[Rin]]. A Europa pertany la riba occidental de la [[mar Càspia]], el llac més gran del món, i altres llacs d'extensió considerable, com el [[Làdoga]] i l'[[Llac Onega|Onega]].<ref>{{ref-web|cognom=

|enllaçautor=

|coautors=

|títol=Mapa de Europa

|obra=

| editor= HEMA Maps

|url= http://europe.zoom-maps.com/ | consulta=2011-02-14}}</ref>

=== Clima ===

{{article principal|Clima d'Europa}}

Europa té un clima mitjà temperat, moderat per la influència del [[corrent del Golf]]. Presenta tres grans zones climàtiques: el clima continental a l'interior, el clima atlàntic i el [[clima mediterrani]], amb quatre estacions de l'any diferenciades (més al nord que al sud del continent). Les precipitacions prenen forma de [[neu]] a l'hivern en cotes de muntanya relativament baixes, i la temporada de pluges pot abastar diversos mesos, sense que arribin a grans quantitats de litres per metre quadrat per norma general. El relleu fa que es produeixin variacions climàtiques importants en un mateix dia en diversos països d'Europa.

El continent es pot dividir en quatre regions: [[Europa de l'Est]], [[Europa del Nord]], [[Europa del Sud]] i [[Europa Occidental]].

[[Fitxer:Vegetation Europe.png|frame|[[Biomes]] d'Europa i regions dels voltants:<br />{{legend0|#9fd6c9|[[tundra]]}}, {{legend0|#a7bddb|[[tundra alpina]]}}, {{legend0|#006d64|[[taigà]]}}, {{legend0|#3c9798|[[bosc montà]]}}, <br />{{legend0|#a4e05d|[[Bosc de fulla ampla temperat]]}}, {{legend0|#907699|[[Bosc mediterrani]]}}, {{legend0|#f7ec6f|[[Estepa temperada]]}}, {{legend0|#9b8447|[[Estepa seca]]}}

]]

El clima d'Europa és de naturalesa [[Clima temperat|temperada]] i [[Clima continental|continental]] amb un [[Clima oceànic|clima marítim]] que predomina a les costes occidentals i un [[clima mediterrani]] al sud. El continent europeu és una zona [[clima temperat|temperada]] en la seva major part. El seu clima no sols varia de nord a sud sinó també d'oest a est a causa dels corrents d'aire polar marí i polar continental, i en menor mesura per les masses d'aire tropical marítim i tropical continental.

El clima europeu està fortament condicionat pel [[Gulf Stream|corrent del Golf]], el qual escalfa la regió occidental europea a uns nivells molt més alts que en latituds similars en altres continents. L'Europa occidental és oceànica, mentre que l'Europa oriental és més continental i més [[aridesa|àrida]]. A l'Europa occidental es distingeixen quatre estacions, mentre que l'Europa meridional té una [[estació seca]] i una [[estació humida]]. El sud d'Europa és calent i relativament sec durant els mesos d'estiu; aquesta aridesa augmenta cap al sud. La pluviometria europea més alta ocorre als [[Alps]]. Hi ha tornados i mànegues.

[[Fitxer:Golfstream.jpg|miniatura|Gràfic del corrent del Golf i les seves branques]]

El clima d'Europa és suau comparat amb altres zones del món a la mateixa latitud, per la gran influència del corrent del Golf.<ref name="climate">{{ref-web|url=http://www.asparis.net/lowerschool/2dgrade/maps/climate/europe.htm|títol=European Climate|obra=World Book|consulta=2011-02-15|editor=World Book, Inc|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110723020158/http://www.asparis.net/lowerschool/2dgrade/maps/climate/europe.htm|arxiudata=2011-07-23}}</ref> Aquest corrent fa que Europa sigui més càlida i humida del que correspondria a la seva situació geogràfica. Les parts occidentals dels continents de la terra també són més càlides que les parts orientals.<ref name="mild_climate">{{ref-publicació|cognom=Seager |nom=Richard |article=The Source of Europe's Mild Climate |publicació=American Scientist Online |data=July–August, 2006 |url= http://www.americanscientist.org/issues/feature/2006/4/the-source-of-europes-mild-climate| consulta=2008-09-23}}</ref>

