flagrant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /fɫəˈɣɾan/
	balear /fɫəˈɣɾant/, /fɫəˈɣɾan/
Occidental:	nord-occidental /fɫaˈɣɾan/
	valencià /fɫaˈɣɾant/, /fɫaˈɣɾan/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Del llatí flagrans.

Adjectiu

flagrant inv. ‎(plural flagrants)

1. Comès en aquell precís moment.

   Un motiu de decència pública havia obligat el rei Sanç a ordenar que les persones sorpreses en flagrant delicte d'adulteri fossin passejades per la vila nues de mig cos per amunt i la resta coberta per unes calces.^[1]

Sinònims

• evident

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: fla·grant (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB