hoc

Català antic[modifica]

• Etimologia: Del llatí hoc ‎(«això») amb el sentit afirmatiu adoptat en occità.

Adverbi[modifica]

hoc

1. sí

   Hoc cert és: certament, és veritat.

Variants[modifica]

• oc
• hoch

Vegeu també[modifica]

• Obres de referència: DCVB, CIVAL

Llatí[modifica]

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /hoːk/
• Etimologia: Derivat de hic

Adverbi[modifica]

hōc

1. Per això (emprat en forma acusativa)
2. D'aquí en endavant, a partir d'ara (emprat en forma dativa)

Adjectiu[modifica]

hoc

1. nominatiu neutre singular de hic
2. vocatiu neutre singular de hic
3. acusatiu neutre singular de hic

hōc

1. ablatiu masculí singular de hic
2. ablatiu neutre singular de hic