Sobre el total anual, la pluviometria al llarg d'Europa és afavorida dins dels Alps i d'[[Eslovènia]] cap al sud en direcció a la costa occidental de [[Grècia]].<ref name="satmed">{{ref-publicació|url=http://sciencestage.com/uploads/text/wn1VIFwvnd3ImrFn3MMQ.pdf|article=Precipitation climatology over Mediterranean Basin from ten years of TRMM measurements|autor=A. V. Mehta and S. Yang|publicació=Advances in Geosciences|volum=17|pàgines=87-91|data=2008-12-22|consulta=2010-01-09|editorial=Copernicus Publications|bibcode=2008AdG....17...87M|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110716020011/http://sciencestage.com/uploads/text/wn1VIFwvnd3ImrFn3MMQ.pdf|arxiudata=2011-07-16}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110716020011/http://sciencestage.com/uploads/text/wn1VIFwvnd3ImrFn3MMQ.pdf |date=2011-07-16 }}</ref> Hi ha un altre màxim de precipitació a l'oest de [[Geòrgia]] (Caucas), nord-oest de la [[península Ibèrica]], oest de [[Gran Bretanya]] i oest de [[Noruega]]. Els vents de l'oest que predominen a Europa, en passar per grans masses d'aigua, originen aquests màxims pluviomètrics en arribar a les zones costaneres. Als Alps la major part de la precipitació cau entre març i novembre. A les zones de clima mediterrani d'Europa, l'estació més plujosa va, generalment, d'octubre a març. La [[pluja àcida]] afecta sobretot de Polònia a [[Escandinàvia]].<ref>{{ref-web|url=http://maps.grida.no/go/graphic/acid_rain_in_europe|títol=Acid Rain in Europe|autor=Ed. Hatier|any=1993|consulta=2010-01-31|editor=[[United Nations Environment Programme]] GRID Arendal|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090822041734/http://maps.grida.no/go/graphic/acid_rain_in_europe|arxiudata=2009-08-22}}</ref>

Les temperatures hivernals generalment davallen de nord cap a sud i de les zones litorals cap a l'interior on es deixa sentir la continentalitat. [[Almeria]], [[Alacant]] i [[Màlaga]] són les ciutats europees (de més de 100.000 habitants) amb un hivern més càlid. [[Sevilla]] és la ciutat europea amb els estius més càlids (temperatura mitjana de les màximes del mes de juliol de 35,3°C).<ref>{{ref-web| url = http://www.aemet.es/es/elclima/datosclimatologicos/valoresclimatologicos?l=5783&k=and | editor= AEMET |títol= Valores Climatológicos Normales. Sevilla Aeropuerto | consulta= 2011-02-26}}</ref>

La zona de vegetació més gran d'Europa, que divideix la meitat del continent des de l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] fins als [[Urals]], és un cinturó d'arbres de [[fulla]] caduca i [[coníferes]]: [[roure]]s, [[Lycium|arç,]] [[om]]s barrejats amb [[pi (arbre)|pins]] i [[avet]]s.

Les regions àrtiques de l'Europa septentrional i els vessants superiors de les seves muntanyes més altes es caracteritzen per una vegetació de [[tundra]], constituïda fonamentalment per [[líquens]], [[arbusts]] i flors salvatges.

Les temperatures de l'interior de l'Europa septentrional, més suaus però encara fredes, creen un ambient favorable per al desenvolupament de coníferes com el [[pi (arbre)|pi]], tot i que també hi ha [[bedoll]]s i [[àlber]]s.

La major part de la gran plana europea està coberta de [[prat]]s.

[[Ucraïna]] es caracteritza per l'[[Estepa (geografia)|estepa]], una regió plana i seca amb herbes baixes.

Les terres que són prop del [[Mediterrani]] destaquen pels fruits d'alguns dels seus arbres i arbusts, especialment les [[olives]], els [[cítric]]s, les [[figa|figues]] i el [[Raïm (fruit)|raïm]].

== Divisió política ==

{{article principal|Llista de capitals europees}}

[[Fitxer:Europa mapa-politic-cat.png|miniatura|El que es considera Europa d'acord amb les convencions imperants i segons un punt de vista majoritari està pintat de [[verd]] en aquest mapa]]

[[Fitxer:mapaeuropacatala.png|miniatura|Divisió política d'Europa]]

Aquest apartat recull tots els [[estat]]s europeus reconeguts actualment per l'[[ONU]]. No s'hi han llistat entitats subestatals, ni territoris no reconeguts oficialment, tot i que hi hagi algun conflicte de tipus nacional. Molts d'aquests estats formen part de la [[Unió Europea]], una entitat supraestatal que promou el lliure intercanvi de persones i mercaderies entre els estats membres, i un procés de convergència social i econòmica.

{| class="sortable wikitable"

! class="unsortable" |

! Nom de l'estat

! Superfície (km²)

! Població

! Densitat de població

(hab/km²)

![[Capital]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|ALB}}

|[[Albània]]

| {{ntr|28748}}

| {{ntr|2876591}}

| {{ntr|98.5}}

|[[Tirana]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|GER}}

|[[Alemanya]]

| {{ntr|357168}}

| {{ntr|82800000}}

| {{ntr|232}}

|[[Berlín]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|AND}}

|[[Andorra]]

| {{ntr|468}}

| {{ntr|77281}}

| {{ntr|179.8}}

|[[Andorra la Vella]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|ARM}}

|[[Armènia]]¹

| {{ntr|29743}}

| {{ntr|2924816}}

| {{ntr|101.5}}

|[[Erevan]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|AUT}}

|[[Àustria]]

| {{ntr|83858}}

| {{ntr|8823054}}

| {{ntr|104}}

|[[Viena]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|AZE}}

|[[Azerbaidjan]]²

| {{ntr|86600}}

| {{ntr|9911646}}

| {{ntr|113}}

|[[Bakú]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|BEL}}

|[[Bèlgica]]

| {{ntr|30528}}

| {{ntr|11358357}}

| {{ntr|372.06}}

|[[Brussel·les]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|BLR}}

|[[Bielorússia]]

