Secure Shell

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

El model TCP/IP
Capa	Protocol
Aplicació	HTTP · FTP · TFTP · SMTP · POP3 · IMAP · DNS · IRC · SSH · Telnet · TLS i SSL · NFS · NNTP · NTP · SMB/CIFS · SNMP · Gopher · RTP · RTCP · SOAP · SIP
Transport	TCP · UDP · SCTP · SPX · NetBIOS
Xarxa	IP (IPv4 · IPv5 · IPv6) · ICMP · IGMP · AppleTalk · IPX · NetBEUI · X.25
Enllaç de dades	ARP · RARP · ATM · DSL · Ethernet · Frame Relay · HDLC · NDP · PPP · SLIP · Token Ring · Wi-Fi
Física	Cable coaxial · Cable de fibra òptica · Cable de parells trenats · Microones · Ràdio · RS-232 · RS-485
Categoria:Xarxes informàtiques

SSH (Secure SHell) és un protocol i el programa informàtic que l'implementa, i serveix per accedir a màquines remotes a través de la xarxa. Permet gestionar per complet l'ordinador mitjançant l'intèrpret de comandes, i també pot redirigir el trànsit del servidor X per executar programes gràfics si hi ha un servidor X funcionant.^{[Cal aclariment]}

A més de la connexió amb altres màquines, SSH permet copiar dades de forma segura (tant fitxers sols com simular sessions FTP xifrades), gestionar claus de criptografia tipus RSA per no escriure claus al connectar a les màquines i passar les dades de qualsevol altra aplicació per un canal segur de SSH. SSH treballa de forma similar al telnet. La diferència principal és que SSH usa tècniques de xifrat que fan que la informació viatgi per la xarxa de manera il·legible i que cap persona pugui descobrir l'usuari i la contrasenya de la connexió ni el que s'escriu durant la sessió; tot i que és possible atacar aquest tipus de sistema mitjançant atacs REPLAY i manipular d'aquesta manera la informació entre els destins.

Un dels usos més comuns de la comunicació per SSH des de Windows és PuTTY. Linux i Unix ja incorporen clients SSH de forma gairebé nativa.

Història[modifica | modifica el codi]

Al principi només hi havia els r-commands, que estaven basats en el programa rlogin, que funciona d'una forma similar al telnet. La primera versió del protocol i el programa eren lliures i els va crear un suec anomenat Tatu Ylönen, però la seva llicència va anar canviant i va aparèixer la companyia SSH Communications Security, que ho oferia gratuïtament per l'ús domèstic i acadèmic, però exigia el pagament a altres empreses. L'any 1997 (dos anys després de la primera versió) es va proposar com a esborrany a l'IETF. A principis de 1999 es va començar a escriure una versió que es va acabar convertint en la implementació lliure per excel·lència, la d'OpenBSD, anomenada OpenSSH.