ALBA
Octavia E. Butler
«La seva evocadora, sovint preocupant, prosa explora temes de raça, sexe, poder i, en última instància, el que significa ser humà.»
New York Times
Títol:
ALBA
(Saga Xenogènesi I)
Autora:
Octavia E. Butler
Any de publicació:
1987
Traducció:
Ernest Riera
Il·lustració de coberta:
Vorja Sánchez
Col·lecció:
Refugi 67
Longitud:
320 pàgines
Format:
14,5cm x 21cm
Enquadernació:
Tapa dura
(amb sobrecoberta)
Llançament:
20 de juny de 2019
ISBN:
978-84-09-10922-7
Preu:
23,95 €
Lilith Iyapo, una dona afroamericana a la trentena, es desperta desorientada. Recorda la pèrdua del seu marit i el seu fill, i una guerra fratricida i global que ha arrasat la vida a la Terra. També sap que, com la resta de la humanitat, ella va estar a punt de desaparèixer. Però no ha estat així. No recorda quan la van rescatar, ni qui ho va fer. Ara, sana i estàlvia, Lilith és sotmesa a llargs períodes de son induïda. Durant els pocs moments en què roman desperta, ho fa en una petita habitació sense finestres ni portes. Qui són els seus captors? Per què l’han rescatat? Hi ha més supervivents com ella? Què ha passat amb la Terra? I potser el més important: què li demanaran a canvi de mantenir-la amb vida?
Octavia E. Butler és una de les autores més reivindicatives i celebrades de la ciència-ficció. Gràcies al seu estil directe i concís, ben aviat t’endinsaràs en els racons més foscos de la condició humana. Apropa’t a la seva obra per primer cop en català i descobreix, de la mà de Lilith i els oankali, quin futur espera a la humanitat.
Octavia E. Butler, coneguda com la «gran dama de la ciència-ficció» va néixer a Pasadena (Califòrnia) el 22 de juny de 1947 i va morir a Lake Forest Park (Washington) el 24 de febrer de 2006. Guanyadora dels premis Hugo i Nebula, el 1995 es va convertir en el primer autor/a de ciència-ficció que va rebre una beca MacArthur. També va ser guardonada amb el prestigiós PEN Lifetime Achievement Award el 2000.
“…A còpia de repetir històries i histèries molt pròpies, alguns escriptors passen a forma part del diccionari: kafkià, lovecratftià, ballardià… Sorprèn que de la californiana Octavia E. Butler (1947-2006) no n’hagi quedat, a banda d’un grapat de narracions extraordinàries, un adjectiu tan útil com butlerià…”
“…El llibre ens formula peguntes com “què ens fa humans?”, “què ens fa ser qui som?”, i aquestes són les més obvies. Butler reflexiona sobre el comportament humà, sobre la psicologia individual i la grupal, sobre les estructures socials i culturals que ens defineixen i ens construeixen…”
“…Butler reivindica que la dona es conjuri per a provocar un nou naixement, deixant enrere el llast d’una presumpta evolució que ha provocat desigualtats i injustícies insuportables…”
“…A través d’un conflicte que parteix d’una premissa biològica, el relat de Butler convida a reflexionar sobre la mateixa essència de la identitat a partir de l’altre. I és a través dels ulls i experiències de Lilith, i les seves pròpies contradiccions a l’hora d’enfrontar-se amb aquestes preguntes, que la trama de la narració va avançant.…”
“…Aquesta novel·la vol conscienciar, des de la distorsió gens inversemblant, respecte la violència masclista, els rols femenins i masculins, el poder i el control, el necessari intercanvi cultural i el mestissatge de cara a la salvació d’una espècie en extinció, i sobretot respecte a allò que ens fa humans i, per contra, allò que ens deshumanitza…”
“…una novel·la totalment recomanable, amb plantejaments molt interessants de primer contacte i de supervivència de la humanitat, i que enganxa de mala manera. Tot i que l’he devorada en un parell de dies no la classificaria de lectura àgil, algunes coses cal prendre-les amb calma. …”
“…Crec (si la meva memòria no em falla) que només en un conte molt especial del mestre Robert Silverberg: “Thesme y el gayrog” que apareixia a Crónicas de Majipur he trobar una relació íntima entre espècies tan delicada i ben narrada com en aquesta Alba…”
“…Complexa i en certa manera força trista, Alba és una novel·la en ocasions força dura i crítica amb l’ésser humà. Tot i estar escrita vora els anys 80, trobarem dolorosament actuals les reaccions i problemes humans, tot i ser en una situació tan complicada. Estem condemnats a repetir els mateixos errors?…”
“…Aquesta novel·la vol conscienciar, des de la distorsió gens inversemblant, respecte la violència masclista, els rols femenins i masculins, el poder i el control, el necessari intercanvi cultural i el mestissatge de cara a la salvació d’una espècie en extinció, i sobretot respecte a allò que ens fa humans i, per contra, allò que ens deshumanitza…“
“…A pesar de estar escrita en la década de los 80 es una novela muy actual, feminista e innovadora. Aprovechando el hecho de que estamos ante otro tipo de ser, la autora nos hablará de los comportamientos y las costumbres humanas y las analizará cuidadosamente. Se trata de una novela que engancha muchísimo (al menos yo no podía parar de leer) pero tiene cierta complejidad aunque no es densa para nada…”
“…Una novel·la de ciència-ficció, sí, però també d’antropologia, filosofia i ètica. Qüestions com l’alteritat, la condició femenina, la importància del gènere en la nostra societat, l’ésser humà com espècie, els límits de l’enginyeria genètica, els drets humans i animals —dels éssers vius, pensants i sintents—, la concepció de lideratge com quelcom innat en la humanitat i el conflicte, la guerra, com a conseqüència…“