| {{ntr|207560}}

| {{ntr|9504700}}

| {{ntr|45.8}}

|[[Minsk]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|BIH}}

|[[Bòsnia i Hercegovina]]

| {{ntr|51129}}

| {{ntr|3531159}}

| {{ntr|68.97}}

|[[Sarajevo]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|BUL}}

|[[Bulgària]]

| {{ntr|110910}}

| {{ntr|7101859}}

| {{ntr|64.9}}

|[[Sofia]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|CRO}}

|[[Croàcia]]

| {{ntr|56542}}

| {{ntr|4284889}}

| {{ntr|75.8}}

|[[Zagreb]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|DEN}}

|[[Dinamarca]]

| {{ntr|43094}}

| {{ntr|5748796}}

| {{ntr|133.9}}

|[[Copenhaguen]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|SVN}}

|[[Eslovènia]]

| {{ntr|20273}}

| {{ntr|2066880}}

| {{ntr|101.8}}

|[[Ljubljana]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|SVK}}

|[[Eslovàquia]]

| {{ntr|49035}}

| {{ntr|5435343}}

| {{ntr|111.0}}

|[[Bratislava]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|ESP}}

|[[Espanya]]

| {{ntr|505990}}

| {{ntr|46698151}}

| {{ntr|92}}

|Barcelona

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|EST}}

|[[Estònia]]

| {{ntr|45226}}

| {{ntr|1319133}}

| {{ntr|28}}

|[[Tallin]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|FIN}}

|[[Finlàndia]]

| {{ntr|336593}}

| {{ntr|5509717}}

| {{ntr|16}}

|[[Hèlsinki]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|FRA}}

|[[França]]

| {{ntr|547030}}

| {{ntr|67186638}}

| {{ntr|116}}

|[[París]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|GEO}}

|[[Geòrgia]]²

| {{ntr|69700}}

| {{ntr|3718200}}

| {{ntr|53.5}}

|[[Tbilissi]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|GRE}}

|[[Grècia]]

| {{ntr|131957}}

| {{ntr|10768477}}

| {{ntr|82}}

|[[Atenes]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|HUN}}

|[[Hongria]]

| {{ntr|93030}}

| {{ntr|9797561}}

| {{ntr|105.3}}

|[[Budapest]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|ISL}}

|[[Islàndia]]

| {{ntr|103000}}

| {{ntr|350710}}

| {{ntr|3.2}}

|[[Reykjavík]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|IRL}}

|[[Irlanda]]

| {{ntr|70280}}

| {{ntr|4761865}}

| {{ntr|67.7}}

|[[Dublín]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|ITA}}

|[[Itàlia]]

| {{ntr|301338}}

| {{ntr|60589445}}

| {{ntr|201.3}}

|[[Roma]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|KAZ}}

|[[Kazakhstan]]⁵

| {{ntr|2724900}}

| {{ntr|17987736}}

| {{ntr|6.49}}

|[[Astana|Nursultan]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|LVA}}

|[[Letònia]]

| {{ntr|64589}}

| {{ntr|1953200}}

| {{ntr|34.3}}

|[[Riga]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|LIE}}

|[[Liechtenstein]]

| {{ntr|160}}

| {{ntr|38111}}

| {{ntr|227}}

|[[Vaduz]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|LTU}}

|[[Lituània]]

| {{ntr|65300}}

| {{ntr|2988400}}

| {{ntr|45.8}}

|[[Vilnius]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|LUX}}

|[[Luxemburg]]

| {{ntr|2586}}

| {{ntr|602005}}

| {{ntr|233.7}}

|[[Luxemburg]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|MKD}}

|[[Macedònia del Nord]]

| {{ntr|25713}}

| {{ntr|2103721}}

| {{ntr|80.1}}

|[[Skopje]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|MLT}}

|[[República de Malta|Malta]]

| {{ntr|316}}

| {{ntr|445426}}

| {{ntr|1410}}

|[[La Valletta]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|MDA}}

|[[República de Moldàvia|Moldàvia]]

| {{ntr|33846}}

| {{ntr|4434547}}

| {{ntr|131.0}}

|[[Chișinău]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|MON}}

|[[Mònaco]]

| {{ntr|2.020}}

| {{ntr|38400}}

| {{ntr|18713}}

|[[Mònaco]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|MNE}}

|[[Montenegro]]

| {{ntr|13812}}

| {{ntr|642550}}

| {{ntr|45.0}}

|[[Podgorica]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|NOR}}

|[[Noruega]]

| {{ntr|385203}}

| {{ntr|5295619}}

| {{ntr|14}}

|[[Oslo]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|NED}}

|[[Països Baixos]]

| {{ntr|41543}}

| {{ntr|17200671}}

| {{ntr|414.9}}

|[[Amsterdam]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|POL}}

|[[Polònia]]

| {{ntr|312685}}

| {{ntr|38422346}}

| {{ntr|123.5}}

|[[Varsòvia]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|POR}}

|[[Portugal]]

| {{ntr|92212}}

| {{ntr|10379537}}

| {{ntr|115}}

|[[Lisboa]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|CZE}}

|[[República Txeca]]

| {{ntr|78866}}

| {{ntr|10610947}}

| {{ntr|134}}

|[[Praga]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|ROU}}

|[[Romania]]

