eta

Català[modifica]

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈɛ.tə/, occidental /ˈe.ta/
• Rimes: -ɛta
• Etimologia: Del grec antic ἦτα ‎(êta).

Nom[modifica]

eta f. ‎(plural etes)

1. Setena lletra de l'alfabet grec: η ‎(i) Η ‎(I).

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

• Síl·labes: e·ta (2)
• Anagrama: até

Vegeu també[modifica]

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Basc[modifica]

• Etimologia: D’origen disputat, s’ha relacionat amb el llatí et.

Conjunció[modifica]

eta

1. i

Variants[modifica]

• ta

Castellà[modifica]

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈe.ta/

Americà: alt /ˈe.t(a)/, baix /ˈe.ta/

• Rimes: -eta
• Etimologia: Del grec antic ἦτα ‎(êta).

Nom[modifica]

eta f. ‎(plural etas)

1. eta

Miscel·lània[modifica]

• Síl·labes: e·ta (2)

Esperanto[modifica]

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈe.ta/
• Etimologia: Del sufix diminutiu -et- i la desinència adjectival -a.

Adjectiu[modifica]

eta ‎(plural etaj, acusatiu etan, plural acusatiu etajn)

1. petit

Ibèric[modifica]

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /eda/, /eta/

Nom[modifica]

eta • ‎()

1. Valor nominal monetari equivalent a la unitat de bronze.

   etaban (un eta), eterder (mig eta)

Derivats[modifica]

• e ‎() (abreviatura)

  e- (un quart d’eta), e= (mig eta)

Vegeu també[modifica]

• Sistemes de marques de valor lèxiques sobre monedes ibèriques, Joan Ferrer.