| {{ntr|238397}}

| {{ntr|19638000}}

| {{ntr|84.4}}

|[[Bucarest]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|RUS}}

|[[Rússia]]³

| {{ntr|17098246}}

| {{ntr|144526636}}

| {{ntr|8.4}}

|[[Moscou]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|SMR}}

|[[San Marino]]

| {{ntr|61.2}}

| {{ntr|33285}}

| {{ntr|520}}

|[[Ciutat de San Marino|San Marino]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|SRB}}

|[[Sèrbia]]

| {{ntr|88361}}

| {{ntr|7040272}}

| {{ntr|91.1}}

|[[Belgrad]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|SWE}}

|[[Suècia]]

| {{ntr|450295}}

| {{ntr|10151588}}

| {{ntr|22,5}}

|[[Estocolm]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|SUI}}

|[[Suïssa]]

| {{ntr|41285}}

| {{ntr|8401120}}

| {{ntr|202}}

|[[Berna]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|TUR}}

|[[Turquia]]⁴

| {{ntr|783356}}

| {{ntr|80810525}}

| {{ntr|105}}

|[[Ankara]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|UKR}}

|[[Ucraïna]]

| {{ntr|603628}}

| {{ntr|42418235}}

| {{ntr|73.8}}

|[[Kíev]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|UK}}

|[[Regne Unit]]

| {{ntr|244820}}

| {{ntr|65648100}}

| {{ntr|270.7}}

|[[Londres]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|CYP}}

|[[Xipre]]¹

| {{ntr|9251}}

| {{ntr|1170125}}

| {{ntr|123.4}}

|[[Nicòsia]]

|-

| style="text-align:center;" |{{Banderes|Vatican City}}

|[[Ciutat del Vaticà]]

| {{ntr|0.44}}

| {{ntr|1000}}

| {{ntr|2272}}

|[[Ciutat del Vaticà]]

|- class="sortbottom" style="font-weight:bold;"

| Total

| {{ntr|50}}

| {{ntr|10180000}}{{cref2|n|3}}

| {{ntr|742000000}}{{cref2|n|4}}

| {{ntr|73}}

|

|}

¹ Xipre i Armènia estan situats geogràficament a Àsia, però es consideren part d'Europa per raons històriques i culturals.

² Geòrgia i Azerbaidjan tenen part del seu territori dins Europa, seguint les definicions que consideren com a frontera la principal [[divisòria d'aigües]] del [[Caucas]].

³ Només els territoris situats a l'oest dels [[Urals]] són considerats part d'Europa.

⁴ La Turquia europea inclou els territoris a l'oest i nord de l'estret del Bòsfor.

⁵ Finalment, cal assenyalar que l'estat asiàtic del [[Kazakhstan]] té [[Kazakhstan europeu|una petita part del seu territori]] a l'oest del riu [[Ural]], raó per la qual es troba dins del continent europeu.

=== Unió Europea ===

{{article principal|Unió Europea|Estats membres de la Unió Europea}}

[[Fitxer:Flag of Europe.svg|miniatura|Bandera oficial de la [[Unió Europea]]]]

Aquesta secció tracta sobre la [[Unió Europea]]. Tanmateix, cal no confondre Europa (el continent) amb l'entitat geopolítica de la Unió Europea. Cal tenir en compte que estats com [[Moldàvia]], [[Ucraïna]], [[Bielorússia]], una part de [[Rússia]] i de [[Geòrgia]] cauen plenament dins d'Europa, tot i no ser membres de la Unió Europea, igual que [[Noruega]], [[Andorra]] i altres estats.

El motiu per a la fundació del que més tard seria la Unió Europea fou el desig de reconstruir Europa després dels tràgics esdeveniments de la [[Segona Guerra Mundial]], i prevenir que Europa caigués víctima de la plaga de la guerra.

Per aconseguir aquest objectiu, la Unió Europea intenta crear una infraestructura que travessa les fronteres dels estats. Els estàndards harmonitzats creen un mercat més gran i eficient, perquè els estats membres poden crear una única unió duanera sense pèrdua de salut (econòmica) o seguretat. Per exemple, els estats en què la gent no pot posar-se mai d'acord a l'hora de menjar poden, això no obstant, arribar a acords sobre els estàndards d'etiquetatge i higiene.

El poder de la Unió Europea va més enllà de les seves fronteres, ja que, per vendre-hi, és útil seguir els seus estàndards (CE, ''conformité europeéne''). Una vegada les fàbriques, grangers i mercaders d'un estat no membre compleixen la normativa, la gran part dels costos associats a l'entrada a la UE es veuen reduïts al mínim. Quan s'harmonitzen les lleis per convertir-se en un membre de ple dret es crea més benestar (en eliminar els costos duaners), invertint només mínimament en el canvi de les lleis.

En l'actualitat, la Unió Europea és un conjunt de 27 estats (gener de 2021), que mantenen entre si especials relacions econòmiques i polítiques de cooperació i integració.

Les especials relacions econòmiques es fonamenten en la llibertat de trànsit de mercaderies, treballadors i capitals, així com en l'establiment d'una moneda única, l'[[euro]] (€) per a tots els estats membres (la denominada «[[Eurozona]]»).

Les especials relacions polítiques es tradueixen en l'establiment d'un mateix [[Ordenament Jurídic|ordenament jurídic]], superior a les legislacions estatals; i en l'existència i funcionament dels seus propis organismes polítics i institucions, superiors als dels estats membres.

Tal com el canviant nom d'[[Unió Europea]] (de [[Comunitat Econòmica Europea]] a [[Comunitat Europea]] i finalment Unió Europea) suggereix, ha evolucionat amb el temps d'una unió primordialment econòmica fins a una unió cada cop més política. Aquesta tendència és visible principalment en el cada cop més gran nombre d'àrees de polítiques que recauen dins la UE: el poder polític s'ha dirigit en nombrosos camps dels estats membre cap a la UE. Aquesta visió de centralització cada cop més forta es contraresta amb dos fets. En primer lloc, alguns estats membres tenen una tradició domèstica de governs regionals forts. Això ha derivat cap a un enfocament més important de la política regional i les regions europees. Es va crear un comitè de les regions com a part del [[tractat de Maastricht]].

A més a més, les polítiques que recauen en la UE cobreixen diferents formes de cooperació:

* Procés de decisió autònom: els estats membres han concedit a la comissió europea poder per prendre decisions en algunes àrees com a [[Defensa (futbol)|defensa]] de la competència, control de les ajudes estatals i liberalització.

* Harmonització: les lleis dels estats membres s'harmonitzen pel procés legislatiu comunitari, que involucra la comissió europea, el parlament europeu i el consell de ministres. La conseqüència és que la llei comunitària està cada cop més present dins dels sistemes legals dels estats membres.

* Cooperació: els estats membres, que es reuneixen en el consell de ministres, es posen d'acord a cooperar i coordinar les seves polítiques interiors.

La tensió entre la UE i els estats membres sobre les competències que els corresponen és una constant en el desenvolupament de la UE. Els instruments jurídics de la Unió Europea són:

* Reglament. És d'abast general, obligatori i directament aplicable.

* Directiva. Obliga els estats quant al resultat, però la forma i els mitjans són escollits pels estats membres.

* Decisió. És d'obligat compliment per l'estat destinatari.

* Recomanació i dictamen. No són vinculants.

Tots els estats membres han d'adaptar la seva legislació per acostar-la al marc legal comú europeu, conegut com a ''Acquis Communautaire''.

{{Membres de la UE}}

La [[Unió Europea]] està integrada per 28 estats sobirans i independents, coneguts com a "estats membres": [[Àustria]], [[Bèlgica]], [[Croàcia]], [[Dinamarca]], [[Eslovàquia]], [[Eslovènia]], [[Espanya]], [[Estònia]], [[Finlàndia]], [[França]], [[Alemanya]], [[Grècia]], [[Hongria]], la [[República d'Irlanda]], [[Itàlia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Luxemburg]], [[República de Malta|Malta]], els [[Països Baixos]], [[Polònia]], [[Portugal]], [[Suècia]], la [[República Txeca]], [[Xipre]], [[Romania]] i [[Bulgària]].

Hi ha dos candidats oficials a integrar-s'hi: [[Macedònia del Nord]] i [[Turquia]]. Els països balcànics occidentals, [[Albània]], [[Bòsnia i Hercegovina]], [[Montenegro]] i [[Sèrbia]] també són reconeguts oficialment com a candidats potencials.<ref name="Unió Europea Enlargement">{{ref-web|títol=European Commission - Enlargement - Candidate and Potential Candidate Countries |editor=[[Europa (portal web)|Europa]] |url= http://ec.europa.eu/enlargement/countries/index_en.htm | consulta=26 de juny de 2007}}</ref> [[Kosovo]] també es troba en la llista de la Comissió Europea com a candidat potencial, però la Comissió no el cita com a estat independent, ja que no tots els estats membres el reconeixen com a estat sobirà i independent separat de Sèrbia.<ref name="EC Kosovo Newsletter">{{ref-web|títol=Enlargement Newsletter|editor=[[Unió Europea (portal web)|Unió Europea]] |url= http://ec.europa.eu/enlargement/press_corner/newsletter/index_en.htm| consulta=24 de novembre 2008}}</ref>

Per a unir-se a la Unió Europea, un estat ha de complir els [[criteris de Copenhaguen]], definits en el Consell Europeu de Copenhaguen de 1993. Alguns requeriments són una democràcia estable que respecti els [[drets humans]] i l'[[estat de dret]], una economia de mercat en funcionament amb la capacitat de competir dins la Unió Europea, i l'acceptació de les obligacions dels membres, inclosa la llei europea. L'avaluació del compliment dels criteris per un estat candidat és feta pel [[Consell Europeu]].<ref name="Accession Criteria">{{ref-web|títol=Accession criteria (Copenhagen criteria) |editor=[[Unió Europea (portal web)|Unió Europea]] |url= http://europa.eu/scadplus/glossary/accession_criteria_copenhague_en.htm | consulta=26 de juny 2007}}</ref> L'estructura legal actual no especifica la manera en què un estat pot sortir de la Unió Europea (tot i que [[Groenlàndia]], territori de Dinamarca, se'n separà el 1985), però el [[tractat de Lisboa (2007)]], encara no aprovat per tots els estats membres, inclou un procediment formal per deixar la Unió.

Quatre estats d'[[Europa occidental]] que han optat per no unir-se a la Unió Europea, tanmateix, estan integrats en l'economia de la Unió i compromesos amb les seves regulacions: [[Islàndia]], [[Liechtenstein]] i [[Noruega]] —que formen un [[mercat comú]] amb l'[[Àrea Econòmica Europea]]— i [[Suïssa]], que també ha signat tractats bilaterals similars.<ref name="CH">{{ref-web|títol=The EU's relations with Switzerland|editor=[[Unió Europea (portal web)|Unió Europea]] |url= http://ec.europa.eu/external_relations/switzerland/intro/index.htm | consulta=16 de setembre 2007}}</ref> Els [[microestats europeus]] —[[Andorra]], [[Mònaco]], [[San Marino]] i la [[ciutat del Vaticà]]— han adoptat l'euro i han signat altres acords de cooperació. Els estats de l'[[Europa de l'Est]] exclosos de la Unió Europea són [[Moldàvia]], [[Ucraïna]] i [[Bielorússia]].

=== Unió monetària de la Unió Europea ===

[[Fitxer:Euro accession.svg|miniatura|244x244px|{{legend|#0080C0|Estats de l'[[Eurozona]]}}{{legend|#66BB66|Estats de la UE obligats a entrar a l'Eurozona}}{{legend|#B24400|Estats de la UE amb una clàusula d'exclusió de l'Eurozona}}{{legend|yellow|Estats no pertanyents a la UE que usen l'euro mitjançant un acord (Andorra, Mònaco, San Marino i el Vaticà).}}{{legend|purple|Estats no pertanyents a la UE que usen l'euro sense haver-se adoptat cap acord ([[Akrotiri]] i [[Dekélia]], [[Kosovo]] i [[Montenegro]])}}]]

{{article principal|Eurozona}}

La creació de l'[[euro]], [[moneda]] única als estats de la Unió Europea, es va convertir en un objectiu oficial el 1969. Tanmateix, no va ser sinó fins a la signatura del [[tractat de Maastricht]] el 1993 que els estats membres van obligar-se a crear una unió monetària, a tot tardar l'[[1 de gener]] de 1999. Aquest dia, l'[[euro]] va ser introduït en quinze dels estats membres de la Unió, tot i que els bitllets i monedes no van començar a circular fins a l'1 de gener de 2002, entre, aleshores, els dotze estats que van acceptar-les. El 2015, dinou estats membres pertanyen a la unió monetària. Tots els altres estats membres, llevat del [[Regne Unit]] i [[Dinamarca]], estan obligats legalment a unir-se a la unió monetària tan bon punt compleixin les condicions econòmiques requerides, però pocs estats han fixat dates específiques per a fer-ho.[[Fitxer:European Central Bank 041107.jpg|miniatura|El Banc Central Europeu|esquerra|237x237px]]

L'euro, i les polítiques monetàries dels estats que l'han adoptat dins la Unió Europea, són controlades pel [[Banc Central Europeu]].<ref>{{ref-web

| url = http://www.ecb.int/ecb/orga/escb/html/index.en.html| títol = ECB, ESCB and the Eurosystem| consulta=15 de setembre de 2007| editor= Banc Central Europeu

}}</ref> Encara hi ha onze altres monedes en circulació en la Unió Europea. Per altra banda, altres estats no membres utilitzen la moneda oficialment o sense cap acord amb la Unió.

Hi ha 19 membres que formen l'Eurozona: [[Alemanya]], [[Àustria]], [[Bèlgica]], [[Estònia]], [[Eslovènia]], [[Eslovàquia]], [[Espanya]], [[Finlàndia]], [[França]] (excepte els territoris del Pacífic, que utilitzen el [[franc CFP]]), [[Grècia]], [[Irlanda]], [[Itàlia]] (excepte l'enclavament de [[Campione d'Itàlia]], on circula el [[franc suís]]), [[Letònia]], Lituània, [[Luxemburg]], [[República de Malta|Malta]], els [[Regne dels Països Baixos|Països Baixos]] (tret de les [[Antilles Neerlandeses]], que tenen el [[florí de les Antilles Neerlandeses]] i d'[[Aruba]], amb el [[florí d'Aruba]]), [[Portugal]] i [[Xipre]].

D'aquests 19 membres actuals, el 1998 n'hi havia 11 que complien els [[criteris de convergència]], cosa que va permetre la creació de l'Eurozona amb el llançament oficial de l'euro l'[[1 de gener]] del 1999. Grècia va assolir els criteris de convergència l'any [[2000]] i fou admesa en l'Eurozona l'1 de gener del [[2001]]. Les monedes i els bitllets d'euro van començar a circular l'1 de gener del [[2002]]. Posteriorment, van adoptar l'euro Eslovènia l'1 de gener del 2007, Malta i Xipre la mateixa data del 2008, Eslovàquia l'1 de gener del [[2009]], Estònia l'1 de gener del [[2011]], Letònia l'1 de gener del [[2014]] i Lituània l'1 de gener del 2015.

El [[Banc Central Europeu]] és l'entitat responsable de la política monetària dels 19 estats.

== Demografia ==

[[Fitxer:Europe population growth 2006.png|miniatura|Augment/declivi de la població europea]]

Tenint en compte tot el continent europeu, i no solament dels estats membres de la [[Unió Europea]], els temes actuals més importants citats pels científics experts en demografia europea són l'[[emigració]] de caràcter religiós, la [[immigració]] il·legal, les tensions ètniques, un decreixement marcat de la [[taxa de natalitat]] i una població envellida. En alguns estats, com ara la [[República d'Irlanda]] i [[Polònia]], l'accés a [[avortament|l'avortament]] encara és limitat, mentre que s'ha estès per la resta dels estats. Tres estats (els [[Països Baixos]], [[Bèlgica]] i [[Suïssa]]) han permès l'[[eutanàsia]] voluntària per a algunes persones amb malalties terminals.

El [[2010]] la població calculada d'Europa era de poc més de 738 milions d'habitants, d'acord amb les [[Nacions Unides]], poc més d'una novena part de la població mundial. Fa un segle, Europa tenia gairebé el 25% de la població mundial. La població d'Europa, tot i que ha crescut durant els últims cent anys, ho ha fet en taxes molt menors que a la resta del món (en especial a l'[[Àfrica]] i l'[[Àsia]]).<ref name="UNPP 2010">{{ref-web |url= http://esa.un.org/unpd/wpp/index.htm |títol=World Population Prospects, the 2010 Revision | consulta=4 març 2012 | editor=Nacions Unides |data=2010 |llengua=anglès}}</ref> D'acord amb la projecció poblacional de l'ONU, la població d'Europa caurà a 674 milions el 2050 i serà al voltant del 7% de la població mundial.<ref name="UNPP 2010"/>

=== Genètica ===

El major d'[[Haplogrups mitocondrials humans|haplogrups ADNmt]] a Europa és l'haplogrup H (45-50%-50). L'haplogrup H (ADNmt) és més comú en algunes parts del sud d'Europa (50-60%-60) que en qualsevol altra part del món.

=== Llengües ===

{{article principal|Llengües d'Europa}}

[[Fitxer:Europallingues.jpg|miniatura|esquerra|Mapa de les llengües d'Europa]]

[[Fitxer:Languages of Europe no legend.png|miniatura|Distribució de llengües a Europa]]

[[Fitxer:Scripts in Europe.png|miniatura|Les [[Sistema d'escriptura|escriptures]] utilitzades a Europa:

{{legend|#0000FF|[[alfabet llatí]]}}

{{legend|#FF0000|[[alfabet ciríl·lic]]}}

{{legend|#00FF00|[[alfabet grec]]}}

{{legend|#800080|alfabet llatí i ciríl·lic}}

{{legend|#05D3D3|alfabet grec i llatí}}]]

Les llengües d'Europa són els [[idiomes]] parlats diàriament per les diferents comunitats establertes de manera permanent en el [[continent]] cultural i geogràfic europeu. L'estudi d'aquestes, el seu desenvolupament històric, els seus condicionants sociolingüístics i altres aspectes constitueixen en si mateix un camp de coneixement anomenat ''eurolingüística''.

La gran majoria de les llengües europees es troben emparentades filogenèticament entre si, formant part de la família de [[llengües indoeuropees]].

El [[Consell d'Europa]], organització internacional que agrupa tots els [[estat]]s europeus excepte [[Bielorússia]], estimula la promoció de totes les llengües europees amb especial protecció de les [[Llengua minoritzada|llengües minoritzades]], a través del [[tractat internacional]] denominat [[Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries]]. En aquesta, els estats que l'han ratificat defineixen els idiomes que es comprometen a protegir i en quin grau estan disposats a fer-ho.

La major part de les [[llengües d'Europa]] pertanyen a la superfamília [[llengües indoeuropees|indoeuropea]]. Tanmateix, n'hi ha excepcions notables, com ara l'[[hongarès]], l'[[estonià]], el [[finès]] i el [[llengües sami|sami]], que pertanyen a les [[llengües uralianes]]; les diverses [[llengües caucàsiques]] i el [[basc]], que no ha pogut ser emparentat amb cap altra llengua. Ultra les llengües dutes pels immigrants a les antigues grans potències colonials del continent, el [[maltès]] i el [[turc]] són dos exemples de llengües parlades a Europa que tenen un origen clarament no europeu. Del grup indoeuropeu es parlen les llengües llatines, procedents del llatí: [[aragonès]], [[asturlleonès]], [[català]], [[castellà]], [[francès]], [[gallec]], [[italià]], [[ladí]], [[occità]], [[Llengua sarda|sard]], [[romanès]], [[portuguès]] i [[romanx]].

De les llengües germàniques destaquen l'[[anglès]], el [[neerlandès]], l'[[alemany]], el [[frisó]], el [[suec]], el [[danès]], el [[noruec]], [[islandès|l'islandès]] i el [[feroès]].

De les llengües eslaves el [[bosnià]], el [[búlgar]], el [[rus]], el [[polonès]], el [[txec]], l'[[eslovac]], el [[bielorús]], l'[[ucraïnès]], el [[sòrab]], el [[Serbi (llengua)|serbi]], l'[[eslovè]], el [[croat (llengua)|croat]] i el [[macedònic]].

De les llengües cèltiques es parlen l'[[irlandès]], el [[gaèlic escocès]], el [[gal·lès]], el [[bretó]], el [[còrnic]] i el [[manx]].

De les bàltiques el [[letó]] i el [[lituà]], i d'altres llengües indoeuropees cal destacar el [[grec]], l'[[armeni]] i l'[[albanès]].

Del grup de llengües ugrofineses es parlen el [[finès]], el [[lapó]], l'[[estonià]] i l'[[hongarès]].

Del grup de les turcotàrtares, el [[turc]] i l'[[àzeri]].

I d'altres llengües, com la [[basc]]a, no es coneix cap altra llengua de la seva família; i llengües planificades o artificials, com l'[[esperanto]] (en tots els països europeus), l'[[ido]], la [[interlingua]] i el [[volapük]]. Les deu llengües més parlades són el [[rus]], l'[[alemany]], el [[turc]], el [[francès]], l'[[anglès]], l'[[castellà|espanyol]], l'[[italià]], el [[polonès]], l'[[ucraïnès]] i el [[serbocroat]]. Tot i això, a Europa es parlen el 3% de totes les llengües del món,<ref name="llengues">{{ref-llibre|cognom=Price |nom=Glanville |títol=Encyclopedia of the languages of Europe |url= http://books.google.cat/books?id=29BAeKHwvuoC&dq=european+languages+catalan&hl=ca&source=gbs_navlinks_s | editorial=Wiley-Blackwell |lloc=Hoboken, NJ |data= 2000 |isbn=9780631220398}}</ref> i és la regió continental habitada on menys llengües hi ha del món. Açò ocorre a causa de les normalitzacions de les llengües amb establiments antics de les gramàtiques i les minoritzacions de llengües planificades pels estats.<ref name="MarquilloLarruyp33">{{ref-llibre|cognom=Marquilló Larruy|nom=Martina|títol=Pluralitat de llengües: 18a. Universitat d'Estiu, del 27 al 31 d'agost de 2001|pàgines=32|lloc=Andorra la Vella| editorial=Govern d'Andorra, Ministeri d'Educació, Joventut i Esports, Universitat d'Estiu|any=2002|isbn=99920-0-296-4|capítol=Idees rebudes sobre les llengües i el plurilingüisme}}</ref>

=== Religió ===

{{article principal|Religió a Europa}}

[[Fitxer:Europe belief in god.svg|miniatura|<br/>* La creença en [[Déu]] supera el 70% a [[República de Malta|Malta]], [[Turquia]], [[Xipre]], [[Romania]], [[Grècia]], [[Portugal]] i [[Polònia]], seguides molt a prop d'[[Itàlia]] i [[Irlanda]].<br/>* L'ateisme només supera el 30% a [[Suècia]], [[França]] i a la [[República Txeca]], seguides de prop per [[Bèlgica]], [[Estònia]] i els [[Països Baixos]]]]

La [[religió]] a Europa ha tingut una gran influència en l'art, la cultura i la filosofia d'aquest territori. La religió més antiga, entre les practicades actualment, amb més d'un mil·lenni i mig d'història és el [[cristianisme]]. Només tres estats a l'Europa del Sud-est tenen majoria [[Islam|musulmana]], mentre que dos estats més amb majoria musulmana són en part dins el territori europeu, tot i que se solen localitzar a Àsia. Una altra religió minoritària rellevant és el [[judaisme]].

== Referències ==

{{referències}}

== Bibliografia ==

{{Projectes germans |Viccionari= Europa |Viquidites= Europa |Viquinotícies= categoria:Europa}}

* {{ref-llibre|cognom = Curtius|nom= E. R.|capítol=Edad Media, Edad Media Latina, Romania|títol=Literatura Europea y Edad Media Latina|volum= Vol 1:''Lengua y estudios literarios''|data =1999|llengua = castellà}}

* {{ref-llibre|cognom = Le Goff|nom= Jacques |títol=¿Nació Europa en la edad media? |lloc = Barcelona| editorial= Crítica |data =2003|llengua = castellà}}

* {{ref-llibre|cognom = Heather|nom= Peter |títol=Emperadores y bárbaros, El primer milenio de la historia de Europa|lloc = Barcelona| editorial= Crítica |data =2010|llengua = castellà}}

* {{ref-llibre|nom = Lucien|cognom = Febvre|enllaçautor=Lucien Febvre|capítol=Europa, curso profesado en el Collège de France en 1944-1945|títol =A: Europa, génesis de una civilización|lloc = Barcelona| editorial= Crítica |data = 2001|llengua = castellà}}

== Vegeu també ==

* [[Vegetació d'Europa]]

* [[Boscos d'Europa]]

* [[Europa (província romana)]]

* [[Clima d'Europa]]

* [[Crisi dels refugiats a Europa]]

{{Europa}}

{{Continents}}

{{1000 Història i geografia}}

{{Autoritat}}